Artemisia filifolia

De Wikipedia
Artemisia filifolia
Estáu de caltenimientu
G5
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Artemisiinae
Xéneru: Artemisia
Especie: A. filifolia
Torr.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Artemisia filifolia, ye una especie d'arbustu del xéneru Artemisia, nativa d'América del Norte, onde s'atopa dende Nevada a Nebraska, Arizona y Texas, estendiéndose al sur hasta Chihuahua.[1]

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una especie d'arbustu maderizu ramificáu arbustu qu'algama un tamañu d'hasta 1,5 metros d'altor. Los tarmos tán cubiertos d'estreches fueyes filiformes d'hasta 8 centímetros de llargu y non más de la metá d'un milímetru d'anchu. Les fueyes dacuando estrémense en segmentos. Son solitaries o dispuestes en fascículos. La inflorescencia ye una panícula coles cabeces de flores. Cada cabeza contién flósculos maneres del discu y 2 a 3 flores ligulaes fértiles. El frutu ye un pequeñu aqueniu. Los aquenios nun tienden a esvalixase lloñe de la planta madre.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Esta planta común ye una especie dominante en gran parte del centro-oeste d'Estaos Xuníos, particularmente n'árees onde'l sustratu ye un suelu fondo y arenoso.[1] Trátase d'un indicador de suelos arenosos. Ye eficaz pa la prevención de la erosión nestos suelos.[2] Ye común en partes de les Grandes Llanures, onde ye un componente dominante de les praderíes, pacionales y ecosistemes de carbaes, xunto con gramínees tales como Andropogon hallii, bouteloua, Calamovilfa longifolia, Schizachyrium scoparium, y Sporobolus cryptandrus.[3] Delles rexones apoderaes por esta artemisa son les praderíes de Nebraska hasta'l centru de Texas, nos sistemes de dellos ríos nel este de Colorado y Kansas,[3] los médanos y entemecíu con campera de les praderíes de Colorado y partes del sureste de Wyoming. En Texas, ye común na rexón del Trans-Pecos, onde crez con Prosopis glandulosa y Quercus havardii.[1] Esti ecosistema ye'l más afeutáu pol fueu y el llendo.[3] Antes de la presencia humana, l'ecosistema caltener pol patrón de les perturbaciones causaes poles quemes forestales naturales y el llendo del bisonte.

Impautu de Pacionales[editar | editar la fonte]

Cuando los seres humanos empezaron a utilizar esti terrén como pacional, esti sistema foi alteriáu, provocando una homogeneización de les formes de vida nel hábitat.[4] Un réxime equilibráu de fueu y llendo ta obligáu a caltener la biodiversidá d'esti tipu de pacionales.[5] El fueu tamién ayuda a prevenir la socesión de la vexetación maderiza nes carbes. L'artemisa ye tolerante del fueu, yá que vilta brengosa dempués de que les sos partes aérees quémense.[1][6]

Ecosistemes[editar | editar la fonte]

Los ecosistemes d'artemisa son importantes tipos d'hábitat pa munchos animales. Los perrinos de les praderíes constrúin les sos llurigues nes praderíes de sable, y cuando les abandonen, el tecolote llaneru ocupar anque prefieren alimentase de Artemisia tridentata. Dellos animales comen les granes, tales como los pollos de la pradería chicos y la falpayar escamosu.[1] Los pollos de la pradería chiques tamién la utilicen pa fines de presentación y de anidación.[6] La estensa eliminación de Artemisia filifolia demostró qu'amenorga la diversidá y bayura d'aves reproductores nel hábitat.[7]

A pesar de la so importancia en numberosos ecosistemes, l'artemisa puede convertise nuna problemática maleces.[8] Unu de los métodos de control ye quemar, y de siguío, asitiar el ganáu por que se alimenten de los nuevos biltos a midida que surden.[1] Tamién se controla con yerbicíes[8] y la siega.[1]

Usu comercial[editar | editar la fonte]

Granes de Artemisia filifolia viéndense comercialmente. Dacuando úsase pa la revegetación de tierres de llendo.[1] Los Navajos tenía dellos usos pa la planta. Usar con fines melecinales y pa fines rituales. Siendo bien nidiu, foi utilizada como papel hixénicu.[1][1][9]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Artemisia filifolia describióse por John Torrey y espublizóse en Annals of the Lyceum of Natural History of New York 2: 211. 1827.[10]

Etimoloxía

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artumisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos. Según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[11]

filifolia: epítetu llatín que significa "fueya como filo.[12]

Sinonimia
  • Artemisia plattensis Nutt.
  • Oligosporus filifolius (Torr.) Poljakov
  • Oligosporus filifolius (Torr.) W.A.Weber[13]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 McWilliams, Jack (2003). Artemisia filifolia. In: Fire Effects Information System, [Online]. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory. Retrieved 12-26-2011.
  2. Sand Sagebrush. Range Plants of Utah. Utah State University. Retrieved 12-26-2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 Western Great Plains Sandhill Shrubland. Ecosystems. Colorado State. Retrieved 12-26-2011.
  4. Doxon, Y. D., et al. (2011). el%202011b.pdf Aboveground macroinvertebrate diversity and abundance in sand sagebrush prairie managed with the use of pyric herbivory. Rangeland Ecol Manage. 64 394-403. Retrieved 12-26-2011.
  5. Winter, S. L., et al. (2011). Restoration of the fire–grazing interaction in Artemisia filifolia shrubland. Journal of Applied Ecology. Online preview. Retrieved 12-26-2011.
  6. 6,0 6,1 Vermeire, L. T., et al. Sand sagebrush response to fall and spring prescribed burning. In: McArthur, Y. Durant, et al. comps. (2001). Shrubland ecosystem genetics and biodiversity: proceedings; 2000 June 13–15; Provo, UT. Proc. RMRS-P-21. Ogden, UT: U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station. Retrieved 12-26-2011.
  7. Rodgers, R. D. and M. L. Sexson. (1990). Impacts of extensive chemical control of sand sagebrush on breeding birds. Journal of Soil and Water Conservation. 45(4) 494-97. Retrieved 12-26-2011.
  8. 8,0 8,1 Wilson, R. G. (1989). Sand sagebrush (Artemisia filifolia) and brittle pricklypear (Opuntia fragilis) control. Weed Technology 3(2) 272-74. Retrieved 12-26-2011.
  9. Artemisia filifolia. University of Michigan Ethnobotany. Retrieved 12-26-2011.
  10. «Artemisia filifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 24 de payares de 2012.
  11. en Flora de Canaries
  12. N'Epítetos Botánicos
  13. Artemisia filifolia en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Cronquist, A. J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  5. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  7. Turner, B. L. 1996. The Comps of Mexico: A systematic account of the family Asteraceae, vol. 6. Tageteae and Athemideae. Phytologia Mem. 10: i–ii, 1–93.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]