Barajas de Melo
|
| |||||
|
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Autonomía | |||||
| Provincia | |||||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
| Mayor of Barajas de Melo (en) | Luis Ayllon Oliva | ||||
| Nome oficial | Barajas de Melo (es)[1] | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 40°07′25″N 2°55′01″W / 40.1235°N 2.9169°O | ||||
| Superficie | 137 km² | ||||
| Altitú | 711 m | ||||
| Llenda con | Almoguera, Illana, Leganiel, Saceda-Trasierra, Vellisca, Paredes, Huelves, Belinchón y Estremera | ||||
| Demografía | |||||
| Población |
1011 hab. (2025) - 491 homes (2019) - 441 muyeres (2019) | ||||
| Porcentaxe | 0.51% de provincia de Cuenca | ||||
| Densidá | 7,38 hab/km² | ||||
| Más información | |||||
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar)[2] UTC+02:00 (horariu de branu)[2] | ||||
Barajas de Melo ye un conceyu español perteneciente a la provincia de Cuenca, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha. En 2016 tenía 926 habitantes según los datos oficiales del INE.
Xeografía
[editar | editar la fonte]Allugamientu
[editar | editar la fonte]Barajas de Melo ye un conceyu de Cuenca que s'atopa enmarcáu na contorna de la Alcarria Conquense, ta asitiáu a 8 km de Leganiel a 11 km de Saceda-Trasierra a 20 km de Tarancón, a 82 km de Cuenca y a 100 de Madrid, teniendo otros pueblos cercanos como Paredes (Cuenca), Huelves (Cuenca), Illana (Guadalaxara). El so términu Municipal escurre d'este a oeste, empezando na Sierra de Altomira (esti) y termináu nel ríu Tajo (oeste). Pol so términu escurre'l ríu Calvache (afluente del Tajo).
Llocalidaes
[editar | editar la fonte]Nel términu municipal atópense les llocalidaes de: Barajas de Melo (capital del conceyu) y El Ballestar, una urbanización de gran tamañu compuesta de viviendes unifamiliares y na que s'atopa asitiáu un hotel.
Clima
[editar | editar la fonte]Cunta con un clima mediterraneu fríu.
Historia
[editar | editar la fonte]L'allugamientu de Barajas de Melo sirvió de focu d'atraición y de morada a xentes de distintes cultures asitiándose celtíberos, romanos y musulmanes.
Históricamente, esti pueblu perteneció a la xurisdicción de Huete hasta qu'en 1553, por orde real se eximió d'esta dependencia otorgándo-y a la llocalidá l'autonomía col nome de Barajas de Suso, pasando a formar parte dos sieglos más tarde del Condáu de Francisco de Melo, que foi quien, al dexar el dominiu del pueblu, púnxo-y el nomatu a la villa.
Alministración
[editar | editar la fonte]| Llexislatura | Nome | Partíu |
|---|---|---|
| 1979-1983 | Luis Corpa Villavieja Enrique Asensio Ballega |
|
| 1983-1987 | Miguel Ruiz Oliva | |
| 1987-1991 | José García Fernández | |
| 1991-1995 | José García Fernández | |
| 1995-1999 | José García Fernández | |
| 1999-2003 | Lluis Ayllón Oliva | |
| 2003-2007 | Lluis Ayllón Oliva | |
| 2007-2011 | Lluis Ayllón Oliva | |
| 2011-2015 | Lluis Ayllón Oliva | |
| 2015-2019 | Lluis Ayllon Oliva | |
| 2019-2023 | n/d | n/d |
| 2023- | n/d | n/d |
.
Monumentos
[editar | editar la fonte]- Ilesia parroquial (a San Xuan Bautista). Construyida nel sieglu XV y de la que se caltién una portada góticu-plateresca enmarcada nun arcu conopial de gran guapura y harmonía.
- Casa natalicia de Fermín Caballero. El Centru Cultural que lleva'l so nome alluga enseres, documentos y bibliografía d'esti pernomáu personaxe.
- Palacete Fuente Alcazar. Caserón de tipu palaciegu, de planta rectangular, construyíu nel sieglu XIX. Tien una fachada principal con balconada en planta primera y balcones ensin volar con rexes metáliques na segunda planta.
- Xardín del Cuetu. Ye una finca de recréu, fundada por Fermín Caballero en 1860. Componer d'una casa-palaciu, capiya, edificios de serviciu, llagu artificial, fontes y cai, según un xardín con paseos, places y rotondas. Anguaño ye de propiedá privada.
- Donace. Nacencia del Ríu Calvache. Ye una de les riberes meyor calteníes de la Alcarria Conquense con árboles centenarios a la llongura del senderu. A pocos metros “Puerta Pared”: obra de la erosión hídrica y hábitat del Uxu Real.
Personaxes
[editar | editar la fonte]Barajas ye un pueblu agrícola y ganaderu, de xente sele y senciella, con fíos destacaos como:
- Fermín Caballero, influyente políticu del sieglu XIX, ostentando los cargos de Notariu del Rei y Alcalde de Madrid, cultivando de forma arrogante les lletres y l'abogacía.
- Ángel Corpa, na seronda de 1972, en Huelva forma'l grupu musical Jarcha, poniéndo-y música a los poemes de grandes poetes españoles. El so cantar más conocíu ye Llibertá ensin roxura; foi nomáu meyor grupu español nos años 1975 y 1976 por votación popular.
- Luis Ayllón Oliva, Senador pola provincia de Cuenca en 2003 - 2007.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- 1 2 URL de la referencia: https://www.worlddata.info/europe/spain/timezones.php. Data de consulta: 5 mayu 2025.