Axencia p'Asuntos Culturales

Coordenaes: 35°01′14″N 135°45′22″E / 35.0206°N 135.7561°E / 35.0206; 135.7561
De Wikipedia
Axencia p'Asuntos Culturales
ministeriu de Cultura, external agency (en) Traducir y government office (en) Traducir
Llocalización
PaísBandera de Xapón Xapón
Prefeutura[[Prefeutura de Kyoto|{{{2}}}
Ciudaes xaponeses designaes por decretu gubernamental[[Kyoto|{{{2}}}
Barrio (es) Traducir[[d:Special:EntityPage/Q1321824|10px
Sede Agency for Cultural Affairs main building (en) Traducir
Direición Xapón
Coordenaes 35°01′14″N 135°45′22″E / 35.0206°N 135.7561°E / 35.0206; 135.7561
Axencia p'Asuntos Culturales alcuéntrase en Xapón
Axencia p'Asuntos Culturales
Axencia p'Asuntos Culturales
Axencia p'Asuntos Culturales (Xapón)
Historia
Fundación15 xunu 1968
Participación empresarial
Organización matriz Ministeriu d'Educación, Cultura, Deportes, Ciencia y Teunoloxía de Xapón
Filiales
Propietariu de
Datos económicos
Emplegaos 301 (2020)
Presupuestu 106 714 859 000 ¥ (2020)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Axencia p'Asuntos Culturales (文化庁, bunkachō) ye un organismu especial del Ministeriu d'Educación, Cultura, Deportes, Ciencia y Teunoloxía (MEXT) de Xapón. Foi creáu en 1968 pa promover les artes y la cultura xaponesa.

L'axencia tien la so sede nel Barriu Chiyoda de Tokiu. Dende abril de 2016, ta dirixíu pol Comisionado p'Asuntos Culturales, Ryohei Miyata.

Historia[editar | editar la fonte]

El 30 de mayu de 1950, el Ministeriu d'Educación xaponés promulgó la Llei de proteición de los bienes culturales (文化財保護法, bunkazai hogohō), qu'entró a valir al mes siguiente.[1][2]

Creóse un nuevu serviciu: el Comité nacional pa la proteición de bienes culturales, encargáu de poner en marcha la nueva política patrimonial del Estáu, dirixíu pol primer ministru de Xapón de la dómina, Shigeru Yoshida.[3] En 1968, el Ministeriu d'Educación eslleió'l Comité Nacional pa la Proteición de los Bienes Culturales y creó l'Axencia p'Asuntos Culturales.[4] como resultáu de la fusión de la Oficina d'Asuntos Culturales del Ministeriu d'Educación y l'anterior Comisión pa la Proteición del Patrimoniu. El so primera comisionado foi Hidemi Kon (15 de xunu de 1968 – 1 de xunetu de 1972).

Estructura alministrativa[editar | editar la fonte]

L'axencia ta compuesta por trés divisiones principales: la secretaría, el departamentu d'Asuntos Culturales y el departamentu de Patrimoniu Cultural. El departamentu d'Asuntos Culturales ye responsable de la promoción de les artes, la cultura, les llingües del archipiélagu y les tradiciones relixoses, ente que'l departamentu de Patrimoniu Cultural xestiona la designación y l'alministración de los bienes culturales materiales ya inmateriales (incluyendo los ayalgues nacionales), y la subvención de restauraciones.

L'axencia tamién inclúi l'Academia de les Artes de Xapón y delles comisiones especializaes pa llevar a cabu los estudios pertinentes. L'Academia honra a persones eminentes de les artes y les lletres, nomándoles miembros y ufiertando 3,5 millones de yenes en premios. Los premios danse en presencia del emperador, quien personalmente da la más alta reconocencia, la Orde de la Cultura. En 1989, per primer vegada, dos muyeres -una escritora y una diseñadora de vestuariu- fueron nomaes pa la Orde del Méritu Cultural, otru honor oficial col mesmu premiu monetariu.

Tres instituciones alministratives independientes tamién entren nel campu de l'axencia: l'Institutu Nacional de Patrimoniu Cultural, qu'alministra los cuatro museos nacionales del país (Muséu Nacional de Tokiu, Muséu Nacional de Kioto, Muséu Nacional de Nara y Muséu Nacional de Kyushu); los institutos nacionales d'investigación sobre'l patrimoniu de Tokiu y Nara y el Centru Internacional d'Investigación sobre'l Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Rexón Asia-Pacíficu; los museos nacionales d'arte (Muséu Nacional d'Arte Moderno de Tokiu y el Muséu d'Arte Moderno de Kioto, el Muséu Nacional d'Arte Occidental, el Muséu Nacional d'Arte d'Osaka y el Centru Nacional de les Artes de Tokiu); el Conseyu de les Artes de Xapón inclúi los teatros nacionales (Teatru Nacional de Xapón, Nuevu Teatru Nacional, Teatru Nacional de Nō, Teatru Nacional de Bunraku y Teatru Nacional d'Okinawa).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ministeriu d'Educación, Cultura, Deportes, Ciencia y Teunoloxía (22 de febreru de 2016). «文化財保護法(昭和二十五年法律第二百十四号)(抄)"Estractu del testu de la llei sobre proteición de bienes culturales, n° 214, 1950)» (xaponés). mext.go.jp. Consultáu'l 10 d'agostu de 2018.
  2. Organisation mondiale de la propriété intellectuelle. «Japon. Loi sur la protection des biens culturels (llei n° 214 del 30 de mayu de 1950, modificada por llei n° 7 del 30 de marzu de 2007» (francés). wipo.int. Consultáu'l 10 d'agostu de 2018..
  3. Ministeriu d'Educación, Cultura, Deportes, Ciencia y Tecnología (22 de febreru de 2016). «The Protection of Cultural Properties» (inglés). mext.go.jp. Consultáu'l 10 d'agostu de 2018..
  4. Mohen, Jean-Pierre (1999). -yos sciences du patrimoine, identifier, conserver, restaurer. Éditions Odile Jacob, páx. 303. ISBN 9782738106605..

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]