Ancha
Ancha (θ Aquarii / θ Aqr / 43 Aquarii),[7][8] ye una estrella na constelación d'Acuariu asitiada a 191 años lluz del Sistema Solar.
Nome
[editar | editar la fonte]El términu Ancha, «cadril» nel llatín medieval, tien el so orixe na posición que la estrella ocupaba na figura d'Acuariu, el portador de l'agua; sicasí, na mayor parte de los atles modernos apaez asitiada na cinturón delantre de la figura.[9]
Per otra parte, según dellos autores, na antigua China recibía'l nome de Lei, «la llárima».[10]
Carauterístiques
[editar | editar la fonte]Ancha ye una xigante mariella de tipu espectral G8III[7] con una temperatura efectivo de 4909 K.[11] Tien un diámetru 15,4 vegaes más grande que'l del Sol, cifra calculada a partir de la midida direuta del so diámetru angular —1,85 milisegundos d'arcu—.[12] De magnitú aparente +4,17, la so lluminosidá ye 83 vegaes mayor que la lluminosidá solar.
Ancha tien una metalicidá daqué mayor que la del Sol ([Fe/H] = +0,10), siendo la so bayura relativa de fierro un 25% mayor que la d'ésti.[13] Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 3,94 km/s.[14] Tien una masa envalorada de 2,8 mases solares y paez tener una edá entendida ente 440[11] y 580 millones d'años.[13]
Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 3 Afirmao en: SIMBAD.
- 1 2 3 «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:.
- ↑ David Latham (7 avientu 2007). «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (n'inglés). The Astronomical Journal (1): páxs. 209–231. doi:.
- ↑ «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:.
- ↑ «The lithium abundances of a large sample of red giants» (n'inglés). The Astrophysical Journal (2): páxs. 94. 31 marzu 2014. doi:.
- ↑ Afirmao en: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1999.
- 1 2 Theta Aquarii - Star (SIMBAD)
- ↑ Ancha Archiváu 2016-03-03 en Wayback Machine (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Ancha (The Fixed Stars)
- ↑ Allen, Richard Hinckley (1889). «Aquarius», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 8 d'agostu de 2012.
- 1 2 Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. (2008). «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan 60 (4). páxs. 781 - 802. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008PASJ...60..781T&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. (2005). «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics 431 (4). páxs. 773-777 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...431..773R&db_key=AST&nosetcookie=1.
- 1 2 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. (2008). «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics 480 (1). páxs. 91-101 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...480...91S&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Hekker, S.; Meléndez, J. (2007). «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysics 475 (3). páxs. 1003-1009. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...475.1003H&db_key=AST&nosetcookie=1.