Anita Stern Israel

De Wikipedia
Anita Stern Israel
Vida
Nacimientu Caraques14 d'abril de 1949 (74 años)
Nacionalidá Bandera de Colombia Colombia
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu farmacóloga
Emplegadores Universidá Central de Venezuela
Cambiar los datos en Wikidata

Anita Stern Israel (14 d'abril de 1949Caraques) ye una farmacóloga venezolana. Ye profesora titular de la facultá de Farmacia de la Universidá Central de Venezuela (UCV).

Educación[editar | editar la fonte]

Estudió primaria y bachilleratu nel Colexu Moral y Lluces Herzl Bialik. Magister Scientiarum en Farmacoloxía, Facultá de Farmacia. UCV (1980). Doctoráu en Ciencies. Mención Farmacoloxía. Mención Honorífica, Facultá de Farmacia, UCV (1994).

Carrera académica[editar | editar la fonte]

Anita Stern graduar de la Facultá de Farmacia en 1971 y llogró'l so doctoráu en Farmacoloxía en 1994tamién na Facultá de Farmacia de la Universidá Central de Venezuela. En 1983 incorporar a la Seición de Farmacoloxía nel Institutu Nacional de Salú Mental en Bethesda, Maryland, EUA, como "Visiting Fellow" so la supervisión de Juan M Saavedra. En 1986 incorporar a la Unidá de Neuropéptidos de la Facultá de Farmacia (UCV) y dende 1990 ye xefe del Llaboratoriu desenvolviendo dellos proyeutos d'investigación nel área de les neurociencies y neurofarmacología , especialmente nos aspeutos molecular y fisiolóxicu de les enfermedaes endocrines y la regulación cardiovascular, según l'estudiu de los mecanismos de señalización intracelular de los receptores de neuropéptidos del celebru.

El trabayu científicu col so grupu de la Unidá de Neuropéptidos, xeneró numberoses publicaciones y dellos llibros. La relevancia d'estos estudios pueden esbozase nel sumariu siguiente:

  1. Resolvió'l mecanismu d'aición dual de los axentes antihipertensivos, antagonistes de los receptores de la angiotensina II (ARA II), por aciu los sos estudios funcionales de los receptores AT1 y AT2 d'angiotensina II.
  2. Describió'l mecanismu de segundu mensaxeru que media l'aición central de les endotelinas, que son potentes vasoconstrictores sintetizaos pol endotelio vascular en respuesta a angiotensina II, insulina, hipoxia y elevaciones severes de la presión arterial.
  3. Demostró la esistencia d'un sistema adrenomedulinérgico funcional nel cerebelu que participa na regulación de la presión arterial en situaciones d'hipertensión y estrés. El sistema rellaciona a la angiotensina II col estáu de resistencia neuronal a la insulina nun modelu de diabetes tipu II, con participación de les especies reactives d'osíxenu na cascada de señalización intracelular de la angiotensina II. Depués amosó que'l dañu renal taba rellacionáu con una medría del estrés oxidativo, que conduz a un amenorgamientu de la proteición de la función renal.
  4. Validó científicamente l'efectu antidiabético de la planta herbal Ruellia tuberosa sobre'l dañu renal nun modelu d'aguarones diabéticas y in vitro en célules d'epiteliu renal (Vero) sometíes a altes concentraciones de glucosa. L'estudiu sentó les bases pal estudiu fitoquímico y teunolóxicu d'esti potencial fitofármaco.

Publicaciones destacaes[editar | editar la fonte]

  • Israel, A., Correa, F.M.A., Niwa, M. and Saavedra, J.M.: Quantitative determination of angiotensin II binding sites in rat brain and pituitary gland by autoradiography. Brain Res., 322: 341-345, 1984.[1]
  • Israel, A., Plunkett, L.M. and Saavedra, J.M.: Quantitative autoradiographic characterization of receptors for angiotensin II and other neuropeptides in individual brain nuclei and peripheral tissue from single rats. Cellular and Molecular Neurobiology, 5: 211-220, 1985.[2]
  • Israel, A., Strömberg, Ch., Tsutsumi, K., Garrido, M.R., Torres, M. and Saavedra, J.M., Angiotensin II receptor subtypes and phosphoinositide hydrolysis in rat adrenal medulla. Brain Res. Bull. 38: 441-446. 1995.[3]
  • Israel A and Diaz Y. Diuretic and natriuretic action of adrenomedullin administered intracerebroventricularly in conscious in rats. Regulatory Peptides, 89(1-3): 13-18, 2000.[4]
  • Israel A, Cierco M and Sosa B. Role of AT2 receptors in the vasodepressor response to footshocks in losartan pretreated rats. Involvement of kinins, nitric aferruñe and prostaglandins. Eur. J. Pharmacol. 394(1):103-108, 2000.[5]
  • Mathison Y. and Israel A. Role of endothelin type B receptor in nitric aferruñe/cGMP signaling pathway in rat medien eminence. Cellular and Molecular Neurobiology. 22(5-6): 783-795, 2002.[6]
  • Figueira L, Israel A. Desregulación del sistema adrenomedulinérgico cerebeloso na hipertensión arterial. Revista Llatinoamericana d'Hipertensión. 8 (1): 9-15, 2013.[7]
  • Figueira F, Israel A. Role of cerebellar adrenomedullin in blood pressure regulation. Neuropeptides. 52: 59-66, 2015.[8].

