Alta Franconia

Coordenaes: 49°57′00″N 11°35′00″E / 49.95°N 11.583333333333°E / 49.95; 11.583333333333
De Wikipedia
Alta Franconia
Alministración
PaísBandera d'Alemaña Alemaña
Estáu federáu Baviera
Tipu d'entidá Regierungsbezirk
Capital Bayreuth
Cabezaleru/a del gobiernu Heidrun Piwernetz
División
Xeografía
Coordenaes 49°57′00″N 11°35′00″E / 49.95°N 11.583333333333°E / 49.95; 11.583333333333
Superficie 7230.19 km²
Llenda con Baja Franconia (es) Traducir, Franconia Media (es) Traducir y Altu Palatináu
Puntu más altu Schneeberg (en) Traducir
Altitú media 368 m
Demografía
Población 1 062 398 hab. (31 avientu 2016)
Densidá 146,94 hab/km²
Más información
bezirk-oberfranken.de
Cambiar los datos en Wikidata

Alta Franconia (n'alemán: Oberfranken) ye una de los siete rexones alministratives en que ta estremáu l'estáu alemán de Baviera.

L'Alta Franconia atopar al nordeste del estáu federáu y parte con Saxonia, Turinxa, Baxa Franconia, Franconia Media y el Alto Palatináu. Amás tien una frontera esterior cola rexón checa de Karlovarský kraj, que dende avientu de 2008 atópase abierta gracies al Alcuerdu de Schengen.

La so capital alministrativa ye Bayreuth.

División alministrativa[editar | editar la fonte]

La rexón de l'Alta Franconia ta estremada en cuatro ciudá-distritu (Kreisfreie Städte) y nueve distritos rurales (Landkreise):

Ciudá-distritu[editar | editar la fonte]

  1. Bamberg
  2. Bayreuth
  3. Coburg
  4. Hof

Distritos rurales[editar | editar la fonte]

Sede del Gobiernu de l'Alta Franconia en Bayreuth.
  1. Distritu de Bayreuth
  2. Distritu de Bamberg
  3. Distritu de Coburg
  4. Distritu de Forchheim
  5. Distritu de Hof
  6. Distritu de Kronach
  7. Distritu de Kulmbach
  8. Distritu de Lichtenfels
  9. Distritu de Wunsiedel im Fichtelgebirge

Ciudaes importantes[editar | editar la fonte]

Sede del Festival de Bayreuth.
Ciudá Habitantes
Bayreuth 72.716
Bamberg 72.341
Hof 48.124
Coburg 42.015
Forchheim 30.817
Kulmbach 27.626
Lichtenfels 21.143
Marktredwitz 17.862
Kronach 17.246
Selb 16.799

Xeografía[editar | editar la fonte]

Mapa del percorríu del Meno.

Paisaxes[editar | editar la fonte]

Ríos[editar | editar la fonte]

Población[editar | editar la fonte]

Casa de Wagner en Bayreuth Villa-Wahnfried.
Año Población
1900 608,116
1910 661,862
1939 790,151
1950 1,088,721
1961 1,056,087
1970 1,079,131
1987 1,036,576
2002 1,112,655
2005 1,101,390

Historia[editar | editar la fonte]

Capiya rural n'Alta Franconia.

Los primeros signos de presencia humana na Alta Franconia tienen 120.000–80.000 años d'antigüedá y correspuenden al neardental.

El territoriu de l'Alta Franconia actual compónse principalmente de tres zones históriques del Obispáu Principescu de Bamberg, el margraviato de Bayreuth de los Hohenzollern y el Ducáu de Saxonia-Coburgu.

L'obispáu de Bayreuth crear na Alta Edá Media pa convertir a los eslavos paganos del altu Meno; el margraviato de Bayreuth surdió cola espansión del poder de los Hohenzollern alredor de la cercana Núremberg; otru tantu fixeron los Henneberg primeru y los Wettin dempués dende'l norte escontra Coburgu.

Cola Reichsdeputationshauptschluss el Ducáu de Baviera recibió'l territoriu de Bamberg y convertir el 29 de payares de 1802 na Provincia Bávara de Bamberg. El 1 d'ochobre de 1808 se la renombró como Mainkreis (circunscripción del Meno).

Napoleón conquistó en 1806 el Margraviato de Bayreuth al Reinu de Prusia y caltener como pays acuté (propiedá privada del emperador) ente 1806 y 1810; más tarde foi adquiríu pol Reinu de Baviera por 15 millones de francos. El 30 de xunu de 1810 realizóse la entrega oficial. Dende entós Bayreuth ye la capital de l'Alta Franconia bávara.

El nome d'Alta Franconia ye la denominación oficial de la rexón dende'l 1 de xineru de 1838. Provién del Ducáu de Franconia, del cual l'actual Alta Franconia quedaba na parte oriental. El 1 de xunetu de 1920, se adhesionó l'Estáu Llibre de Coburgu a Baviera, colo cual l'Alta Franconia tomó la so forma actual.

Economía[editar | editar la fonte]

Fonte de porzolana nel centru de Selb.

La tasa de desemplegu na Alta Franconia yera del 8,2% (2007), que baxó en comparanza a la de 2006 (10,7%) y 2005 (11.5%).

Más d'un cuartu de tolos emplegaos na Alta Franconia trabayen na industria automovilístico.

Les cañes industriales más importantes según el númberu d'emplegaos son (setiembre de 2005):

  • plásticos (16.100)
  • inxeniería industrial (13.400)
  • cerámica y vidriu (11.700)
  • productos derivaos del metal (9900)
  • testiles (9400)
  • productos alimenticios
  • turismu

La zona de Hof-Bayreuth-Kulmbach ye unu de los centros del testil más importantes d'Alemaña. Nel distritu rural de Wunsiedel atópase tamién el centru de la industria cerámico alemana. La rexón de Lichtenfels-Coburg destacar a nivel nacional pol tapizáu de muebles. L'Alta Franconia tien la tercera mayor densidá industrial d'Europa.

Tresporte[editar | editar la fonte]

Autopistes[editar | editar la fonte]

  • A 3
  • A 9/Y 51
  • A 70/Y 48
  • A 72/Y 441
  • A 73
  • A 93

Ferrocarril[editar | editar la fonte]

(Percorríos principales)

Aeropuertu[editar | editar la fonte]

Caminos de bicicleta[editar | editar la fonte]

Senderismo[editar | editar la fonte]

  • Rennsteig
  • Fichtelgebirge
  • Senderu del Main-Danubiu
  • Senderu del Main
  • Senderu Saar-Schlesien
  • Senderu de Franconia (Frankenweg)

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Elisabeth Roth (Hrsg.): Oberfranken im Spätmittelalter und zu Beginn der Neuzeit. Bayreuth 1979
  • Elisabeth Roth (Hrsg,): Oberfranken in der Neuzeit bis zum Ende des Alten Reiches. Bayreuth 1984 ISBN 3-87052-990-3
  • Elisabeth Roth (Hrsg:): Oberfranken im 19. und 20. Jahrhundert. Bayreuth 1990 ISBN 3-87052-992-X
  • Georg Krauß: Die Oberfränkische Geschichte. Hof 1982

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]