Altoxermánicu cimeru

De Wikipedia
Altu alemán superior
'Oberdeutsch'
Faláu en Bandera d'Alemaña Alemaña
 Suiza
 Liechtenstein
Bandera de Austria Austria
 Francia
 Italia
Familia Indoeuropéu

  Xermánicu
    Xermánicu occidental
      Llingües altoxermániques         Alto alemán superior

Dialeutos Alemánicu
Bávaru
Estatus oficial
Oficial en nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

Alto alemán superior

     1: Franconio oriental      2: Franconio meridional      3: Suabu      4: Baxu alemánicu, alsacianu      5: Altu alemánicu y alemánicu cimeru

     6: Austru-bávaru septentrional      7: Austru-bávaru central      8: Austru-bávaru meridional

El grupu altoxermánicu superior tamién llamáu alto alemán superior (n'alemán: Tocante a esti soníu Oberdeutsch ) ye un grupu de variedaes llingüístiques altoxermániques que se falen n'Alemaña, Austria, Liechtenstein, Suiza, Francia ya Italia.

A diferencia del baxu alemán, les variedaes del alemán cimeru (y central) esperimentaron la segunda mutación consonántica. Como resultancia, delles consonantes qu'en baxu alemán son plosives, n'alemán cimeru son fricatives o africaes. La llinia d'Espira dixebra la rexón del alemán central, al norte, de la del alemán cimeru, al sur.

Clasificación[editar | editar la fonte]

L'altu alemán cimeru suelse estremar en dos bloques, l'alemánicu y el austru-bávaru. Sicasí, los dialeutos del alto franconio, falaos hasta la isoglosa marcada pola llinia d'Espira, tamién suelen incluyise dientro del alemán cimeru. Esiste alderique sobre si tendríen d'incluyise nel alemán cimeru o nel central, yá que presenten traces de dambos y suélse-yos considerar como fales de transición ente dambos grupos. L'antiguu idioma lombardu, anguaño estinguíu, tamién presentaba la segunda mutación consonántica, polo que se-y considera una forma primitiva del alemán cimeru.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Les llingües altoxermániques cimeres estremar de les altoxermániques centrales en que les primeres esperimentaron dafechu la mutación consonántica p > pf (Apfel en cuenta de Appel y Pfund en cuenta de Pund). La isoglosa que marca la llende septentrional de les llingües altoxermániques superiores acordies con esta definición denominar llinia d'Espira. Amás, hai otres carauterístiques morfosintácticu y fonolóxicu que se consideren típiques del altoxermánicu cimeru, anque non necesariamente danse en tolos sos dialeutos nin son esclusives d'ellos:

  • La perda del tiempu pretéritu y l'usu nel so llugar del perfectu como tiempu narrativu *Pa formar

el perfectu, utilízase l'auxiliar sein en llugar de haben colos verbos stehen, sitzen y liegen

  • La síncope del prefixu gue- a g- (p.ej. Gschenk por Geschenk)
  • Los sufixos de diminutivu nun deriven de -chen, sinón de -lein (--y, -la, -li, -el, -l, etc.)
  • La estinción de la ch en nicht (net, nit, nöt, etc.)
  • El caltenimientu de los diptongos crecientes del altu alemán mediu ie, ue y üe (p.ej. liebe guete Brüeder)
  • L'amenorgamientu del pronome personal ich a i
  • L'apócope de la -n na sílaba átona final -en (p.ej. singe por singen)
  • La pronunciación sorda de la s al entamu de pallabra

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]