Auguste François Marie Glaziou

De Wikipedia
Auguste François Marie Glaziou
Vida
Nacimientu Lannion30 d'agostu de 1828[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte Burdeos30 de marzu de 1906[1] (77 años)
Familia
Fíos/es
Estudios
Llingües falaes llatín
Oficiu botánicu, inxenieruilustrador
Premios
Abreviatura en botánica Glaz. (IPNI)
Cambiar los datos en Wikidata

Auguste François Marie Glaziou (30 d'agostu de 1828Lannion – 30 de marzu de 1906Burdeos), foi un botánicu, paisaxista y inxenieru francés que diseñó'l xardín na Quinta da Boa Vista, en Rio de Janeiro, Brasil.

Estudia en París y llogra un grau n'inxeniería civil, y toma clases nel Muséum national d'histoire naturelle. En 1858 a requerimientu del Emperador Dom Pedru II, emplegar en Rio de Janeiro como direutor de parques y xardinos.

La Quinta Boa Vista foi la residencia real y de los emperadores de Brasil de 1822 a 1889, hasta la proclamación de la República, y ta alcontrada nel barriu de San Cristóbal. La remodelación acometida por Glaziou foi ordenada en 1869 por Pedru II.

Delles publicaciones[editar | editar la fonte]

Con Antoine Laurent Apollinaire Fée: Cryptogames vasculaires (fougères, lycopodiacées, hydroptéridées, équisétacées) du Brésil. Dos vols., J.-B. Baillière & f., París, 1869-1873

  • auguste-francois-marie Glaziou, paul Klincksieck. 1907. Catalogue de la bibliotheque botanique de feu Glaziou. 56 pp.
  • -------------------------------------------------. 1905. Plantae Brasiliae centralis a Glaziou lectae. Volume 3 de Mémoires publiés de la Société botanique de France. Editor Au siège de la Société, 661 pp.

Honores[editar | editar la fonte]

Epónimos[editar | editar la fonte]

Xéneru
Especies

Abreviatura[editar la fonte]

L'abreviatura Glaz. emplégase pa indicar a Auguste François Marie Glaziou como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esti autor nel IPNI).

Hai 1.231 rexistros IPNI de les sos identificaciones y clasificaciones de nueves especies y variedaes.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «Archivo de Bellas Artes». Consultáu'l 1r abril 2021.
  2. URL de la referencia: https://kiki.huh.harvard.edu/databases/botanist_search.php?mode=details&id=115843.
  3. URL de la referencia: https://societebotaniquedefrance.fr/les-prix/prix-de-coincy/. Data de consulta: 10 febreru 2022.
  4. Fl. Bras. (Martius) 3, pt. 3: 426. 1894 (GCI)
  5. Rodriguésia 31: 53 (-59), figs. 1980 1979 (GCI)
  6. Revis. Xen. Pl. 1: 372. 1891 (GCI)
  7. Bromélia 4(2): 35 1997 (IK)
  8. Pflanzenr. (Engler) Connarac. 289. 1938 (IK)
  9. Pflanzenr. (Engler) 4, Fam. 134: 103. 1907 (GCI)
  10. Arq. Mus. Nac. Rio de Janeiro 56: 94, fig. 1981 (GCI)
  11. Spec. Lupinorum 488 (-489) 1945 (GCI)
  12. Legumes of Bahia 166 1987 (IK)
  13. Revis. Xen. Pl. 2: 951. 1891 (IK)
  14. Trans. Linn. Soc. London 30: 397. 1875 (GCI)
  15. Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 4: 226. 1907 (GCI)
  16. Proc. Amer. Philos. Soc. 1935, lxxv. 695 (IK)
  17. Phytologia 24: 413. 1972 (GCI)
  18. Boissiera xi. 142 1965 (IK)
  19. Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève xi. & xii. 7 1907 (IK)
  20. Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève xx. 379 1919 (IK)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]