Alto alemán mediu

De Wikipedia
Altu alemán mediu
'diutsch, tiutsch'
Faláu en Centro d'Europa
Falantes Llingua muerta (†)
Familia Indoeuropéu

  Xermánicu
    Xermánicu occidental
      Germ. del Rin-Wesser
        alto alemán mediu

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 gmh
ISO 639-3 gmh

El alto alemán mediu (n'alemán Mittelhochdeutsch) ye l'ancestru de la llingua alemana moderna y foi faláu dende 1050 hasta 1350. Dellos llingüistes prefieren datar 1500 como'l final del periodu del altu alemán mediu.[1]

La designación altu alemán mediu referir a un conxuntu de dialeutos históricos, que anguaño sumieron, nun tien de confundir se col conceutu d'alemán central (Mitteldeutsch) que ye la designación usada pa un conxuntu de dialeutos modernos del alemán actual.

El xudeoalemán ye'l precursor del yiddish, qu'apaeció nos sieglos XIII y XIV como una variedá del altu alemán mediu escritu en calteres hebreos.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

L'alemán mediu tenía un sistema fonolóxicu similar al del alemán modernu, anque paez dellos fonemes vocálicos, diptongos y consonantes que sumieron n'alemán modernu. L'inventariu vocálicu ye'l siguiente:

  vocal anterior vocal
central
vocal
posterior
non arrondada arrondada
curtiu llarga curtiu llarga curtiu llarga curtiu llarga
zarrada i ī ü iu (yː) o ū
semicerrada y ē ö œ o ō
semiabierta ë          
abierta ä æ a ā

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

Declinación del nome N'alto

alemán mendio los nomes estremar en dos grandes clases, según si'l raigañu acaba orixinalmente en vocal o consonante. Los nomes que la so raigañu acaba en vocal siguen la llamada declinación fuerte, ente que los acabdos en -n siguen de la declinación débil. N'alemán mediu les vocales finales del altu alemán antiguu debilitar en y /ə/ o desaprecen, por eso términos que siguen la declinación fuerte paecen tener un raigañu acabáu en consonante. De siguío dase la declinación de dellos nomes masculinos:[2]

Declinación de nomes masculinos
Númberu casu Declinación fuerte Declinación
débil
tipu I tipu II tipu III tipu IV
singular Nominativu tac kil hirte gast vater man bote
Acusativu boten
Xenitivu tages kils sēwes hirtes gastes vater(s) mannes, man
Dativu tage kil sēwe hirte gaste vater manne, man
plural Nominativu /
Acusativu /
Xenitivu
tage kil sēwe hirte xeste veter manne, man boten
Dativu tagen kiln sēwen hirten xesten vetern mannen

onde tac 'día' (> Tag), kil 'cálamo', 'mar, llagu' (> See), hirte 'pastor' (> Hirt), gast 'estranxeru' (> Gast), vater 'padre' (> Vater), man 'home' (> Mann), bote 'mensaxeru' (> Bote).

La declinación de los nomes neutros ye similar a la de los masculinos, namái que nellos siempres, la forma d'acusativu y nominativu coinciden (esto ye xeneral nos neutros de les llingües indoeuropees):[3]

Declinación de nomes neutros
Númberu casu Declinación fuerte Declinación
débil
tipu I tipu II
singular Nominativu/
Acusativu
wort venster künne knie lamp hërze
Xenitivu wortes vensters künnes kniewes lambes hërzen
Dativu worte venster künne knie(we) lambe
plural Nominativu /
Acusativu
wort venster künne knie lember hërzen
Xenitivu worte venster künne knie(we) lember
Dativu worten venstern künnen knie(we)n lembern

onde word 'pallabra' (> Wort), venster 'ventana' (> Fenster), künne 'pariente', knie rodía (> Knie), lamp 'corderu' (> Lamm), hërze 'corazón' (> Herz).

Pa los nomes femeninos tiense:[4]

Declinación de nomes neutros
Númberu casu Declinación fuerte Declinación
débil
tipu I tipu II
singular Nominativu gëbe zal kraft zunge
Acusativu zungen
Xenitivu
Dativu
krefte,
kraft
plural Nominativu /
Acusativu
gëbe zal krefte zungen
Xenitivu gëben zaln
Dativu kreften

onde gëbe 'regalu' (> Gabe), zal 'númberu' (> Zahl), kraft 'fuercia' (> Kraft), zunge 'llingua' (> Zunge).

