Argishtikhinili

Coordenaes: 40°06′N 43°59′E / 40.1°N 43.99°E / 40.1; 43.99
De Wikipedia
Argishtikhinili
Արգիշտիխինիլի (hy)
bien cultural (es) Traducir
Llocalización
PaísBandera d'Armenia Armenia
Rexón Armavir (es) Traducir
Pueblu Nor Armavir (es) Traducir
Coordenaes 40°06′N 43°59′E / 40.1°N 43.99°E / 40.1; 43.99
Argishtikhinili alcuéntrase n'Armenia
Argishtikhinili
Argishtikhinili
Argishtikhinili (Armenia)
Patrimoniu
Instalaciones
Formáu por Q42889531 Traducir y Q42889562 Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Argishtikhinili (en ururtiano: ar-gi-iš-ti-ḫi-nin-li; n'armeniu:Արգիշտիխինիլի) Foi una ciudá nel antiguu reinu de Urartu, establecida mientres la espansión de los urartianos en Transcaucasia sol so rei Argishti I, y nomada nel so honor. La ciudá sobrevivió ente los sieglos VIII y VI aC. Les ruines de la fortaleza de Argishtikhinili tán a 15 quilómetros al suroeste de la ciudá de Armavir, Armenia, ente los pueblos de Nor-Armavir y Armavir n'Armenia marz de Armavir. La ciudá foi fundada na vera izquierda de la cuenca media del ríu río Ares. Al pasu de los sieglos, el calce de ríu foise movíu a dellos quilómetros al sur de la ciudá.[1]

Historiografía[editar | editar la fonte]

La historiografía de Argishtikhinili ta íntimamente amestada cola antigua Armavir, una de les capitales d'Armenia. Moisés de Corene escribió na so Historia d'Armenia de la fundación de Armavir por Aramais, nietu de Hayk, l'antepasáu llexendariu de los armenios.[2][3] La vieya Armavir, como se demostró nes escavaciones arqueolóxiques del sieglu XX, atopábase alcontrada nel visu de l'antigua Argishtikhinili del sieglu IV aC d'equí p'arriba.[4] Na década de 1830, el viaxeru suizu Marie-Frédéric Dubois de Montpéreux suxuriera qu'un montículo cerca del pueblu de Nor Armavir podría ser l'antigua fortaleza de Armavir. L'interés nel sitiu aumentó col descubrimientu en 1869 de tables con escritura cuneiforme, que pudieron datase cola dómina de Argishti I y Rusa III. En 1880, les escavaciones na llomba empezaron, conducíes por arqueólogos rusos al frente del Quintu Congresu Arqueolóxicu rusu en Tblisi.[5]

En 1896, el rusu asiriólogo M.V. Nikolsky dedució que debaxo les ruines de Armavir atopábase una llocalidá más antigua perteneciente a Urartu.[6] Esto foi confirmáu por escavaciones posteriores.

Por causa de Primer Guerra Mundial y el Xenocidiu armeniu, investigaciones sistemátiques en Armavir empezaron nel añu 1927, so la direición de Nikolái Marr. Ente 1944 y 1970, los académicos Boris Piotrovsky, Giorgi Melikishvili y Ígor Diákonov realizaron investigaciones en Argishtikhinili. Les sos traducciones de los testos urartianos contribuyeron descomanadamente a la comprensión de Urartu polo xeneral, y en particular de Argishtikhinili. Ente 1962 y 1971, hubo dos #excavación simultánees nel montículo de Argishtikhinili so los auspicios del Institutu d'Arqueoloxía d'Armenia: una, la investigando de los restos de l'antigua Argishtikhinili, tuvo dirixíu por A. A.Un. Martirosyan, ente que la otra #dedicar a l'antigua Armavir.

Fundación[editar | editar la fonte]

Los documentos urartianos indiquen que Argishtikhinili tuvo fundada nel 776 aC. so la orde de Argishti I, nel oncenu añu del so reináu. L'establecimientu de la ciudá tuvo precedíu por una llarga espansión urartiana na rexón transcaucásica, que tenía por oxetu'l control de la fértil llanura de Ararat. Aproximao nel primer añu del so reináu, Argishti empezara una serie d'incursiones na llanura de Ararat, el valle del ríu Akhurian, y el Llagu Sevan. Nel 782 aC., fundó'l Castiellu de Erebuni nel sitiu de la moderna Yereván como base pa les operaciones militares.

