Artemisia ludoviciana

De Wikipedia
Artemisia ludoviciana
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Artemisiinae
Xéneru: Artemisia
Especie: A. ludoviciana
Nutt.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El estafiate o Artemisia ludoviciana, ye una especie de planta perenne perteneciente a la familia Asteraceae.[1]

Inflorescencia

Descripción[editar | editar la fonte]

El estafiate ye una yerba erecta qu'algama un tamañu d'hasta de 1 m d'altor. Tien les sos cañes de color gris o ablancazaes y les sos fueyes estremaes en trés, con forma de llistones allargaos, pol viesu son peludas y ablancazaes y verdes nel anversu. Les flores son amarellentaes acomodaes en cabezueles numberoses que al estrumise despiden un golor carauterístico.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye orixinaria d'Estaos Xuníos d'América, Méxicu y Guatemala. Alcuéntrase en climes templaos, semicálidos, semisecos y templaos, dende'l nivel del mar a los 3900 metros. Cultivada en güertos familiares, crez a veres de caminos, en terrenes de cultivu abandonaos y ye común en vexetación alteriada de montes tropicales caducifolios, subperennifolio y perennifolios, monte espinosu, carba xerófilu, monte mesófilu de monte, montes d'encina, de pinu, mistu de pinu-encino y de junípero.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

El Iztauhyatl en voz náhuatl, ye una planta a la que los antiguos mexicanos dieron un calter divín. El so nome significa, según dellos autores, ”agua de la deidá del sal”, d'ende la rellación coles fiestes relixoses realizaes n'honor a los dioses de l'agua, nel mes Etzalcualiztli y n'honor de Huixtocíhuatl diosa del sal nel mes tecuilhuitontli. Les danzantes vieyes y moces llevaben na cabeza guirlandes de iztauhyatl y les mesmes yerbas portaben na mano los devotos espectadores. Sicasí, pa dellos autores ésti nome podría significar etimológicamente: ”salada, amargosa, la so agua”.[2]

Na actualidá, ente los múltiples usos melecinales del estafiate, ye encamentáu a nivel nacional como eficaz pal tratamientu del dolor d'estómagu, llámense retortijones, cólicos estomacales o intestinales, jibas, dolor ya inflamación na boca del estómagu, etc. Xeneralmente utilícense les cañes preparaes en cocimientu, que se toma cuando hai dolor. Delles vegaes acompañar d'otres plantes como axatada (Ruta chalepensis), epazote de zorrillio (Chenopodium graveolens), manzanilla (Matricaria recutita) y hierbabuena (Mentha piperita).[2] Tamién forma parte de la composición del bíter, dándo-y el so sabor carauterístico.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Artemisia ludoviciana describióse por Thomas Nuttall y espublizóse en The Genera of North American Plants 2: 143. 1818.[3]

Etimoloxía[editar | editar la fonte]

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artemisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos . según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[4]

ludoviciana: nome llatín de Louisiana.

Subespecies[editar | editar la fonte]

Artemisia ludoviciana subsp. albula Spring Mountains, southern Nevada, elev. ca. 1,050 m

Sinonimia[editar | editar la fonte]

  • Artemisia albula Wooton
  • Artemisia cuneifolia Scheele
  • Artemisia ghiesbreghtii Rydb.
  • Artemisia gnaphalodes var. diversifolia (Rydb.) A.Nelson
  • Artemisia ludoviciana subsp. albula (Wooton) D.D.Keck
  • Artemisia ludoviciana var. cuneata (Rydb.) Fernald
  • Artemisia ludoviciana var. mexicana (Willd. ex Spreng.) Fernald
  • Artemisia ludoviciana subsp. mexicana (Willd. ex Spreng.) D.D.Keck
  • Artemisia ludoviciana var. mexicana (Willd. ex Spreng.) A.Gray
  • Artemisia ludoviciana var. redolens (A.Gray) Shinners
  • Artemisia ludoviciana subsp. redolens (A.Gray) D.D.Keck
  • Artemisia ludoviciana subsp. sulcata (Rydb.) D.D.Keck
  • Artemisia mexicana Willd. ex Spreng.
  • Artemisia microcephala Wooton
  • Artemisia muelleri Rydb.
  • Artemisia neomexicana Greene ex Rydb.
  • Artemisia platyphylla Rydb.
  • Artemisia purshiana var. angustifolia Besser
  • Artemisia purshiana var. latifolia Besser
  • Artemisia redolens A.Gray
  • Artemisia revoluta Rydb.
  • Artemisia rhizomata var. pabularis A.Nelson
  • Artemisia sulcata Rydb.
  • Artemisia vulgaris var. americana Besser
  • Artemisia vulgaris subsp. gnaphalodes (Nutt.) H.M.Hall & Clem.
  • Artemisia vulgaris var. gnaphalodes (Nutt.) Kuntze
  • Artemisia vulgaris var. mexicana (Willd. ex Spreng.) Torr. & A.Gray
  • Artemisia vulgaris subsp. mexicana (Willd. ex Spreng.) H.M.Hall & Clem.
  • Artemisia vulgaris subsp. redolens (A.Gray) H.M.Hall & Clem.
  • Cacalia runcinata Kunth
  • Oligosporus mexicanus (Willd. ex Spreng.) Less.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. (2008) Dorling Kindersley: RHS A-Z encyclopedia of garden plants. ISBN 1405332964.
  2. 2,0 2,1 Artemisia ludoviciana en Medicina tradicional mexicana
  3. «Artemisia ludoviciana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2012.
  4. en Flora de Canaries
  5. Artemisia ludoviciana en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Cronquist, A. J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  4. Cronquist, A. J. 1994. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  5. Davidse, G., M. Sousa-Peña, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editores xenerales) 2012. Asteraceae. Fl. Mesoamer. 5(2): ined.
  6. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  7. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  8. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  9. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  10. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  11. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  12. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]