Angostura Guía
Angostura Guía | |
---|---|
Situación | |
País | ![]() |
Rexón | Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena |
Tipu | Estrechu |
Coordenaes | 50°45′27″S 74°27′48″O / 50.7574°S 74.46341°OCoordenaes: 50°45′27″S 74°27′48″O / 50.7574°S 74.46341°O |
Datos | |
Altitú media | 21 m |
![]() |
La angostura Guía[Nota 1] ye un canal patagónico principal, llonxitudinal, de la Patagonia chilena. Ye la continuación escontra'l sur del canal Inocentes. La so direición xeneral ye SE.
Ta allugáu na XII Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena [1]. El so nome provién del bajel "La nuesa Señora de Guía", nave sol mandu del marín español don Pedro Sarmiento de Gamboa que percorrió esos llugares ente los años 1579 y 1580.
Esta canal yera saleáu pol pueblu kawésqar dende hai aproximao unos 6.000 años hasta fines del sieglu XX, pos habitaben nes sos costes.
Entamu y términu[editar | editar la fonte]
Empieza en 50°44′00″S 74°31′30″W / 50.73333°S 74.52500°O y termina frente al estremu sur de la islla Esguila Alta en 50°47′00″S 74°25′00″W / 50.78333°S 74.41667°O. La angostura Guía formar ente la islla Chatham y la islla Hanover. Tien una llongura de 18 milles marines. El so anchu máximu ye de 12 cables y la parte más angosta ye de 2 cables.
Orografía[editar | editar la fonte]
La mariña de la isla Hanover ye quebrada y presenta delles ensanaes. Nuna de les sos islles hai un cuetu notable de 340 metros d'altor.
Corrientes de marea[editar | editar la fonte]
Les corrientes de marea tiren escontra'l SE y el NO respeutivamente, En sicigias algamen una intensidá de 2 a 3 nuedos, anque hai llugares nos que pueden llegar a los 8 nuedos.
Señalización marítima[editar | editar la fonte]
Na so ruta esisten dellos faros como ayuda al navegación. Esisten instrucciones especiales de manera que dos naves nun se crucien na so parte más angosta.
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Orografía
- Xeoloxía
- Glaciación Würm (Edá de Xelu)
- Islles de Chile
- Xeografía de Chile
- Chile insular
- Islles de Chile
- Golfos per superficie
- Historia de la patagonia
- Patagonia chilena
- Pueblos orixinarios chilenos
- Parques nacionales de Chile
- Canales patagónicos
- Canales fueguinos
- Muséu Acatushun
- Estancia Harberton
Notes[editar | editar la fonte]
- ↑ Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista les cartes de navegación de les zones que se menten, un atles y los mapes que'l so enllaz atopar na seición "Enllaces esternos".
Referencies[editar | editar la fonte]
Bibliografía utilizada[editar | editar la fonte]
- Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile (1974). Atles Hidrográficu de Chile. Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada. Primer edición.
- Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile (1982). Carreru de la Mariña de Chile Volume III. Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada. 5ª edición.
- Magallanes, Rexón (2018). Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes. https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/. Consultáu 'l 11 d'abril de 2018.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre les islles de Chile.
- Diariu de Viaxe del capitán Pedro Sarmiento de Gamboa.
- Directemar - Armada de Chile
- Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile.
- Mapa de la angostura