La espansión na llanura de Ararat foi atayada de volao por enfrentamientos menores colos asirios na frontera suroeste de Urartu. Mientres el reináu de Argishti, Urartu foi'l cenit del so poder, y foi capaz de vencer fácilmente a los exércitos de los sos vecinos, incluyíos los asirios. Dempués de cuatro años de guerra, Argishti consiguió ocupar la llanura de Ararat, y escontra el 776 aC fundó una ciudá en mediu del valle. Esto paez que foi'l gran plan de Argishti pa tener una fortaleza en cada esquina de la llanura de Ararat.[1]

Según los arqueólogos, Argishtikhinili taba destinada a ser un centru alministrativu más qu'una base militar, yá que dende un puntu de vista militar, el so allugamientu yera inferior a la de óptima.[4] Argishti tamién controló l'área de trabayu de los metales de Metsamor.[7]

Acordies coles cróniques de Argishti I, Argishtikhinili foi construyida na tierra del Azzi-Hayasa -o'l Aza-, y ello ye que les escavaciones arqueolóxiques demostraron que lo que permanez de la Edá del Bronce s'hai data ente'l 3º y el 1º mileniu aC..[8] Nun esiste nengún documentu perteneciente a les campañes de Urartu contra'l Azzi; dedúcense que tres años de guerra na llanura de Ararat, los habitantes de Azzi pudieron abandonar la so llocalidá antes de la so ocupación polos urartianos.

Inscripciones na fundación de Argishtikhinili
Argishti I fíu de Menua, fala. Construyí una fortaleza majustuosa y di-y el mio propiu nome, Argishtihinili. La tierra taba erma nada se construyó ellí.. Fuera de los ríos, construyí cuatro canales; les viñes y los güertos estremáronse. Llogré los fechos ellí...Argishti, fíu de Menua, Rei poderosu , gran Rei, Rei de Biainili, gobernante de Tushpa.[9][10] Al traviés del grandor del Dios Jaldi, Argishti, fíu de Menua, construyó esta canal. La tierra yera despoblada, nun había naide que s'atopara equí. Pola gracia de Jaldi Argishti fixo esta canal. Argishti Fíu de Menua, Rei poderosu, Rei grande, Rei de Bianiili, gobernante de Tushpa.[10]

Descripción[editar | editar la fonte]

La ciudá de Argishtikhinili ocupaba una área rectangular con dimensiones d'aproximao 5 x 2 quilómetros. Ente les contornes occidentales de Nor Armavir y la parte central de la llocalidá de Armavir. A lo llargo de los llaos orientales y occidentales del rectángulu habíen potentes fortificaciones realizaes en piedra. El cantu occidental taba nuna llarga cresta, mientres el lladral oriental tuvo asitiáu nun afloramientu de basaltu.[1] Paralelu a los llaos más llargos del rectángulu atopaben les canales de riego qu'ordenó Argishti I. Dellos edificios de la ciudá fueron atopaos espardíos peles llombes locales, asitiaos dientro de la zona económica de Argishtikhinili, l'área total yera aproximao de 1,000 hectárees. El llargor total de les canales de riego nun yera menor de 40 quilómetros. Argishtikhinili foi posiblemente la más grande ciudá de Urartu n'Armenia.[11]

Los edificios en Argishtikhinili inclúin palacios, templos y viviendes, que siguieron siendo utilizaes ensin enforma cambéu nel periodu posterior a Urartu.[1] La rede de canales de riego, construyíos ente'l ríu Llabres y el so afluente'l Kasakh, ye contemporánea cola ciudá, exiten delles canales visibles anguaño (2016).[7] La so construcción riquió la escavación d'aproximao 160,000 metros cúbicos de tierra, ente que les fortificaciones precisaron percima de 40,000 metros cúbicos de basaltu. Los arqueólogos creen que los prisioneros tuvieron utilizaos como mano d'obra forzada na construcción tantu de les canales como de la fortaleza.[4]

Allugamientu de Argishtikhinili

Espedición arqueolóxica de Nor-Armavir.[4]
Númberos:1.


Fortificación occidental (nun montículo cercanu a Nor-Armavir)2.

Fortificación oriental (nun montículo sobre Armavir)3.

Ciudá interior4.

Ciudá esterior5.

Frontera averada de les tierres de cultivu de Argishtikinili.6.

Canales de riego.7.

Fronteres de la vieya Armavir, construyida sobre les ruines de Argishtikinili, aproximao 200 años dempués de la so cayida.

La ciudá yera aparentemente más importante pal so control alministrativo y económico sobre la llanura de Ararat. Ello ye que foi la capital alministrativo y cultural del norte de Urartu.[12] l'alministradores de Argishtikhinili  supervisaron la construcción de les canales de riego y regularon la distribución de los bienes económicos na rexón. Dientro de les fortificaciones atopáronse grandes árees d'almacenamientu pa vinu y granos, según cases de funcionarios públicos y de militares.

Dempués de Argishti I, el so fíu Sardur II foi tamién bien activu en Argishtikhinili, construyendo llugares de cultu y ampliando descomanadamente les fortificaciones.

