Amdang

De Wikipedia
'Sìmí amdangtí'
Faláu en Chad, Sudán
Rexón Biltine
Falantes 5.000
Familia Nilo-Sahara
 Fur
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 ssa
ISO 639-3 amj

Amdang (nel so propiu idioma, llamáu: sìmí amdangtí) ye una llingua bien rellacionada col idioma fur. En 1983 había unos 5.000 falantes de amdang en Chad. Principalmente fálase nel norte de Biltine, y esporádicamente n'otros llugares de Wadai. Esisten tamién pequeñes colonies de falantes en Darfur, cerca de Woda'a y Fafa, y en Kordofán nel distritu d'Abu Daza y en Magrur, al norte de Bara. La mayor parte del grupu étnicu fala anguaño'l árabe. Tamién se conoz al amdang como Mimi, Acorica, o Biltine. (El términu "Mimi" tamién s'aplica a otres llingües de la zona).

El amdang ye una de les dos llingües fur, que xuntes constitúin una caña de la familia nilosahariana.

El Ethnologue considera que'l "Mimi" podría ser distintu del "Amdang"; sicasí, la fonte que citen pa sofitar la esistencia d'un mimi separáu del amdang (Doornbos & Bender 1983) considerar idéntiques, siendo "Amdang" tan solo el nome que recibe'l "Mimi" na zona de Biltine.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Paul Doornbos & M. Lionel Bender. 1983. "Languages of Wadai-Darfur", in ed. M. Lionel Bender, Nilo-Saharan Language Studies, African Studies Center, Michigan State University
  • Joseph Greenberg. 1972. "On the identity of Jungraithmayr's Mimi", Africana Marburgensia 5.2: 45-49. Mouton, The Hague.
  • H. Jungraithmayr. 1971. "How many Mimi Languages are there?", Africana Marburgensia 4.2: 62-69.
  • A. N. Tucker and M. A. Bryan. 1956. The Non-Bantu Languages of North-Eastern Africa. International African Institute, Oxford University Press.
  • H. MacMichael. 1967 (1922). A History of the Arabs in the Suden. Barnes and Noble, New York.
  • H. Carbou. 1912. La Région du Tchad et du Ouadai. Leroux, Paris.
  • M. Gaudefroy-Demombynes. 1907. Documents sur les Langues de l'Oubangui-Chari, Actes du XIVe Congres des Orientalistes (Alger 1905). Paris.


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]