Apidae

De Wikipedia
Apidae
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Hymenoptera
Suborde: Apocrita
Superfamilia: Apoidea
Familia: Apidae
Subfamilies
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Abeya parásita, Nomada sp.
Babarón carpinteru, Xylocopa virginica.

Los ápidos (Apidae) son una familia d'himenópteros apócritos; constitúin un numberosu grupu d'abeyes qu'inclúi a l'abeya melífera o doméstica (la más conocida), a les abeyes ensin aguiyón, les abeyes de les orquídees, les abeyes parásites, los babarones y babarones carpinteros, amás d'otros grupos menos conocíos.

Bioloxía[editar | editar la fonte]

Munches son abeyes sociales, especialmente les de la subfamilia Apinae, pero otres son abeyes solitaries y dalgunes son parásites, ye dicir que ponen los sos güevos nos niales d'otres abeyes. El comportamientu social paez evolucionar independientemente en más d'un grupu. Nes sociedaes d'abeyes hai distintes castes, con una reina (o reines) que se dedica a la reproducción y numberoses obreres non reproductives, que faen toles xeres de caltenimientu del nial. Amás tán los machos o zánganos.

Hai exemplos de distintos graos de socialidad en distintes especies. Apis mellifera ye un exemplu de eusocialidad ye dicir del grau más avanzáu de socialidad con colonies permanentes. Otres, como los babarones, presenten un grau de socialidad menos complexu con una reina empecipiando añalmente una colonia nueva.

Toles especies non parásites y n'especial les eusociales son escelentes polinizadores porque visiten numberoses flores cuando colectan néctar y polen.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

La taxonomía foi modificada y entá nun hai alcuerdu completu na clasificación. Enantes namái les abeyes rellacionaes a l'abeya melífera, los babarones y les abeyes de les orquídees yeren consideraos miembros d'esta familia pero agora tamién s'inclúin toles abeyes qu'antes s'allugaben na familia Anthoporidae (tribu Anthophorini), les abeyes parásites, los babarones carpinteros y otres. Calcúlase qu'hai más de 5.750 en más de 200 xéneros nel mundu.

Subfamilies[editar | editar la fonte]

Apinae[editar | editar la fonte]

Inclúi abeyes melíferes, babarones, abeyes ensin aguiyón, abeyes de les orquídees, Anthophorini, y otres más.

La subfamila Apinae inclúi quince tribus. La mayoría de les especies son solitaries y constrúin simples niales so tierra. Les abeyes melíferas, abeyes ensin aguiyón y los babarones, sicasí, son eusociales o coloniales. Créese que la eusocialidad evolucionó independientemente más d'una vegada. Estos grupos difieren en carauterístiques tales como la so forma de comunicación ente obreres y de construcción del nial.

Amegilla cingulata— una abeya australiana de Anthophorini, subfamilia Apinae, averándose a una flor de tomate.
  • Ancylaini
  • Anthophorini
  • Apini
  • Bombini
  • Centridini
  • Emphorini—(Subtribu Ancyloscelidina; Subtribu Emphorina)
  • Ericrocidini
  • Eucerini
  • Euglossini
  • Exomalopsini
  • Isepeolini
  • Melectini
  • Meliponini
  • Osirini
  • Protepeolini

Nomadinae[editar | editar la fonte]

La subfamilia Nomadinae, o abeyes cucu tien 31 xéneros en 10 tribus. Son toos cleptoparásitos de los niales d'otres abeyes.

Subfamilia Nomadinae, abeya cucu nuna flor.
  • Ammobatini
  • Ammobatoidini
  • Biastini
  • Brachynomadini
  • Caenoprosopidini
  • Epeolini—(Subtribu Epeolina; Subtribu Odyneropsina; Subtribu Thalestriina)
  • Hexepeolini
  • Neolarrini
  • Nomadini (ver: Nomada)
  • Townsendiellini

Xylocopinae[editar | editar la fonte]

Xylocopa violacea— Xylocopinae, babarón carpinteru nuna flor.

La subfamilia Xylocopinae inclúi a los babarones carpinteros . Son xeneralmente solitarios, anque tienden a construyir los sos niales na proximidá d'otros (gregarios). Dellos subgrupos como Allodapini inclúin delles especies eusociales. La mayoría constrúin niales en tarmos de plantes o en madera.

Tribus:

  • Allodapini
  • Ceratinini (ver: Ceratina)
  • Manueliini (ver: Manuelia)
  • Xylocopini
  • †Boreallodapini
Euglossopteryx biesmeijeri

Evolución[editar | editar la fonte]

Los fósiles más antiguos d'esta familia daten del Cretácicu tempranu. L'exemplar más antiguu ye Cretotrigona prisca del Cretácicu de Nueva Jersey. Camiéntase que la diversidá de Apidae y otres families d'abeyes aumentó significativamente col aumentu de la diversidá d'anxospermes que tuvo llugar nel Cretácicu. Dellos fósiles más recién son Protohabropoda pauli del Oligocenu tardíu d'Europa, el babarón Bombus cerdanyensis del Miocenu tardíu, Apis nearctica del Miocenu Mediu de Norteamérica y Euglossopteryx (con una sola especie Y. biesmeijeri) del Eocenu mediu.

Galería[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies y bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) cuarta edición. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3.
  • Arnett, R. H. Jr. (2000) Segunda edición. American insects. CRC Press, Boca Raton, Londres, New York, Washington, D. C. ISBN 0-8493-0212-9.
  • Michener, Charles D. (2000) The bees of the world. The Johns Hopkins University Press. Baltimore, Londres. ISBN 0-8018-6133-0.
  • O'Toole, Christopher, Raw, Anthony (1999) Bees of the world. Cassell Illustrated. ISBN 0-8160-5712-5.
  • Mitchell, T.B. (1962). Bees of the Eastern United States, Volume II. North Carolina Agricultural Experiment Station. Tech. Bul. Non.152, 557 p.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]