Xestión universitaria[editar | editar la fonte]

Stern Israel exerció los siguientes cargos na Facultá de Farmacia, UCV: Direutora del Institutu d'Investigaciones de (2005-2008), Direutora de la Revista de la Facultá de Farmacia UCV, Xefe del Departamentu d'Asignatures Biolóxiques Básiques (2003-2006), Xefe del Llaboratoriu de Neuropéptidos (1990-2008). Amás participó foi Secretaria d'Actes de l'Asociación pal Progresu de la Investigación Universitaria (APIU) (2012-2014).

Vida familiar[editar | editar la fonte]

Stern Israel tuvo casada con Isaac Israel (Z'L), tien dos fíos: Deborah Israel, odontóloga y téunicu dental en prótesis que vive en North Carolina, EUA; y Mauricio Israel, alministrador, que vive en Caraques. Anita Stern Israel vive en Caraques, onde a pesar de xubilada sigui activa na docencia y l'investigación. Esfruta de los sos nietos Asher y Eithan, fíos de Mauricio.

Premios y reconocencies[editar | editar la fonte]

Ente delles reconocencies destaquen: Premiu Nacional de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación, 2015, Mención "Amplia Trayeutoria" 2015, Ministeriu d'Educación Universitaria, Ciencia y Teunoloxía; Premiu “Muyeres en Ciencia” 2014, Academia de Ciencies Físiques Matemátiques y Naturales, Caraques, Venezuela; Premiu Añal d'Investigación Lisandro Alvarado, Mención "Meyor Trabayu Científicu nel área de Ciencies Básiques" (2000), Universidá Centro-Occidental Lisandro Alvarado, Barquisimeto, Venezuela; Premiu Enrique Núñez Olarte 1997, Asociación Colombiana de Farmacoloxía, Cartagena, Colombia; Premiu Añal Francisco de Venanzi 1994 a la trayeutoria, APIU, UCV; Premiu Investigadores Ibero-Americanos, Sociedá Española de Farmacoloxía, Barcelona, España (1994).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Israel, Anita (1984). «Quantitative determination of angiotensin II binding sites in rat brain and pituitary gland by autoradiography». Brain Res., 322: 341-345, 1984. doi:10.1016/0006-8993(84)90130-6. 
  2. Israel, Anita (1985). «Quantitative autoradiographic characterization of receptors for angiotensin II and other neuropeptides in individual brain nuclei and peripheral tissues from single rats». Cellular and Molecular Neurobiology, 5: 211-220, 1985. doi:10.1007/BF00711007. 
  3. Israel, Anita (1995). «Angiotensin II receptor subtypes and phosphoinositide hydrolysis in rat adrenal medulla». Brain Res. Bull. 38: 441-446. 1995. doi:10.1016/0361-9230(95)02011-F. 
  4. Israel, Anita (2000). «Diuretic and natriuretic action of adrenomedullin administered intracerebroventricularly in conscious rats». Regulatory Peptides, 89(1-3): 13-18, 2000. doi:10.1016/S0167-0115(99)00122-6. 
  5. Israel, Anita (2000). «Angiotensin AT2 receptors mediate vasodepressor response to footshock in rats: Role of kinins, nitric aferruñe and prostaglandins». Eur. J. Pharmacol. 394(1):103-108, 2000. doi:10.1016/S0014-2999(00)00133-3. 
  6. israel, Anita (2002). «Role of Endothelin Type B Receptor in NON/cGMP Signaling Pathway in Rat Medien Eminence». Cellular and Molecular Neurobiology. 22(5-6): 783-795, 2002. doi:10.1023/A:1021817326632. 
  7. Israel, Anita (2013). «Desregulación del sistema adrenomedulinérgico cerebeloso na hipertensión arterial/Deregulation adrenomedulinérgico cerebellar system in hypertension». Revista Llatinoamericana d'Hipertensión. 8 (1): 9-15, 2013. http://www.revistahipertension.com/rlh_8_1_2013/capitulo2.pdf. 
  8. Israel, Anita (2015). «Role of cerebellar adrenomedullin in blood pressure regulation». Neuropeptides. 52: 59-66, 2015. doi:10.1016/j.npep.2015.07.003. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]