Anne Revere

De Wikipedia
Anne Revere
Vida
Nacimientu Nueva York25 de xunu de 1903[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte Locust Valley (es) Traducir18 d'avientu de 1990[1] (87 años)
Sepultura Cementerio Monte Auburn (es) Traducir
Causa de la muerte neumonía
Estudios
Estudios Wellesley College (es) Traducir
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu actriz de teatru, actriz de cineactriz de televisión
Premios
Nominaciones
IMDb nm0720843
Cambiar los datos en Wikidata

Anne Revere (25 de xunu de 1903Nueva York – 18 d'avientu de 1990Locust Valley (es) Traducir) foi una actriz d'Estaos Xuníos de teatru, cine y televisión. Debuta en Broadway en 1931 pero namái rueda una película hasta 1940. Nos años 1950, foi una de les víctimes del macarthismo ya inscrita na llista negra del cine.

Revere yera descendiente direuta del héroe de la Revolución Americana Paul Revere.[4] El so padre yera corredor de bolsa, y ella crióse nel Upper West Sidey en Westfield (Nueva Jersey). En 1926, graduóse en Wellesley College, y depués matriculóse na American Laboratory School pa estudiar actuación con Maria Ouspenskaya y Richard Boleslavsky.[5]

Revere fixo'l so debú en Broadway en 1931 en The Great Barrington. Tres años dempués foi a Hollywood a repitir el so papel teatral na adautación al cine de Double Door.

Volvió a Broadway pa interpretar el papel de Martha Dobie na producción orixinal de 1934 de The Children's Hour, y nos siguientes años apaeció na escena de Nueva York en As You Like It, The Three Sisters, y Toys in the Attic, pol que ganó'l Premiu Tony pola meyor interpretación d'actriz destacada nuna obra de teatru en 1960.

Trabayó duramente como una actriz de calter nel cine, apaeciendo en cerca de tres docenes de películes ente 1934 y 1951.[5] Frecuentemente foi escoyida pal papel de matriarca ya interpretó'l papel de madre d'Elizabeth Taylor, Jennifer Jones, Gregory Peck, John Garfield, y Montgomery Clift, ente otros. Foi nomada pal Óscar a la meyor actriz de repartu tres veces y ganar pola so interpretación en National Velvet.

En 1951, Revere dimitió de la direición del Sindicatu d'Actores (Screen Actors Guild) en acoyéndose a la Quinta Enmienda pa refugar a testificar ante'l Comité d'Actividaes Antiestauxunidenses. Nun apaecería en nenguna película mientres venti años,[5] hasta'l so regresu a la pantalla en Tell Me That You Love Me, Junie Moon. Empezó a apaecer en televisión en 1960, especialmente en telenoveles como The Edge of Night, Search for Tomorrow, y Ryan's Hope.

Revere y el so home, el direutor de teatro Samuel Rosen, treslladar a Nueva York y abrieron una escuela d'interpretación, y ella siguió trabayando en producciones del summer stock theatre y del rexonal theater y na televisión.

Morrió de neumonía na so casa de Locust Valley a la edá de 87 años.

Filmografía[editar | editar la fonte]

Añu Película Papel Notes
1934 Double Door Caroline Van Brett
1940 The Howards of Virginia Mrs. Betsy Norton
One Crowded Night Mae Andrews
1941 Remember the Day Miss Nadine Price
The Flame of New Orleans Hermana de Giraud
Men of Boys Town Mrs. Fenely
The Devil Commands Mrs. Walters
1942 The Gay Sisters Miss Ida Orner
Are Husbands Necessary?
Meet the Stewarts Geraldine Stewart
1943 The Song of Bernadette Louise Soubirous Nomada al Óscar a la meyor actriz de repartu
Old Acquaintance Belle Carter
Shantytown Mrs. Gorty
The Meanest Man in the World Kitty Crockett, secretaria de Clark
1944 The Keys of the Kingdom Agnes Fiske
National Velvet Mrs. Brown Óscar a la meyor actriz de repartu
Sunday Dinner for a Soldier Agatha Butterfield
Rainbow Island Queen Okalana
Standing Room Only Major Harriet Cromwell
The Thin Man Goes Home Crazy Mary
1945 Fallen Angel Clara Mills
Don Juan Quilligan Mrs. Cora Rostigaff
1946 Dragonwyck Abigail Wells
1947 Gentleman's Agreement Mrs. Green Nomada al Óscar a la meyor actriz de repartu
Forever Amber Mother Rede Cap
Body and Soul Anna Davis
Carnival in Costa Rica
The Shocking Miss Pilgrim Alice Pritchard
1948 Deep Waters Mary McKay
Scudda Hoo! Scudda Hai! Judith Dominy
Secret Beyond the Door Caroline Lamphere
1949 You're My Everything Tía Jane
1951 A Place in the Sun Hannah Eastman
The Great Missouri Raid Mrs. Samuels
1970 Machu Callahan Crystal
Tell Me That You Love Me, Junie Moon Miss Farber
1976 Birch Interval Mrs. Tanner

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 11 mayu 2020.
  3. Data de consulta: 3 marzu 2019.
  4. Robertson, Patrick, The Guinness Book of Almost Everything You Didn't Need to Know About the Movies. Guinness Superlatives Ltd. 1986. ISBN 0-85112-481-X, p. 34
  5. 5,0 5,1 5,2 New York Times obituary, December 19, 1990

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]