Asclepias fruticosa

De Wikipedia
Asclepias fruticosa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Gentianales
Familia: Apocynaceae
Subfamilia: Asclepiadoideae
Tribu: Asclepiadeae
Subtribu: Asclepiadinae
Xéneru: Asclepias
Especie: A. fruticosa
Decne.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Asclepias fruticosa Decne., conocida davezu tamién como matu de (la) seda, ye una especie anxosperma perteneciente a la familia de les apocinacees.

Frutu
Flores

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu con dellos tarmos erectos qu'algama hasta dos metros d'altor, con flores de color mariellu-verdosu. El frutu ye un gran vaina como una vexiga con semilla caúna con un moñu de llargos pelos sedosos que s'usó como fibra testil.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Esta planta ye común nel sur d'África y tópase tamién como especie invasora nel sur d'España, escontra onde tuvo de venir a fines del sieglu XVIII.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Como melecina: les fueyes utilícense medicinalmente pa tratar dolores de cabeza, la tuberculosis y como emético. Esta planta ye venenosa, y contién glucósidos que causen los mesmos síntomes de envenamiento que la Homeria pallida[1] y puede conducir a la muerte, tanto al ganáu como a los seres humanos.[2]

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Ye una de dos úniques plantes con que s'alimenten los guxanos de les mariposes monarca, xunto cola adelfilla, nativa de l'América tropical, naturalizada en munches otres partes del mundu, y que n'España tamién ye una especie invasora que tuvo de llegar dende América Central mientres el sieglu XVI.


Taxonomía[editar | editar la fonte]

Asclepias fruticosa describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 216. 1753.[3]

Etimoloxía

Asclepias: nome xenéricu que Carlos Linneo nomó n'honor d'Esculapio (dios griegu de la medicina), poles munches aplicaciones melecinales que tien la planta.

fruticosa: epítetu llatín que significa "arbustiva".[4]

Sinonimia
  • Apocynum salicifolium Medik.
  • Asclepias angustifolia Schweigg.
  • Asclepias cornuta (Decne.) Cordem.
  • Asclepias crinita (G.Bertol.) N.E.Br.
  • Gomphocarpus fruticosus (L.) W.T.Aiton
  • Asclepias glabra Mill.
  • Asclepias longifolia Sessé & Moc.
  • Asclepias salicifolia Salisb.
  • Asclepias virgata Balb.
  • Gomphocarpus angustifolius (Schweigg.) Link
  • Gomphocarpus arachnoideus E.Fourn.
  • Gomphocarpus cornutus Decne.
  • Gomphocarpus crinitus G.Bertol.
  • Gomphocarpus fruticosus (L.) R. Br.
  • Gomphocarpus fruticosus f. brasiliensis Briq[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Clive Bromilow; Problem Plants of South Africa, Briza Publications 2001 ISBN 1-875093-27-3
  2. Van Wyk, Van Oudshoorn & Gerike: Medicinal plants of South Africa, Briza Publications 1997. ISBN 1-875093-09-5
  3. «Asclepias fruticosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 21 de payares de 2012.
  4. n'Epítetos Botánicos
  5. Asclepias fruticosa en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  3. Choux, P. 1928. Les Asclepiadacees recoltees a Madagascar par M. Decary en 1926. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 34: 367–370.
  4. Choux, P. 1927. Nouvelles observations sur les Asclepiadacees malgaxes de la region d'Ambovombe. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 33: 193–200.
  5. Choux, P. 1925. Les Asclepiadacees malgaxes de la region d'Ambovombe. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 31: 394–401.
  6. Choux, P. 1923. Sur quelques Asclepiadiacees de Madagascar recemment recues par Le Museum Naturalle d'Histoire Nationale de Paris. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 29: 448–451.
  7. Choux, P. 1931. Asclepiadaceae. Cat. Pl. Madag., Asclep. 1(9): 5–24.
  8. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  9. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  10. Hochreutiner, B. P. G. 1908. Sertum madagascariense. Etude systematique de deux collections de plantes a Madagascar par M.M. J. Guillot et H. Rusillon. Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 11/12: 35–135.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]