Aniellu de Brodgar

Coordenaes: 59°00′05″N 3°13′47″W / 59.0014818°N 3.2297227°O / 59.0014818; -3.2297227
De Wikipedia
Aniellu de Brodgar
 Patrimoniu de la Humanidá UNESCO
Ring of Brodgar (en)
henge (es) Traducir, stone circle (en) Traducir y xacimientu arqueolóxicu
Llocalización
PaísBandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Nación constitutivaBandera d'Escocia Escocia
Archipiélagu Orkney
Coordenaes 59°00′05″N 3°13′47″W / 59.0014818°N 3.2297227°O / 59.0014818; -3.2297227
Aniellu de Brodgar alcuéntrase n'Escocia
Aniellu de Brodgar
Aniellu de Brodgar
Aniellu de Brodgar (Escocia)
Arquiteutura
Superficie 13 ha
Patrimoniu de la Humanidá
Referencia 514bis-003
Rexón Europa y América del Norte
Inscripción )
Cambiar los datos en Wikidata
Corazón neolíticu de les Órcadas
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Círculu de Brodgar.
Llugar Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Criterios Cultural: i, ii, iii, iv
Referencia 514rev
Inscripción 1999 (XXIII Sesión)
Área Europa y América del Norte
Cambiar los datos en Wikidata

El Aniellu o Círculu de Brodgar (n'inglés, Ring of Brodgar o Brogar) ye una arquiteutura Neolítica formada per un círculu de piedra o Crónlech nes Islles Orcadas, n'Escocia. El círculu de piedra atopar nun ismu ente'l llagu Stenness y el llagu Harray. El centru del círculu nunca foi escaváu, y anque nun foi científicamente datáu créese que foi construyíu alredor del 2500 e.C., polo que sería contemporaneu -en sentíu ampliu- de Stonehenge y de munchos otros restos arqueolóxicos similares nes islles britániques y n'Europa.

El círculu tien 104 metros de diámetru, y ye el terceru más grande del Reinu Xuníu. El monumentu orixinalmente taba compuestu por 60 piedres, de les que solo 27 calteníense a la fin del sieglu XX. Les roques taben dispuestes alredor d'un foso circular de tres metros de fondura y nueve metros d'anchu que fuera escaváu primeramente nel suelu de roca.

L'Aniellu de Brodgar dende otra perspeutiva.

L'área cercana al Aniellu contién munches otres roques y apilamientos similares, según enterramientos prehistóricos, lo que lo convierte nun paisaxe ritual importante. Anque'l so propósitu nun ye conocíu, la proximidá de les Roques de Stenness y de la tumba de Maeshowe confier a esta estructura una importancia histórica especial. L'Aniellu de Brodgar y otros monumentos neolíticos cercanos, ente ellos el pobláu de Skara Brae, fueron declaraos Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco en 1999.[1]

Les escavaciones realizaes pol Orkney College na zona cercana del Ness of Brodgar, ente l'aniellu de piedres y Stenness punxo al descubiertu gran númberu d'edificios, tanto rituales como domésticos, y los sos trabayos suxuren que ye probable qu'haya más nes cercaníes. Tamién s'afayaron pieces de cerámica, güesos, ferramientes de piedra y una maza de piedra pulida. El descubrimientu más importante ye probablemente una paré de piedra d'unos 100 metros de llargu y seis metros d'altor. Paez travesar tola península y podría tener un significáu simbólicu, como barrera ente'l mundu ritual del aniellu y el mundu cotidianu que lu arrodia.[2]

Vista dende un túmulu cercanu del aniellu completu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Heart of Neolithic Orkney». UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 25 de marzu de 2015.
  2. Ross, John (14 d'agostu de 2007) "Experts uncover Orkney's new Skara Brae and the great wall that separated living from dead". Edimburgu. The Scotsman.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]