Del alemán antiguu al alemán mediu[editar | editar la fonte]

Cambeos fonolóxicos[editar | editar la fonte]

Los cambeos nel sistema fonolóxicu qu'asocedieron n'ente l'estáu del antiguu altu alemán (AAA.) del altu alemán mediu, nun fueron tan numberosos como los asocedíos ente'l protoxermánicu y l'altu alemán antiguu. Anque'l sistema fonolóxicu del altu alemán mediu (AAM.) ta muncho más cercanu al sistema fonolóxicu del alemán modernu que del antiguu, y los testos de la baxa edá media non traducíos son entendíos con dificultá polos falantes modernos. Dalgunos de los cambeos importantes socedíos nel sistema vocálicu n'alto alemán mediu son:

  • El principal cambéu nel sistema fonolóxicu del alemán mediu alto foi'l debilitamientu de les sílabes átones. La razón d'estos cambeos foi un fuerte acentu dinámicu sobre'l raigañu que yá taba nel xermánicu y l'altu alemán antiguu. Esti fechu condució a un amenorgamientu, debilitamientu, elisión o perda de contraste nes vocales átones y sílabes finales, onde les vocales pasaron a articulase como una vocal schwa ([ə]). Asina, por casu, tiénense los cambeos: AAA. boto > AAM. bote o hōran > hœren.
  • Palatalización o umlaut: Otru fenómenu importante nes vocales foi'l umlaut (asimilación fonética del timbre vocálicu), qu'empezó yá nel altu alemán antiguu, pero namái agora complétase afectando tamién a les vocales llargues y los diptongos: AAA. sālida > AAM. sælde, kunni > künne, hōhiro > hoeher, gruozjan > grüezen. Dellos exemplos con vocales curtios son: AAM. mähte 'dar fuercia, impulsar' < AAA. mahti, AAM. hältet 'sostién' < AAA. haltit. Similarmente apaecen los fonemes /ö, ü/ AAM. löcher 'furacos' < AAA. lohhir, AAM. dünne 'delgáu' < AAA. dunni.
  • Monoptongaciones: en AAA. iu indicaba un diptongu pero AAM. monoptonga y anque se sigue escribiendo iu designa a la vocal /yː/: AAA. liuiti 'xente' > AAM. liute > AMod. Leute.

Cambeos na gramática[editar | editar la fonte]

Ente los sieglos X y XII producieron un importante númberu de cambeos na llingua alemana, esa transición estrema l'estadiu conocíu como altu alemán antiguu y l'altu alemán mediu. Los cambeos morfolóxicos nel sistema reflexáu n'alemán mediu dependieron en gran midida de cambeos fonolóxicos. D'importancia crucial equí foi'l debilitamientu de les vocales átones nes sílabes finales de vocal schwa ([ə]).

Esti cambéu dio llugar a cambeos dramáticos na declinación de los sustantivos. Lo que primeramente fueren formes distintes, estremaes pola vocal átona, pasaron a ser formes homófones. Como exemplu d'esto, la declinación de la pallabra bote (del antiguu altu alemán boto) rexistró los siguientes cambeos:

Casu Alemán antiguu Alemán mediu
Nominativu singular boto bote
Xenitivu singular botin boten
Dativu singular botin boten
Acusativu singular botun boten
Nominativu plural boton/botun boten
Xenitivu plural botōnun boten
Dativu plural botōm boten
Acusativu plural boton/botun boten

Esto ye, pasóse de 6 formes distintives a namái 2, polo que'l casu gramatical pasó a reconocese na so mayor parte del contestu non de la forma exacta de la pallabra.

Lliteratura[editar | editar la fonte]

Minnesänger[editar | editar la fonte]

Épica[editar | editar la fonte]

Escritos non ficticios[editar | editar la fonte]

  • Annolied (Altu Xermanu Mediu Tempranu)
  • Jans der Enikel
  • Kaiserchronik
  • Sachsenspiegel


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Asina lo define'l descriptor, dau por ISO 639-3.
  2. J. Wright, 1888, p. 28
  3. J. Wright, 1888, p. 30
  4. J. Wright, 1888, p. 31

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Sánchez Prieto, R. (2008): Gramática del Altu Alemán Mediu. Salamanca: Ling/k.
  • Wright, Joseph (1888): A Middle High German Primer (5ª ed. revisada, 1955), Oxford University Press.