Artemisia douglasiana

De Wikipedia
Artemisia douglasiana
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Artemisiinae
Xéneru: Artemisia
Especie: A. douglasiana
Besser ex Hook.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Artemisia douglasiana, ye una especie herbal perenne perteneciente a la familia Asteraceae. Ye nativa del oeste de los Estaos Xuníos en Baxa California.

Planta en flor

Ye una planta ensin granes arumoses nel xéneru Artemisia. Esta planta foi usada como planta ceremonial por munches cultures de Nativos Americanos.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Ye una planta yerbácea, perenne, rizomatusa qu'algama los 50-250 cm d'altor. Tien munchos tarmos erectos de color marrón a gris verdosu. Les fueyes tán espaciaes y tienen 1-15 cm de llargor, son estreches, elíptiques, enteres con 3-5 lóbulos, tomentosas na base. Les flores disponer n'inflorescencies de 10-30 cm de llargor y 3-9 cm d'anchu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

  • Usada pal tratamientu de dolores menores y pa la inducción al suañu.
  • N'emplastu utilizar pa tratar el reumatismu.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Artemisia douglasiana describióse por Besser ex Hook. y espublizóse en Flora Boreali-Americana 1(6): 323. 1833.[1]

Etimoloxía

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artemisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos . según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[2]

douglasiana: epítetu

Sinonimia
  • Artemisia campestris var. douglasiana (Besser ex Besser) B.Boivin
  • Artemisia heterophylla Besser
  • Artemisia vulgaris var. douglasiana H.St.John
  • Artemisia vulgaris subsp. heterophylla (Nutt.) H.M.Hall & Clem.[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  3. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  4. Cronquist, A. J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  5. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  6. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  7. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  8. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  9. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  10. Turner, B. L. 1996. The Comps of Mexico: A systematic account of the family Asteraceae, vol. 6. Tageteae and Athemideae. Phytologia Mem. 10: i–ii, 1–93.
  11. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]