Bancu de Guatemala

De Wikipedia
Bancu de Guatemala
bancu central
Llocalización
Sede Ciudá de Guatemala
Direición Guatemala
Historia
Fundación11 avientu 1945
Organigrama
Presidente Alvaro González Ricci (es) Traducir (1r ochobre 2022)
Sector
Industria servicios financieros, excepto seguros y fondos de pensiones (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Bancu de Guatemala (BANGUAT) ye .el bancu central de la República de Guatemala. Ye una entidá estatal autónoma con patrimoniu propiu capaz d'adquirir derechos y contraer obligaciones; actúa como l'encargáu de centralizar los fondos de les instituciones financieres que conformen el sistema financieru nacional (incluyendo'l sistema bancariu nacional), tamién ye l'emisor de la moneda nacional denomada Quetzal y contribúi a la creación y caltenimientu de les meyores condiciones pal desarrollu de la economía nacional. Ésti órganu rexir pol artículu 132 de la Constitución y la so Llei Orgánica.

La máxima autoridá del Bancu de Guatemala ye la Xunta Monetaria. L'actual Presidente del Bancu de Guatemala ye'l Lic. Julio Roberto Suárez Guerra y l'actual Vicepresidente del Bancu de Guatemala ye'l Lic. Sergio Francisco Recinos Rivera. El Presidente del Bancu de Guatemala tamién lo ye de la Xunta Monetaria y el Vicepresidente ye'l suplente del mesmu.

Potestá d'Emisión[editar | editar la fonte]

La potestá d'emisión de la moneda nacional, llamada Quetzal, pertenez namái a El Bancu de Guatemala, la potestá d'emisión del Bancu de Guatemala ta establecida nel artículu 2 de la Llei Monetaria,[1] la cual diz:

"Namái'l Bancu de Guatemala puede emitir billetes y monedes dientro del territoriu de la República de Guatemala, de conformidá cola presente Llei y cola Llei Orgánica del Bancu de Guatemala. La emisión ta constituyida polos billetes y monedes nacionales que nun tean en poder del Bancu de Guatemala."

Reserves Monetaries Internacionales[editar | editar la fonte]

Les reserves monetaries internacionales del Bancu de Guatemala tán descrites nel artículu 10 de la Llei Monetaria, polo cual tán constituyíes polos activos siguientes:[1]

a) Oru;

b) Billetes y monedes aceptaos como mediu de pagu internacional;

c) Depósitos de divises inmediates exigibilidad y a plazos, n'instituciones financieres internacionales o en bancos estranxeros que determine la Xunta Monetaria;

d) Títulos o valores de primer clase, líquidos, emitíos por gobiernos estranxeros de reconocida solvencia, organismos internacionales y corporaciones o instituciones financieres que determine la Xunta Monetaria.

y) Derechos Especiales de Giro del país no fondero Monetariu Internacional;

f) Apurras a organismos financieros internacionales cuando se consideren internacionalmente como activos de reserva; y

g) Otros activos que la Xunta Monetaria califique, de conformidá coles circunstancies derivaes de la evolución de los preseos del mercáu financieru internacional.

Les reserves monetaries internacionales son inembargables y nun van poder ser oxetu de midíes precautorias, alministratives, nin xudiciales. Tampoco van tar suxetes al pagu d'impuestos, tributos o contribución especial dalguna.

Funciones[editar | editar la fonte]

El Bancu de Guatemala tien, ente otres que determina la so Llei Orgánica, les funciones siguientes:[2]

a) Ser l'únicu emisor de la moneda nacional;

b) Procurar que se caltenga un nivel fayadizu de lliquidez del sistema bancariu, por aciu l'usu de los preseos previstos na so Llei Orgánica;

c) Procurar el bon funcionamientu del sistema de pagos;

d) Recibir en depósitu los encaxes bancarios y los depósitos llegales a que se refier la so Llei Orgánica;

y) Alministrar les reserves monetaries internacionales, acordies colos lineamientos que dicte la Xunta Monetaria; y,

f) Les demás funciones compatibles cola so naturaleza de Bancu Central que-y sían asignaes por mandatu llegal.

Estructura Alministrativa[editar | editar la fonte]

El Bancu de Guatemala, pa cumplir col so oxetivu fundamental y al empar, desenvolver eficiente, eficaz y a propósito les funciones que-y encamienta'l so Llei Orgánica, diseñó una Estructura Alministrativa basada nuna xerarquía orgánica y alministrativa conformada por Presidencia, Vicepresidencia, Xerencia Xeneral, Xerencies d'Área, Departamentos, Seiciones y Unidaes. Esta estructura cunta coles dependencies que, cumpliendo individualmente cola so razón de ser y les sos funciones, déxen-y a la Institución llograr los sos oxetivos de Bancu Central, siendo éstes:

Xunta Monetaria[editar | editar la fonte]

La Xunta Monetaria, integrada conforme los artículos 132 de la Constitución Política de la República de Guatemala y 13 del Decreto Númberu 16-2002 del Congresu de la República de Guatemala, Llei Orgánica del Bancu de Guatemala, exerz la direición suprema del Bancu de Guatemala.[2] La Xunta Monetaria ye la que define la política cambiaria, monetaria y creiticia del país, siendo estes les más favorables pa la economía nacional, amás d'esto, la Xunta Monetaria ye la qu'exerz la direición xeneral del Sistema Financieru Nacional. El Bancu de Guatemala depende de la direición de la Xunta Monetaria, yá que felicidá xunta ye la máxima autoridá dientro de la institución bancaria central. cada ciertu tiempu ellos deciden con base a indicadores macroeconómicos si la tasa d'interés líder sufre una medría o un amenorgamientu.

