Antoni Maria Alcover i Sureda

De Wikipedia
(Redirixío dende Antoni Maria Alcover)
Saltar a navegación Saltar a la gueta
Antoni Maria Alcover i SuredaPicto infobox character.png
Antioni M Alcover.jpg
Logotip IEC.png
3. president del Institut d'Estudis Catalans Traducir

1911 - 1918
Miquel Arcàngel Fargas i Roca - Josep Puig i Cadafalch
Vida
Nacimientu Manacor Traducir2  de febreru de 1862
Nacionalidá Bandera d'España España
Fallecimientu

Palma8  de xineru de 1932

(69 años)
Estudios
Llingües catalán
castellanu
Oficiu
Oficiu llingüista, escritor, sacerdote católicu, arquiteutu, romanista y lexicógrafu
Trabayos destacaos Diccionari català-valencià-balear Traducir
Miembru de Seición Filolóxica del Institutu d'Estudios Catalanes
Creencies
Relixón catolicismu
Partíu políticu Partido Integrista Traducir
Partido Maurista Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Antoni Maria Alcover i Sureda (2  de febreru de 1862Manacor Traducir - 8  de xineru de 1932Palma) foi un escritor mallorquín modernista, eclesiásticu, llingüísta, folklorista, diseñador de delles ilesies y capielles y publicista. Mui popular nos llamaos Países Catalanes pol so llabor a favor del catalán, foi nomáu «apóstol de la llingua».[1]

Les principales obres d'Antoni M. Alcover fueron el Diccionariu catalán-valencianu-balear, Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó, La flexió verbal en els dialectes catalans y la direición y financiamientu de l'Edició de les Obres de Ramon Llull.

Biografía[editar | editar la fonte]

Monumentu al clérigu en Manacor

Nació en Santa Cirga, finca asitiada ente Manacor y Porto Cristu, fíu de llabradores acomodaos. N'estudiando llatín y cultura clásica treslladóse, a los 15 años a Palma pa estudiar nel so seminariu. Bien rápido diose a conocer como polemista intransixente, yá que'l so calter reciu facíalu intervenir en furiosos discutinios.

La so vocación lliteraria espertóse primero n'español, y de magar 1879 en catalán. A partir d'ehí empecipió la xera de recoyer nel catalán coloquial de Mallorca les fábules, qu'empezó a publicar el 1880 col seudónimu de "Jordi d'es Racó". La primer fábula apaez na revista La ignorancia. En 1885 publica Contarelles, un compilatoriu de narraciones de tema popular. El 1886 foi ordenáu presbíteru. Foi vicariu de la parroquia de Manacor, y en 1888 llogró la cátedra d'Historia Eclesiástica del Seminariu. Más palantre aportaría a Vicariu Xeneral y Canónigu del Llar de Mallorca.

En 1906, por iniciativa de so, y baxo la so presidencia celebró'l Primer Congresu Internacional de la Llingua Catalana. Cuando se constituyó la Seición Filolóxica del Institutu d'Estudios Catalanes foi nomáu presidente. Por cuenta de la xabaz engarradiella que caltuvo colos miembros del Institutu, esta rellación terminó llueu.

La so obra magna foi'l Diccionariu Catalán-Valencianu-Balear, que nun vio termináu, y qu'acabó'l so collaborador Francesc de Borja Moll.

Ente otros, tuvo'l cargu de corresponsal de l'Academia de Bones Lletres de Barcelona y caltenedor de los Xuegos Florales de Barcelona.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Obres[editar | editar la fonte]

  • Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, La flexió verbal en els dialectes catalans, 4 vols., Barcelona, Biblioteca Balmes, 1929-1933.
  • Antoni M. Alcover, Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi d'es Racó, 24 vols., Palma, Moll, 1968-1975.
  • Antoni M. Alcover, Per la llengua, ed. a cura de Josep Massot i Muntaner, Mallorca-Barcelona, Secció de Filologia Catalana de la Universitat de Palma-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983.
  • Antoni M. Alcover, Dietari de l'excursió filològica (1906), edició a cura de Francesc de B. Moll, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983.
  • Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialeutals, obra iniciada per Antoni Maria Alcover, redactat per Francesc de B. Moll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i d'Anna Moll Marquès, 10 vols., Palma, Moll, 1993.

Estudios[editar | editar la fonte]

  • Juli de Carsalade du Pont, Epistolari del bisbe Carsalade a Mossen Alcover, ed. a cura de Francesc de B. Moll, Mallorca, Impr. Miramar, 1964.
  • Lluís Gimeno, Mossèn Alcover i les comarques centrals del territori lingüístic: correspondència epistolar amb mossèn Joaquim Garcia Girona, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
  • Jaume Guiscafrè, "Una bibliografia de les edicions i les traduccions de les rondalles de mossèn Alcover", Randa 38 (1996), 151-221.
  • Gabriel Janer Manila, Com una rondalla: els treballs i la vida de mossèn Alcover, Palma, Moll, 1996.
  • Joan Julià i Muné, Mossèn Antoni M. Alcover i l'obra del Diccionari a la llum dels epistolaris de Barnils, Griera i Montoliu, Tarragona, Diputació Provincial de Tarragona, 1986.
  • Antoni Llull Martí, Bruixat per la llengua: paraules de mossèn Antoni M. Alcover per l'enaltiment de la llengua i l'Obra del Diccionari, Mallorca, 'Sa Nostra' Caixa de Balears, 2001.
  • Joan March Noguera, Mossèn Alcover i el món de la ciència: la creació del llenguatge científic català modern, Palma, Muntaner, 2001.
  • Josep Massot i Muntaner, Antoni M. Alcover i la llengua catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.
  • Francesc de B. Moll, Un home de combat: mossèn Alcover, Mallorca, Moll, 1981.
  • Francesc de B. Moll, Aspectes marginals d'un home de combat, Barcelona, Curial, 1983.
  • Maria Pilar Perea, "La metodologia de l'enquesta dialeutal d'A. M. Alcover i de F. de B. Moll aplicada a La flexió verbal en els dialectes catalans", Zeitschrift für Katalanistik 14 (2001), 98-127.
  • Maria Pilar Perea, Antoni M. Alcover, dialectòleg, gramàtic, polemista, Barcelona, Fundació Germà Colon Domènech-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]