ArcelorMittal

De Wikipedia
ArcelorMittal
negociu, empresa y empresa de capital abiertu
Llocalización
Sede Luxemburgu
Direición Luxemburgu
Forma xurídica sociedá por acciones
Historia
Fundación2006
Fundador Lakshmi Mittal
Eslogan transforming tomorrow (en)
Organigrama
Dueñu Lakshmi Mittal
ArcelorMittal
BlackRock
Société Générale (es) Traducir
Presidente Lakshmi Mittal
Direutor executivu Aditya Mittal (11 febreru 2021)
Sector
Industria siderurxa
minería
Participación empresarial
Filiales
Propietariu de
Forma parte de
Datos económicos
Bolsa de valores Ibex 35
CAC 40
Parte de Bolsa de Nueva York MT
Euronext MT
Bolsa de Luxemburgu MT
Emplegaos 157 909 (31 avientu 2021)
Ingresos totales 68 275 000 000 $ (2023)
Beneficiu netu 919 000 000 $ (2023)
Beneficiu enantes d'impuestos 2 340 000 000 $ (2023)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

ArcelorMittal (Euronext: MT, NYSE: MT, BMEMTS, LuxSEMT) ye la mayor compañía siderúrxica mundial, con una plantía de más de 490.000 emplegaos(en 2014) según la empresa en más de 60 países. Lideró l'afitamientu del sector siderúrxicu internacional, y ye considerada güei como l'únicu productor d'aceru realmente global. Foi fundada en 2006 por aciu la fusión ente Mittal Steel y Arcelor. La so sede ta allugada na ciudá de Luxemburgu.

Ye la quinta empresa qu'emite más tonelaes de CO2 equivalente n'España.[1]

Organización[editar | editar la fonte]

Lakshmi N. Mittal, propietariu de Mittal Steel ye'l presidente de la compañía y la so direutor executivu.

La Direición Xeneral del Grupu ta compuesta por 7 miembros: Lakshmi N. Mittal, Aditya Mittal (Direutor Financieru), Michel Wurth, Gonzalo Urquijo, Sudhir Maheshwari, Christophe Corner y Davinder Chugh.

Cuenta tamién con un conseyu d'alministración que la so composición reflexa los principios establecíos nel Alcuerdu d'Intenciones (Memorandum of Understanding) robláu'l 25 de xunu de 2006. Dichu conseyu ta compuestu por once direutores independientes.

Actividá[editar | editar la fonte]

Sede de Luxemburgu.
Sede de Luxemburgu.
Sede de Luxemburgu.

ArcelorMittal ocupa una posición de lideralgu en tolos principales mercaos mundiales, incluyendo l'automóvil, la construcción, los electrodomésticos y los envases. Dispón d'una destacada posición en materia d'I+D y teunoloxía, lo mesmo que de sustanciales recursos propios de materies primes y escelentes redes de distribución.

Por aciu la so presencia industrial n'Europa, Asia, África y América, el grupu tien accesu a los principales mercaos siderúrxicos, tantu n'economíes desenvueltes como en mercaos emerxentes. N'España tien plantes n'Avilés, Xixón, Sagunto, Zaragoza, Etxebarri, Lesaka, Sestao y Zumarraga. Nel futuru, ArcelorMittal va concentrar los sos esfuercios nel desarrollu de la so posición nos mercaos chinu ya indiu, carauterizaos por un fuerte nivel de crecedera.

Finances[editar | editar la fonte]

Los resultaos financieres de ArcelorMittal correspondientes a 2007 refundien una cifra de negociu de 105 200 millones de dólares (USD), con una producción añal de 116 millones de tonelaes d'aceru bruto, lo que representa en redol al 10% de la producción mundial d'aceru.

Nel primer trimestre del 2009, tuvo una perda neta de US$1100 millones. El beneficiu antes d'intereses, impuestos, depreciación y amortización, o Ebitda foi de US$883 millones, cayendo un 82%. Les razones pal desempeñu foi un gran descensu de la demanda.[2]

Les aiciones de ArcelorMittal coticen nos mercaos bursátiles de Nueva York (MT), Ámsterdam (MT), París (MTP), Bruxeles (MTBL), Luxemburgu (MT) y nes bolses españoles de Barcelona, Bilbao, Madrid y Valencia (MTS).

El 17 de mayu de 2008, la capitalización bursátil de ArcelorMittal yera de 144 370 millones d'USD.

Alministración[editar | editar la fonte]

Conseyu d'alministración[editar | editar la fonte]

Cargu Denominación

Lakshmi N. Mittal

Tye Burt

Guillermo de Luxemburgu

Lewis B. Kaden

Jeannot Krecke

Vanisha Mittal Bhatia

Suzanne Nimocks

Wilbur L. Ross

Antoine Spillmann

Narayanan Vaghul

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «gases-ivernaderos-en-Espana.html Diez empreses emiten un 25% de los gases ivernaderos n'España». L'Economista (5 de payares de 2017). Consultáu'l 5 de payares de 2017.
  2. Alex MacDonald (29 d'abril de 2009). «Cayida de la demanda d'aceru causa perdes por US$1.100 millones en ArcelorMittal». RFI. Consultáu'l 3 de mayu de 2009.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]