Fortificaciones[editar | editar la fonte]

A diferencia de munches otres ciudaes de Urartu, Argishtikhinili nun taba asitiada nuna elevación, y por ello'l so valor militar yera ínfimu. Les llombes baxes sobre les cualos construyóse la ciudá nun dexó realizar fortaleces protexíes como en Tushpa, Erebuni, Rusahinili o Teishebaini. Aun así, pa lo protexese de los ataques desorganizados, l'amurallamientu clásicu del patrón urartiano #construyir a lo llargo de los montículos que la arrodiaben. Estos murios yeren de lladriyu de folla sobre una base de bloques de basaltu macizos. La fachada de les parés tuvo estremada por contrafuertes, y en cada esquina de la fortaleza había una torre maciza.

Restos de cimientos de basaltu de la Fortaleza de Argishtikhinili

Dempués de los trabayos arqueolóxicos de 1970

Les fortificaciones occidentales meyor escavaes ye #atopar na mayor de los cinco elevaciones qu'entienden les Llombes de David. La so entrada taba nel norte nuna rampla de folla. La fortaleza taba compuesta por trés unidaes, caúna constaba d'habitaciones pequeñes distribuyíes alredor d'un patiu central. El movimientu ente les unidaes taba aparentemente reguláu, dau los caminos individuales estrechos que les conectaba, ente que dientro d'una unidá, el movimientu yera llibre.[13][14]

Agricultura[editar | editar la fonte]

Nes tierres fértiles de la llanura de Ararat, cultiváronse'l trigu y otros granos. Viñeos y bodegues fueron una ocupación importante. Los arqueólogos envaloren que les tenaes en Argishtikhinili podríen almacenar siquier 5.000 tonelaes de productu, ente que'l cultivu patrocináu pol estáu de ceberes ocuparon cuasi 5,000 hectárees de tierra. Les bodegues de vinu de la ciudá podíen contener aproximao 160,000 llitros, lo qu'implica l'usu d'aproximao 1,250 hectárees de viñes. Amás, munchos ciudadanos tuvieron les sos propies parceles de tierra.[4] Tamién se caltienen restos d'animales domésticos como aves de corrolada.[15]

Oficios[editar | editar la fonte]

Munches manufactures de piedra y de magre fueron atopaes en Argishtikhinili, principalmente pa usu agrícola. Para fines xenerales y especiales como los fornos de piedra y dellos tipos de molinos de granos. Les vasíes de folla (kareses), fueron utilizaes pal almacenamientu de dellos productos como la farina y el vinu, que yera regularmente comerciado con países vecinos. L'almacenamientu de vinu esixó enormes vasíes que fueron parcialmente soterraes na tierra.

La carpintería metálica foi fuertemente desenvuelta en Argishtikhinili. Numberosos artículos de fierro y bronce fueron descubiertos -agrícoles, armes, armadures, xoyes y demás-. Los arqueólogos tamién afayaron piedra y moldes cerámicos pa la fundición de metal.

Productos parar el llar en Argishtikhinili

Muséu Etnográficu d'Armenia, Armavir
Enriba: molinos de piedra pa moler trigu en farina. A la izquierda una ferramienta de mano y a la derecha una versión industrial.: Un karase ye una ferramienta de mano, ye una versión industrial.


Izquierda: un Karas, o #vasija-#tarro, atopáu nuna bóveda en Argishtikhinili.Los karases #soterrar na tierra aproximao a un 80% del so altor; les partes soterraes de les vasíes sobrevivieron meyor que los sos pescuezos espuestos al aire.Nestos karases fueron almacenaos cuasi 160 000 llitros de vinu en Argishtikhinili.

Les vasíes agrícoles apaecen en dellos tipos y tamaños, con cuerpos enchíos o espurríos, y con patrones de diseñu como carros.[16]

Vasos de cerveza con pescuezos curtios y cuerpos allargaos, incensarios de magre, cubes de fabricación pa quesu, y jarras de delles formes fueron atopaes. Les jarras fueron decoraes con frentes de casa, modelos xeométricos, o con incisiones de fueyes.[16]

Otros elementos inclúin llámpares, taces, frasscos, urnes d'enterramientu, y karases médicos con tapadories. Vasos ceremoniales (religiososo)  fueron atopaos en Argishtikhinili, decoraos con triángulos, llinies en zigzag, o con imáxenes de cabeces d'ave o de dragón.[16]

Mientres el cayente urartio[editar | editar la fonte]

Baxu Rusa II, muncha atención #prodigar na fortaleza de Teishebaini, ello ye que les ayalgues de ciudaes menores, incluyendo Argishtikhinili, fueron treslladaos ellí.[17]

Fragmentu d'inscripción urartiana cuneiforme de Rusa III d'una tenada en Argishtikhinili

