Saltar al conteníu

Arethusana arethusa

De Wikipedia
Arethusana arethusa
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Familia: Nymphalidae
Xéneru: Arethusana
Especie: Arethusana arethusa
Denis & Schiffermüller, 1775
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Arethusana arethusa ye una especie d'inseutu lepidópteru perteneciente a la familia de les Nymphalidae, subfamilia Satyrinae.Ye la única especie del xéneru Arethusana.[1]

La especie Arethusana arethusa foi descrita por Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis y Ignaz Schiffermüller en 1775, sol nome inicial de Papilio arethusa. foi reclasificada en 1951 pola entomólogu francés Hubert de Lesse nel xéneru monotípoco Arethusana.

Descripción

[editar | editar la fonte]

Pintes ocres  ye de color ocre con una ancha banda submarginal  mariella naranxa, y un visible ocelu negru nel ápice de les ales anteriores.

L'envés de les anteriores ye mariellu anaranxáu bordiáu más o menos llargamente de marrón, col visible ocelu negru discretamente pupilado al ápice de les ales anteriores ente que l'envés de les posteriores ta marcáu d'una banda clara y de nervaduras blanques bien visibles.[2]

Dambos llaos

La so gata ye de color beige con rayes llonxitudinales color marrón gastáu.

Bioloxía

[editar | editar la fonte]

Periodu de vuelu y envernía

[editar | editar la fonte]

Univoltinu, la Pintes ocres vuela nuna xeneración de mediaos de xunu a empiezos de setiembre.[3]

Plantes güéspedes

[editar | editar la fonte]

Les plantes güéspedes de la so canesba son diverses, como les Festuca, les Dactylis, les Poa y Bromus erectus

Ecoloxía y distribución

[editar | editar la fonte]

La Arethusana arethusa esta presente en Marruecos, nel Europa (España, Portugal, Francia) nos balcaness (Eslovaquia, Albania, Grecia), Turquía y Oriente Mediu hasta n'Arménia, sur de Rusia y suroeste de Siberia[3].[4][5]

En Marruecos, ye Arethusana arethusa aksouali, que ye un endemismu de los montes del Toubkal y namái presente nesti llugar.[6]

El pequeñu montascosu, la Pintes ocres, esti presente na mayoría de los departamentos de la Francia metropolitana salváu los departamentos de Bretaña, de Vosgos, d'Altu Saona y Alsacia, de Creuse, de Puy-de-Dôme, de Allier y d'Altu Loira, de Pas-de-Calais, de Gers y Córcega.[7]

La Pintes ocres gusta-y les zones yerboses, arbustives, márxenes de monte, y ribayos predresos, vuela hasta los 1 700 metros.

Sinónimos

[editar | editar la fonte]
  • Papilio arethusa [Schiffermüller], 1775 Protonyme
  • Papilio erythia Hübner, 1805
  • Hipparchia arethusa [Otakar Kudrna]
  • Arethusana dentata (Frayer, 1834)
  • Satyrus boabdil Rambur, 1840
  • Satyrus dentata Staudinger, 1871,.[4][8]

Taxonomía

[editar | editar la fonte]
  • Arethusana arethusa aksouali Wyatt, 1952 a Marruecos.
  • Arethusana arethusa heptapotamica (Stauder, 1924)
  • Arethusana arethusa pontica (Heyne, [1895].[4]

Proteición

[editar | editar la fonte]

Ta protexíu na rexón Islla de Francia según figura na publicación a esti fin del 22 de xunetu de 1993 relativu a la llista de los inseutos protexíos en rexón "Islla de Francia".[9]

Notes y referencies

[editar | editar la fonte]

Venceyos esternos

[editar | editar la fonte]

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  • Guía de les caparines d'Europa y d'África de Norte, Delachaux y Niestlé, Tom Tolman&Richard Lewington, ISBN 978-2-603-01649-7
  • Lionel G. Higgins y Norman D. Riley (1988). Guía de les caparines d'Europa. Delachaux y Niestlé (Lausana).