Banda ancha

De Wikipedia
Ficha de softwareBanda ancha
Tipu téunica
Etiqueta de Stack Exchange Stack Exchange
Cambiar los datos en Wikidata

En telecomunicaciones, conozse como banda ancha a la rede (de cualquier tipu) que tien una elevada capacidá pa tresportar información qu'incide na velocidá de tresmisión d'esta.[1] Asina entós, ye la tresmisión de datos simétricos pola cual únviense simultáneamente delles pieces d'información, al envís d'amontar la velocidá de tresmisión efectiva. N'inxeniería de rede d'ordenadores esti términu utilízase tamién pa los métodos onde dos o más señales comparten un mediu de tresmisión. Asina s'utilicen dos o más canales de datos simultáneos nuna única conexón, lo que se denomina multiplexación (ver seición más embaxo).

Dalgunes de les variantes de los servicios de fibra hasta la casa (Fiber To The Home) son de banda ancha. Los routers qu'operen con velocidaes mayores a 100 Mbit/s tamién son banda ancha, pos llogren velocidaes de tresmisión simétriques.

El conceutu de banda ancha evolucionó colos años. La velocidá qu'apurría la RDSI con 128 Kb/s dio pasu al SDSL con una velocidá de 256 Kb/s. Darréu surdieron versiones más modernes y desenvueltes d'esti postreru, llegando a algamar dende la velocidá de 512 Kb/s hasta los 25 Mb/s simétricos anguaño.

Velocidá de la banda ancha[editar | editar la fonte]

La banda ancha nun ye un conceutu estáticu, por culpa de que les velocidaes d'accesu a Internet auméntense constantemente. Les velocidaes midir por bits per segundu, por casu, kilobits per segundu (kbit/s) o megabits per segundu (Mbit/s). La velocidá mínima pa considerase banda ancha varia ente los países y, inclusive, dientro d'un país l'autoridá puede considerar como banda ancha un valor de velocidá distintu d'aquel que l'operador envalora como banda ancha. Propúnxose qu'una manera pa determinar la esistencia de banda ancha ye aquella basada nos servicios a los que puede tenese accesu (p. ej., rápida descarga d'archivos d'Internet, calidá d'audiu equivalente a un CD, servicios de voz interactivos). L'amplia disponibilidad de banda ancha considérase un factor pa la innovación, la productividá, la crecedera económica y l'inversión estranxera.

Al conceutu de banda ancha hai qu'atribuyi-y otres carauterístiques, amás de la velocidá, como son la interactividad, digitalización y conexón o capacidá d'accesu (función primordial de la banda ancha).

Patterson yá falaba de que la conexón de banda ancha depende de la rede de comunicaciones, de les prestaciones del serviciu. Nel so llibru Latency lags bandwidth. Communications of the ACM escritu en 2004 cuenta que'l retardo ye un aspeutu críticu pa les prestaciones d'un sistema real.

Multiplexación[editar | editar la fonte]

Les comunicaciones pueden utilizar distintes canales físiques simultáneamente; ye dicir multiplexar pa tener accesu múltiple. Tales canales pueden estremase unu d'otru por tar dixebraos en tiempu (multiplexación por división de tiempu o TDM), frecuencia de portadora (multiplexación por división de frecuencia, FDM o multiplexación por división de llonxitú d'onda, WDM), o por códigu (multiplexación por división de códigu, CDMA). Cada canal que toma parte na multiplexación ye por definición de banda estrecha (pos nun ta utilizando tol anchu de banda del mediu).

Connotación xurídica[editar | editar la fonte]

Implica'l derechu a aportar a un Internet d'alta velocidá. Esto ye, el derechu a aportar a un serviciu eficiente, d'alta velocidá y gran capacidá de tresmisión d'información. La banda ancha resulta importante, porque con ella puédese aportar a otros servicios qu'ufierta l'Internet.

Méxicu[editar | editar la fonte]

La Constitución Política señala, nel so artículu sestu, el derechu d'accesu a les teunoloxíes de la información, incluyendo la banda ancha ya Internet.

La so llei reglamentaria, denomada "Llei Federal de Telecomunicaciones y Radiodifusión", establez nel so artículu 2 que: “Na prestación de dichos servicios va tar prohibida toa discriminación motivada por orixe étnicu o nacional, el xéneru, la edá, les discapacidaes, la condición social, les condiciones de salú, la relixón, les opiniones, les preferencies sexuales, l'estáu civil o cualesquier otra qu'atente contra la dignidá humana y tenga por oxetu anular o menospreciar los derechos y llibertaes de les persones”.[2]

Coles mesmes, define la banda ancha como “l'accesu d'alta capacidá que dexa ufiertar diversos servicios converxentes al traviés d'infraestructura de rede fiable, con independencia de les teunoloxíes emplegaes, que los sos parámetros van ser actualizaos pol Institutu Federal de Telecomunicaciones dacuando”.[2]

Dicha llei establez la obligatoriedá del Estáu, d'implementar polítiques públiques de brindar accesu a les teunoloxíes de la información y comunicación, incluyendo l'Internet de banda ancha pa tola población, faciendo especial énfasis nos sectores más vulnerables, col propósitu de cerrar la fienda dixital ente individuos, llares, empreses y árees xeográfiques de distintu nivel socioeconómico.

Otramiente, establez que la Secretaría de Comunicaciones y Tresportes va implementar programes d'accesu a la banda ancha en sitios públicos qu'identifiquen el númberu de sitios a coneutar cada añu de manera progresiva, hasta algamar la cobertoria universal.

La Estratexa Dixital Nacional programa les polítiques públiques que dexen el derechu de conectividad d'accesu a Internet de banda ancha al traviés del Programa Méxicu Conectáu. Pa ello, prevese l'accesu a Internet de banda ancha en sitios públicos identificando'l númberu d'edificios a coneutar cada añu, hasta algamar la cobertoria universal. va buscase que nos sitios públicos la conectividad de banda ancha cunte con capacidá abonda pa satisfaer la demanda y, por tanto, tendrá de considerase'l númberu potencial d'usuarios en cada sitiu.[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. ÁLVAREZ, Clara Lluz. Diccionariu de Derechu de la Información. Tomu I. 3ª ed. Méxicu, 2010.
  2. 2,0 2,1 «http://www.dof.gob.mx/nota_detalle.php?codigo=5352323&fecha=14/07/2014».
  3. «http://www.presidencia.gob.mx/edn/».

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]