Rusa II trató de frenar la cayida de Urartu pero nun tuvo ésitu. Una nueva tenada, mentáu nuna inscripción por rei Rusa III, foi probablemente'l gran edificiu principal realizáu en Argishtikhinili.[7] Pocu dempués, la población civil y l'exércitu paecen abandonar la fortaleza de Erebuni -naquel tiempu'l centru militar principal na llanura de Ararat- por razones táctiques, y xunióse les fuercies principales na gran fortaleza de Teishebiani, poniendo d'esta miente a Argishtikhinili en riesgu d'ataque.[4] Alredor del 600 aC, esta ciudá tuvo prindada y amburada. Los arqueólogos afayaron evidencia d'armes d'asaltu, gran conflagración y numberoses muertes  de residentes. Argishtikhinili foi probablemente destruyida polos pueblos escites[18] o'l Medas, y por tanto había menos de 200 años.[19][20]

Estáu actual[editar | editar la fonte]

Dempués de la conclusión d'escavaciones so la xefatura direición d'A.A. Martirosyan na década de 1970, Argishtikhinili #caltener coles principales escavaciones cubiertes con tierra. Dalgunes de les fortificaciones y les fundaciones tuvieron fortalecíes y selimpiaron les sos superficies. Nel montículo Argishtikhinili, una piedra conmemorativa foi asitiada xunto con un planu de la ciudá mientres el so apoxéu. La mayoría de los artefautos atopaos en Argishtikhinili fueron treslladaos al Sardarapat Muséu Etnográficu d'Armenia.

Edificios del muséu nel montículo Argishtikhinili 
Izquierda: cercu conmemorativa de Argishti I.  Enriba: planu de de Argishtikhinili mientres el so apoxéu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Khatchadourian, L., «Unforgettable Landscapes: Attachments to the past in Hellenistic Armenia», en Norman Yoffee (n'inglés), Unforgettable Landscapes: Attachments to the past in Hellenistic Armenia, University of Arizona Press, ISBN 978-081652670-3, https://books.google.com/books?id=58WgTin1ORsC, consultáu'l 13 de setiembre de 2016 
  2. (1990) История Армении (History of Armenia) (en ruso). Айастан. ISBN 5-540-01084-1.
  3. (1916) Armenian Legends and Poems. J. M. Dent.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 (1974) Аргиштихинили (en ruso). Издательство Академии наук Армянской ССР.
  5. Smith, A. T. (2006). «Prometheus Unbound: Southern Caucasia in Prehistory». Journal of World Prehistory. Volumen 19. Número 4:  páxs. 229–279. doi:10.1007/s10963-006-9005-9. 
  6. Nikolsky, M.V., «Cuneiform Inscriptions from the Caucasus. Volumen 5», Cuneiform Inscriptions from the Caucasus. Volumen 5, Imperial Archaeological Society of Moscow 
  7. 7,0 7,1 7,2 The Cambridge Ancient History. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-22496-3.
  8. «Pre-Urartian Armavir». ISIMU: Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad. Volumen 7:  p. 61. 2004. http://digitool-uam.greendata.es//exlibris/dtl/d3_1/apache_media/L2V4bGlicmlzL2R0bC9kM18xL2FwYWNoZV9tZWRpYS8yNDYyOQ==.pdf. 
  9. (2004) A view from the highlands: archaeological studies in honour of Charles Burney. Peeters. ISBN 978-90-429-1352-3.
  10. 10,0 10,1 (1960) Урартские клинообразные надписи. Издательство Академии наук СССР.
  11. (1955) Кармир-Блур IV, Архитектура Тейшебаини (en ruso). Издательство Академии наук Армянской ССР.
  12. (1968) Contributions to the archaeology of Armenia. Peabody Museum of Archaeology and Ethnology.
  13. (2003) The Political Landscape: Constellations of Authority in Early Complex Polities. University of California Press. ISBN 978-052023750-6.
  14. «Argishtihinili West (Detail)» (inglés). Project ArAGATS, University of Chicago. Consultáu'l 13 de setiembre de 2016.
  15. «The birds of ancient Armenia». Acta zoologica cracoviensia. Volumen 45:  p. 406. 29 de payares de 2002. http://www.isez.pan.krakow.pl/journals/azc_v/pdf/45/32.pdf. Consultáu'l 13 de setiembre de 2016. 
  16. 16,0 16,1 16,2 «Aragats». Archaeology and Ethnography of Abkhazia. Consultáu'l 13 de setiembre de 2016.
  17. (2001) The Kingdom of Armenia: A History. Psychology Press. ISBN 978-0-7007-1452-0.
  18. (1970) Биайнили (Урарту). Издательство Академии наук Армянской ССР.
  19. (1910–1931) Armenien, einst und jetzt (n'alemán). B. Behr.
  20. (2008) History of Media from the Earliest Times to the Late 4th Century B.C. (en Ruso). St. Petersburg State University Faculty of Philology.