Presidencia y Vicepresidencia[editar | editar la fonte]

La Presidencia del Bancu de Guatemala ta conformada pol Presidente y el Vicepresidente, quien de la mesma tamién lo son de la Xunta Monetaria. Ente les atribuciones del Presidente tán la de proponer a la Xunta Monetaria la política monetaria, cambiaria y creiticia, incluyendo les metes programaes; y, velar pola correutu execución de la política referida.

1. Secretaría del Comité d'Execución

Esta Secretaría tien so la so responsabilidá la convocatoria de les sesiones del Comité, la preparación de documentos y ellaboración de les actes, nes cualos va faese constar les actuaciones del Comité d'Execución, deriváu de les xuntes que'l mesmu lleve a cabu pal cumplimientu de la so función principal que se concentra na execución de la política monetaria, cambiaria y creiticia.

Xerencia Xeneral[editar | editar la fonte]

La Xerencia Xeneral tien so la so responsabilidá l'alministración del Bancu de Guatemala y respuende ante'l Presidente de la Institución y ante la Xunta Monetaria del correutu y eficaz funcionamientu del Bancu. La dependencia que, a nivel staff, va asesorar direutamente a la Xerencia Xeneral en materia de control internu, ye l'Auditoría Interna, que la so estructura alministrativa ye la siguiente:


1. Auditoría Interna

Tien como misión, asesorar a l'alministración na implementación d'una fayadiza estructura de control internu, apurriendo analís, evaluaciones, opiniones y encamientos oxetivos ya independientes, respectu de les actividaes y operaciones del Bancu de Guatemala, nel área contable, financiera, alministrativa, de control internu y de sistemes. Pa cumplir con esta misión, l'Auditoría Interna cuenta coles unidaes alministratives siguientes:

a) Unidá d'Auditoría de Riesgu y Control.

b) Unidá d'Auditoría d'Estudios.

c) Unidá d'Auditoría de Sistemes.

d) Unidá d'Auditoría Financiera.

y) Unidá d'Auditoría Operativa.

Xerencia Económica[editar | editar la fonte]

La Xerencia Económica tien so la so responsabilidá'l diseñu y el siguimientu de la Política Monetaria, Cambiaria y Creiticia del país, la evaluación periódica de la referida política, la identificación de les principales macrotendencias económiques, el so analís ya interpretación y la so incidencia nel esquema monetariu internu, según la preparación de les principales estadístiques económiques necesaries para tomar de decisiones en materia de política monetaria y, l'asesoría a les Autoridaes nes rellaciones con organismos financieros internacionales. Pa cumplir con esta misión, la Xerencia Económica cuenta coles dependencies que se describen de siguío

Xerencia Financiera[editar | editar la fonte]

Esta Xerencia toma la coordinación de les funciones siguientes: l'alministración y puesta n'execución de la política monetaria, per mediu de les operaciones de estabilización monetaria; l'atención de les operaciones en moneda estranxera del sector públicu; la execución de los programes añales d'emisión, amortización y destrucción de numerario; l'atención de les operaciones de depósitu, retiru y truecu de numerario colos bancos del sistema y con entidaes del sector públicu; l'alministración de les reserves monetaries internacionales –RMI-, incluyíu l'analís de riesgu acomuñáu a la xestión de diches reserves; el rexistru contable de los eventos económicu-financieros qu'afecten el patrimoniu del Bancu; la implementación de les aiciones que dexen contribuyir al fortalecimientu del sistema de pagos nacional. Pa llograr esto, la Xerencia Financiera cuenta coles dependencies que se detallen de siguío:

Xerencia Alministrativa[editar | editar la fonte]

Esta Xerencia atiende la coordinación de les funciones alministratives y les de servicios internos per mediu de los departamentos que lu integren, claramente definíes acordies cola so naturaleza y especialización. Les sos funciones alministratives tán enmarcaes, principalmente, nes rellaciones institucionales; l'alministración del recursu humanu y l'analís organizacional; los sistemes informáticos; la proveeduría de bienes y servicios y la seguridá. Tán integraes a esta Xerencia les dependencies siguientes:

Xerencia Xurídica[editar | editar la fonte]

La Xerencia Xurídica ye l'área especializada en materia llegal, encargada d'asesorar a la Xunta Monetaria, Autoridaes y Funcionarios del Bancu de Guatemala. Coles mesmes, va responder pola bona alministración de la Secretaría de la Xunta Monetaria. Pa ello cunta coles dependencies siguientes:

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Congresu de Guatemala (13 de mayu de 2002). «Decreto 17-2002 - Llei Monetaria». Consultáu'l 19 de febreru de 2013.
  2. 2,0 2,1 Congresu de Guatemala (23 d'abril de 2002). «Decreto 16-2002 - Llei Orgánica del Bancu de Guatemala». Consultáu'l 19 de febreru de 2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]