Bèlgida

Coordenaes: 38°51′35″N 0°28′29″W / 38.8596°N 0.4747°O / 38.8596; -0.4747
De Wikipedia
Bèlgida
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Valle de Albaida (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Bélgida (es) Traducir Diego Ibáñez Estarelles (Partíu Socialista del País Valencianu)
Nome oficial Bèlgida (ca)[1]
Códigu postal 46868
Xeografía
Coordenaes 38°51′35″N 0°28′29″W / 38.8596°N 0.4747°O / 38.8596; -0.4747
Bèlgida alcuéntrase n'España
Bèlgida
Bèlgida
Bèlgida (España)
Superficie 17.3 km²
Altitú 264 m
Llenda con Muro de Alcói
Demografía
Población 632 hab. (2023)
- 330 homes (2019)

- 343 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Valle de Albaida (es) Traducir
0.02% de provincia de Valencia
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 36,53 hab/km²
belgida.es
Cambiar los datos en Wikidata

Bèlgida[2] ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Albaida.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La villa ta asitiada na parte llana del términu, xunto a la carretera Albaida-Gandía, y se emplaza na aguada septentrional de la sierra de Benicadell, onde la superficie del términu ye llana nel sector norte y montascosa na cuña que forma poles aguaes de Benicadell, algamando la cresta de la sierra, formando llende cola provincia d'Alicante. Los altores principales son: Alt de la Font Freda (754 m), Alt Cremat (894 m) y Alt Redó (994 m). Crucia'l términu de sur a norte'l ríu del Matu, al qu'aflúin los ribayos de Bèlgida o del Molí y el de Redaguanya, tributando les sos agües al ríu Micena. Dientro del términu tán les fontes del Grapat, Baix y Freda.

El clima ye templáu y les agües provocar los vientos de llevante, mientres los meses de payares a xineru.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola N-340.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Bèlgida parte coles siguientes llocalidaes: Bufali, Carrícola, Montaberner, Otos, El Palomar, La Pobla del Duc, toes de la provincia de Valencia y Muro d'Alcói de la provincia d'Alicante.[2]

Historia[editar | editar la fonte]

Nel so términu atopáronse abondosos xacimientos prehistóricos (eneolíticos) qu'apurrieron afayos de les cultura ibérica y romana. El so orixe resulta, inda, de dudosa determinación, magar paez probable que la so fundación fuera ibérica.

En 1250, el rei Xaime I incorporar al espaciu apoderáu polos cristianos, dexando la pervivencia de los árabes que la habitaben. Dende'l sieglu XIV formó parte de la baronía, que col mesmu nome perteneció a la casa nobiliaria de los Bellvís, sobre la qu'exercieron la xurisdicción civil y criminal, según el dominiu territorial que foi notablemente aumentáu tres la espulsión, en 1609, de la población morisca. El so llugar foi ocupáu polos 65 nuevos pobladores cristianos qu'aceptaron la carta puebla de 1611.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica[3]
1842 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2010
Población 1.042 1.119 1.073 1.052 984 995 914 810 854 786 736 697 679 677 709 708 728

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Leonardo Sevadilla Giner Independent
1983-1987 Antonio Soler Tomás Independent
1987-1991 Juan Bautista Martí Tormo PSPV-PSOE
1991-1995 Juan Bautista Martí Tormo PSPV-PSOE
1995-1999 Enrique Ferri Boix PSPV-PSOE
1999-2003 Enrique Ferri Boix PSPV-PSOE
2003-2007 Carolina Alfonso Boix PP
2007-2011 Carolina Alfonso Boix PP
2011-2015 Diego Ibáñez Estarelles PSPV-PSOE
2015-2019 Diego Ibáñez Estarelles PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Economía[editar | editar la fonte]

D'antiguo predominaben los cultivos de secanu: uva de mesa, olivares y algarrobos. Na actualidá predominen los cultivos de la naranxal y del caqui, cultivos de regadío. L'actividá industrial derivar de l'agricultura: molinos d'aceite, bodegues vinícoles y fabricación d'insecticides.

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Dientro del términu municipal hai dos ermites: la de San Antonio Abá y la del Calvariu.

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

  • Fiestes patronales. El 8 d'agostu comen la tradicional Paella; el día 9 ye "la Vesprada de Festes"; el 10 d'agostu celebren fiesta n'honor de San Llorienzo, patrón de Bèlgida, a otru día 11 d'agostu la festividá ye dedicada a la Santísima Trinidá y el tercer día de fiesta ye'l dedicáu al Santísimu Ecce Homo de Bèlgida.
  • Fiesta a San Ramón "nonato". Dos selmanes antes del miércoles de Ceniza realiza la fiesta a San Ramón "nonato", siguiendo la tradición de finales del sieglu XIX de faer fiesta a san Ramón por salvar al pueblu de la epidemia de cólera.
  • Antroxu. Na selmana precedente a la Cuaresma celébrase'l Antroxu, entamáu polos "Quintos" del pueblu. Amarutes de neños del colexu, la tradicional "Gran Dançá", "l'enfarinà" del sábadu dempués de la paella y los difraces de la nueche del sábadu alredor de la fonte na plaza del Conceyu, son los actos más populares nestes fiestes.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]