Antípodes

De Wikipedia
Representación del globu terrestre y les sos antípodes.

En xeografía, el antípoda o los antípodes (del griegu anti: opuestu y pous, podós: pie, del pie; tamién son correutes les formes femenines: l'antípoda o les antípodes)[1] ye'l llugar de la superficie terrestre diametralmente opuestu a otru llau d'una posición en particular; esto ye, el llugar de la superficie terrestre más alloñáu.

Un antípoda o perieco ye un habitante del globu terrestre que, con al respeutive de otru, mora nun llugar diametralmente opuestu. Sicasí, ente que los antípodes tán opuestos en llatitú y llargor, los periecos son puntos opuestos pero sobre la mesma llatitú.

Descripción matemática[editar | editar la fonte]

Si la forma de la Tierra (el nuesu planeta) averar a una esfera o a un esferoide, la posición antípoda d'un puntu asitiáu nes coordenaes xeográfiques (llatitú y llargor) (θ, φ) puede escribise (θ ± 180°, −φ), o (−θ, φ ± 180°).

La llinia recta que xune dambos puntos traviesa'l centru del planeta. El percorríu más curtiu posible ente dambos, sobre la superficie, ye d'unos 20 000 km, la llargor d'un semicono circunferencia terrestre.

Historia[editar | editar la fonte]

El términu, xunto colos de antoikoi, perioikoi, foi propuestu como hipótesis por Crates de Malos[2] nel sieglu II e.C. Esta idea foi tomada por Claudio Ptolomeo nel sieglu I.[3]

Delles antípodes[editar | editar la fonte]

Mapa mundial de les antípodes de tierres remanecíes. En color anaranxáu tán marcaes les tierres remanecíes, colos sos nomes respeutivos. En color blancu apaecen les tierres remanecíes ensin correspondientes antípodes, y en color azul les superficies somorguiaes.

Continentes, países, océanos y mares[editar | editar la fonte]

Hemisferiu occidental Hemisferiu oriental
África Pacíficu central
América del norte, América Central y Antilles Océanu Índicu
Arxentina y Chile China, Rusia y Mongolia
Asia Océanu Pacíficu sureste
Australia Océanu Atlánticu norte
Bolivia Mar de la China Meridional y Filipines
Brasil Filipines, Indonesia y Malasia
Colombia, Ecuador y Venezuela Indonesia
España y Portugal Nueva Zelanda
Europa Pacíficu sur
Perú Indochina y Malasia
Paraguái Taiwán
Uruguái Mar Mariellu

Provincies, ciudaes, islles y otros accidentes xeográficos[editar | editar la fonte]

Hemisferiu Occidental Hemisferiu Oriental
Jujuy (Arxentina) Provincia de Guangdong, Macáu y Ḥong Kong (China)
Formosa (Arxentina) Estrechu de Taiwán
Catamarca (Arxentina) Hunan (China)
Salta, Tucumán y Santiago del Estero (Arxentina) Jiangxi (China)
Centru y oeste de Chaco (Arxentina) Fujian (China)
San Juan y La Rioxa (Arxentina) Hubei (China)
Oeste de Corrientes y norte de Santa Fé (Arxentina) Zhejiang (China)
Córdoba (Arxentina) Anhui (China)
San Luis y norte de Mendoza (Arxentina) Henan (China)
Entre Ríos, sur de Santa Fé y norte de Buenos Aires (Arxentina) Jiangsu (China)
Centru de Buenos Aires y nordeste de La Pampa (Arxentina) Shandong (China)
Norte de la Patagonia Arxentina Noroeste de Shaanxi, Shanxi, Hebei, Tianjin y Beixín (China)
Sur de Neuquén y Río Negro y Nordeste de Chubut (Arxentina) Faxa central de Mongolia Interior (China)
Oeste y sur de Chubut y norte de Santa Cruz (Arxentina) Oeste de Mongolia (provincies de Dornogovĭ, Hentiy y oeste de Sühbaatar y Dornod)
Centru de Santa Cruz (Arxentina) Suroeste del Krai de Zabaikalie (Siberia rusa)
Sur y suroeste de Santa Cruz y Tierra del Fueu (Arxentina),(Chile) República de Buriatia na Federación Rusa (Siberia)
Comunidá de Madrid (España) Suroeste de la rexón de Manawatu-Wanganui (Islla Norte de Nueva Zelanda), llocalidá de Dannevirke ente otres.
Centru d'Andalucía (España) Rexones d'Auckland y Waikato (Islla Norte de Nueva Zelanda)
Centro-Sur de Castiella y Lleón (España) Rexón de Wellington (Islla Norte de Nueva Zelanda)
Xibraltar y Rexón de Tánger-Tetuán (Marruecos) Rexón de Northland (Islla Norte de Nueva Zelanda)

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: antípoda, l/l'(a)
  2. Doble Gutiérrez, Samuel (2004). El mundu'l les mallas de la cartografía. De los primeros xeógrafos a Ptolomeo, nota 42 27, Llull, páx. 675.
  3. Ibid. Páx.662

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Aplicaciones pa visualizar antípodes con cursor desplazable.

Semeyes d'antípodes