Astrid Cleve

De Wikipedia
Saltar a navegación Saltar a la gueta
Astrid Cleve
Astrid Cleve von Euler.png
Vida
Nacimientu Uppsala Cathedral Assembly Traducir y Uppsala22  de xineru de 1875
Nacionalidá Flag of Sweden.svg Suecia
Fallecimientu Uppsala Cathedral Assembly Traducir8 d'abril 1968
Sepultura Uppsala old cemetery Traducir
Familia
Padre Per Teodor Cleve
Madre Alma Cleve
Casáu/ada con Hans von Euler-Chelpin Traducir  (1902 -  1912)
Fíos/es
Hermanos/es
Estudios
Estudios Universidá d'Uppsala
(1891 -
Oficiu
Oficiu bióloga, xeóloga, química, botánica y profesora universitaria
Emplegadores Universidá d'Uppsala
Abreviatura en botánica A.Cleve Cleve-Euler
Cambiar los datos en Wikidata

Astrid M. Cleve von Euler ( 11 de xineru 1875 - 8 d'abril 1968) foi una botánica, xeóloga, química sueca, y investigadora na Universidá de Upsala. Foi la primer muyer en Suecia en llograr un doctoráu en Ciencies.

Vida[editar | editar la fonte]

Astrid Cleve naciera nun mundu académicu. Yera fía del químicu y profesor Per Teodor Cleve y d'Alma Öhbom. Recibió la so educación nel llar, y entró na Universidá de Upsala en 1891 pa estudiar Historia natural; llogrando'l so doctoráu el 27 de mayu de 1898 na Universidá de Upsala cola tesis : Estudios sobre'l tiempu de guañada y los estadios xuveniles de delles plantes de Suecia. Foi la tercera sueca en llogralo, y la primera en desciplinas científicos. De 1898 a 1904, emplegar nel Institutu Químicu na Stockholms högskola (más tarde Universidá d'Estocolmo), que nesa dómina yera una institución privada y la contrata, en contraste coles universidaes estatales d'Upsala y de Lund. Ellí atópase col bioquímicu xermanu- suecu y más tarde premiu Nobel Hans von Euler-Chelpin. Casar en 1902 y ella llámase Astrid Cleve von Euler. Trabaya como asistente del so maríu (publiquen xuntos en química orgánica) y tuvieron cinco fíos, unu d'ellos foi más tarde fisiólogo y premiu Nobel Ulf von Euler. Divorciar en 1912. De 1911 a 1917, Astrid Cleve foi docente en Estocolmo y de 1917 a 1923 foi direutora d'un llaboratoriu de minería. Depués camúdase a otra punta del país, remanando una granxa y educando a estudiantes privaos. Nos 1930s, retorna a la Universidá de Upsala nel Institutu de Xeoloxía Cuarternaria. En 1955 gana per oposición ser profesora titular.

Como científica, trabayó en diverses temes de bioloxía, xeoloxía del Cuaternariu y Química. Foi una esperta mundial en diatomeas publicando la so magnum opus sobre elles - Die Diatomeen von Schweden und Finnland en cinco volumen, estraordinaria y monumental obra conteniendo información sobre sistemática y ecoloxía de les diatomeas de Agua salobre y de agua duce, tantu actuales como fósilye. Otra importante investigación fueron los cambeos del nivel del mar postglaciares y alteos de tierres. El so – güei refutada – teoría foi fuertemente criticada polos sos contemporaneu xeólogos, p.ej. Lennart von Post. La publicación de les sos investigaciones foi cada vez más difícil nes revistes normales, polo que terminó asumiendo la so publicación a la so propia mariña.

Delles publicaciones[editar | editar la fonte]

  • On recent freshwater diatoms from Lule Lappmark in Sweden. 1895
  • Studier öfver några svenska växters groningstid och förstärkningsstadium. 1898. Disertación
  • Om några finyltriazoler. 1899
  • Die diatomeen. 1900
  • Bidrag till kännedomen om ytterbium. 1901
  • Cyclotella bodanica i Anclussjön: Skattmansöprofilen ännu en gång. 1911
  • Skogsträdens höjdgränser i trakten af Stora sjöfallet. 1912
  • Kemien och dess tillämpningar: kortfattad lärobok för dean grundläggande undervisningen och för självstudium (1917-1918) Tillsammans med Ingegerd Bergh
  • Petrolium och stenkol. 1920
  • Om kondensationer esmornien karbonylföreningar och resorcin (resp. orcin) eller floroglucin. 1920
  • Några försök att skilja fett- och hartssyrorna i s.k. flytande harts från sulfatfabrikerna. 1921
  • Till gyttjornas genetik - Om diatomacévegetationen och dess förändringar i Säbysjön, Uppland, samt några dämda sjöar i Salatrakten. 1922. Tillsammans med Hugo Oswald
  • Försök till analys av Nordens senkvartära nivåförändringar. 1923, Geologiska Föreningens i Stockholm Förhandlingar
  • Det underbara grundämnet selen. 1925
  • Skalbankar och nivåförändringar i Skagerackområdet (1926) I GFF
  • Trä och vei : en översikt av deras biologi, fysik och kemi. 1929
  • Studier över Ancylustidens Mellansverige. 1930
  • Les diatomees de la Laponia Finesa. 1934
  • Komsakulturens ålder. 1936
  • Sundets plankton: sammansättning och fördelning. 1937
  • Neolithavet och dess gränser runt Fennoskandia. 1937
  • Till mellersta och södra Sveriges postglaciala historia : Fyra uppsatser. 193
  • Bacillariaceen-assoziationen im nördlichsten Finnland. 1939
  • Natur und Alter der Strandflächen Finnlands: Eine spätquartäre Rekonstruktion. 1943
  • Till frågan om alkoholjäsningens initialstadier. - Några anmärkningar till B. Hvistendahls jäsningsschema. 1945
  • Om dean sista landisens bortsmältning från Södra Sverige, dean s.k. Baltiska issjön, tappningarna vide Billingen och Degerfors samt Vätterns historia: jämte ett tillägg om norska isgränser. 1946
  • Die diatomeen von Schweden und Finnland I-V. 1951-1955
  • Was war der Svea älv?. 1957
  • Deglaciationen i Götaland och "Dean baltiska issjön". 1960
  • Istider och människor i Norden. 1960
  • Sista biten i puzzlet - slutord i ett par gamla stridsfrågor om skalbankar och landvågor, Nordens geologer tillägnade. 1961, 1962

Abreviatura[editar la fonte]

L'abreviatura A.Cleve emplégase pa indicar a Astrid Cleve como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esti autor nel IPNI).

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]






Astrid Cleve