Artemisia campestris

De Wikipedia
Artemisia campestris
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Xéneru: Artemisia
Especie: A. campestris
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La escobuca parda o tomillu (Artemisia campestris) ye una especie perteneciente a la Familia de les asteracees.

Ilustración
Inflorescencia
Nel so hábitat

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta perenne, inodora con rizoma maderizu rastreru y moños de biltos que nun florien; tarmos florales d'hasta 80 cm o más, ramosos penriba. Fueyes de pelo plateáu mientres son nuevos; fueyes basales bi-tridivididas, peciolaes, les cimeres menos estremaes, les más altes lliniales. Capítulos mariellos o colloraos, ovaos, 3-4 mm de diámetru, numberosos nuna inflorescencia llarga ramosa. Bráctees involucrales lampiñes, con márxenes escariosos anchos. Floria ente agostu y setiembre.

Distribución[editar | editar la fonte]

En toa Europa. Habita en llugares secos, praderíes probes y dunes. La subespecie glutinosa en carbes mediterráneos esclariaos subnitrófilos y en medios ruderal viarios de zones con ombroclima secu o subhúmedo ente'l nivel del mar y 1.500 m, y tien una distribución mediterránea occidental.

Importancia económica y cultural[editar | editar la fonte]

Usos

Los raigaños de la subespecie glutinosa utilizar en etnobotánica como amargosu-tóniques, antisépticas urinaries, antihelmínticas y coleréticas. Per vía esterna emplegar na preparación de locones antipruriginosas y pa baños indicaos en leucorrees y úlceres varicoses. Les fueyes tienen una aición amargosu-tónica bien marcada. Nota: "Nun ye recomendable'l so usu per vía interna yá que fácilmente algámense dosis tóxiques ". Pa usu esternu emplégase la decocción de los raigaños n'agua na proporción del 3 al 5 %.[1]

Acordies cola medicina popular el Axenxu de campu tien les siguientes propiedaes melecinales:::[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Artemisia campestris describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 846. 1753.[3]

Etimoloxía

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artemisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos. según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[4]

campestris: epítetu llatín que significa "del campu".[5]

Variedaes
Sinonimia
Híbridos

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bautista Peris, J.; Stübing G., Romu A. (2001). Plantes Melecinales de la Península Ibérica ya Islles Baleares. Madrid:Xaguar. ISBN 84-89960-51-6.
  2. «Plants For A Future». Consultáu'l 29-11-2010.
  3. «Artemisia campestris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de payares de 2012.
  4. en Flora de Canaries
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Sinónimos en Real Xardín Botánicu
  7. Artemisia campestris en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Cronquist, A. J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  3. Cronquist, A. J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  6. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  7. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  8. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  9. Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. Y. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
  10. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  11. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]