Artemisia herba-alba

De Wikipedia
Artemisia herba-alba
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Artemisiinae
Xéneru: Artemisia
Especie: Artemisia herba-alba
Asso
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Artemisia herba-alba, ye una especie d'arbustu del xéneru Artemisia, distribuyir pol Mediterraneu occidental.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu de poco altor, con fuerte golor, con cañes frecuentemente arquiaes escontra baxo. Les fueyes adultes son pequeñes y bien curties (2-8 mm), 1-2 pinnatisectas. Les bráctees del arreyo tán asitiaes a distintos niveles. Capítulos en panícula, argutos, allargaos, estrechos (1-3 mm) y con flores pocu numberoses (3-6) de color amarellentáu. Arreyo de 1,5-2,5 mm de diámetru. Receptáculu glabro. Brácteas bien escariosas, pocu pilosas.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase na rexón mediterránea occidental onde apaez en carbaes secos, tomillares más o menos nitrófilos, terrenales baldíos.

Nel so hábitat
Detalle

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Artemisia herba-alba ye una bona planta forrajera principalmente poles oveyes.[2][3] Esta especie na medicina tradicional úsase como antiséptica, vermífuga y antiespasmódica ente otres propiedaes.[2] Artemisia herba-alba utilizóse como remediu tradicional pa la enteritis y dellos problemes intestinales polos beduinos del Neguev.[4]

L'aceite esencial de A. herba-alba, del Desiertu de la península del Sinaí, contién principalmente eucaliptol y cantidaes apreciables de tujones y otros monoterpenos.[2] Davanona, crisantenona y cis- crisantenol atopáronse en delles poblaciones de A. herba-alba de Marruecos[5] y España.[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Artemisia herba-alba describióse por Xordán de Asso y espublizóse en Synopsis Stirpium indigenarum Aragoniae 117. 1779.[7]

Etimoloxía

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artemisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos . según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[8]

herba-alba: epítetu llatín que significa yerba blanco.

Sinonimia
  • Artemisia aethiopica L.
  • Artemisia aragonensis Lam.
  • Artemisia lippii Jan ex Besser
  • Artemisia ontina Dufour
  • Artemisia valentina Lam.
  • Seriphidium herba-alba (Asso) Soják[9]</ref>

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Artemisia herba-alba en Herbario Virtual
  2. 2,0 2,1 2,2 «The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes». Pharmaceutical Biology 25 (2):  páxs. 89–96. 1987. doi:10.3109/13880208709088133. 
  3. «Interest of Artemisia herba alba asso for the food of cattle in Algerian steppes». Acta botanica gallica 151 (2):  páxs. 165–172. 2004. ISSN 1253-8078. 
  4. Friedman J, Yaniv Z, Dafni A, Palewitch D (June 1986). «A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel». Journal of Ethnopharmacology 16 (2–3):  páxs. 275–87. doi:10.1016/0378-8741(86)90094-2. PMID 3747566. 
  5. «Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba» (en francès). Sci. Aliment. 2:  páxs. 515–527. 1982. http://www.uco.es/rea/publicaciones/andalucia/jaen/BSE-Artemisia_04.pdf. 
  6. «Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain» (en francès). Biochemical Systematics and Ecology 32:  páxs. 265–77. 2004. doi:10.1016/j.bse.2003.09.002. 
  7. «Artemisia herba-alba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2012.
  8. en Flora de Canaries
  9. Artemisia herba-alba en PlantList

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]