Alstroemeriaceae

De Wikipedia
Alstroemeriaceae
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Monocotyledoneae
Orde: Liliales
Familia: Alstroemeriaceae Dum. [n. 1]
Tribus
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Les alstroemeriacees son una familia de plantes monocotiledónees, yerbácea y perennes perteneciente al orde de les liliales. Son orixinaries d'América Central, Sudamérica y Oceanía. Dalgunos de los sos miembros presenten flores bien vistoses, relativamente grandes y de variaos colores. Por esa razón, dalgunes de les especies d'esta familia suelen ser emplegaes como plantes ornamentales y, bien especialmente, como flor de corte.[4][5][6]

La familia entiende cinco xéneros y cerca de 230 especies distribuyíes en dos tribus Alstroemerieae y Luzuriageae. Hasta va pocos años los miembros d'esta familia yeren consideraos como una parte d'una amplia circunscripción de les liliacees, pero los analises moleculares d'ADN y los analises filoxenéticus basaos tantu nos datos moleculares como na morfoloxía y anatomía, demostraron que constitúin una familia separada.[7][8]

La familia foi denomada por Barthélemy Charles Joseph Dumortier a partir del xéneru tipu Alstroemeria. Esti xéneru, de la mesma, foi nomáu n'honor del botánicu suecu barón Clas Alströmer pol so amigu Carlos Linneo. Les granes fueron colectaes por Alströmer nun viaxe a Sudamérica en 1753.[9]

Descripción[editar | editar la fonte]

Introducción teórica en Terminoloxía descriptiva de les plantes
Fueyes y frutos de Drymophila moorei, un miembru de la tribu Luzuriageae.
Frutu inmaduru d'un cultivar de Alstroemeria.

Son plantes yerbácees, erectas o lianes apoyantes, con rizomas simpodiales. Dalgunes de les raigaños tán engrosaes y contienen almidón. El tarmu ye folioso. Les fueyes son lliniales a llanceolaes o oblongues, abondo anches en rellación a otres monocotiledónees, enteres, angostándose escontra la base, xeneralmente resupinadas, esto ye, retorcigañaes de forma tal que la superficie cimera mientres el desarrollu vuélvese inferior mientres el maduror.[6][5]

Les inflorescencies son terminales y umbeliformes, constituyendo visos helicoidales, arrodiaes usualmente por un arreyo de bráctees, raramente amenorgaes a una única flor.[7]

Les flores son bien vistoses y relativamente grandes nos xéneros de Alstroemerieae, abondo más pequeñes y inaparentes en Luzuriageae. Son hermafrodites, trímeras, actinomorfes a llevemente zigomorfes. El perigonio ta formáu por seis tépalos llibres na base, dispuestos en dos ciclos. En Luzuriageae el color de les flores ye blancu. En Alstroemerieae, sicasí, puede ser mariellu, colloráu, rosa, anaranxáu o verde, dependiendo de la especie y de la variedá, polo xeneral con manches escures. Presenten nectarios na base de dos de los tépalos internos. El androcéu ta formáu por seis estames, dispuestos en dos ciclos, colos filamentos llibres ente sigo y llibres de los tépalos, angostos, alternen coles pieces del perigonio. Les anteres son basifijas, non versátiles, con dehiscencia introrsa y llonxitudinal. La microsporogénesis ye socesiva y el tapete ye de tipu glandular. Los grano de polen son sulcaos, usualmente planu-convexos y compuestos por dos célules. El xinecéu ye d'ovariu ínfero, trilocular, con numberosos óvulos anátropos de placentación axilar. El frutu ye una cápsula loculicida, umbonada o truncada apicalmente, con seis costilles llonxitudinales en Alstroemerieae. Nos xéneros de Luzuriageae, sicasí, el frutu ye una baga.[7][4]

Les granes son redondes o esferoidales, col embrión pequeñu en rellación al endosperma, al maduror con tegumentu secu en Alstroemeria y sarcotesta en Bomarea.[7]

Presenten rafidios d'oxalato de calciu en distintos órganos.[10][11][4][5]

Citoloxía[editar | editar la fonte]

Les alstroemeriacees presenten un cariotipo bimodal, esto ye, compuestu por un grupu de cromosomes llargos y otru grupu de cromosomes pequeños, siendo'l númberu cromosómico básicu x=8 y 9 pa Alstroemeriaeae y x=10 pa Luzuriageae.[7][12][13] Dientro de Alstroemeriaeae, les especies diploides de Bomarea tienen un par de cromosomes de más (2n=18) con al respective de les especies de Alstroemeria (2n=16); sicasí, les mesmes presenten un menor llargor cromosómica total. Otra diferencia ente dambos xéneros ye que les especies de Bomarea tienen cariotipos más simétricos. Los analises cariotípicos sobre estes especies indiquen qu'esisten considerables diferencies cariológicas ente dambos xéneros.[14][15] Con respectu al conteníu d'ADN por xenoma haploide, solo esisten datos pa especies de Alstroemeria. El valor permediu ye de 26,72 pg con un mínimu de 18,25 y un máximu de 40,45.[16][17][18]

Distribución[editar | editar la fonte]

Les alstroemerídeas distribuyir n'América tropical y templada, dende Méxicu y les Antilles hasta'l Tierra del Fueu. Les luzuriagídeas distribuyir dende Perú hasta les Islles Malvines y Tierra del Fueu, Nueva Zelanda y Australia (dende Nueva Gales del Sur hasta Tasmania).[14][7]

Evolución y Filoxenia[editar | editar la fonte]

La edá de les alstroemerídeas y de los sos parientes estinguíos pertenecientes al mesmu llinaxe, envaloróse en 76 millones d'años, y la del grupu corona, edá na que se supón empecipiaron la so diverxencia los miembros actuales d'esa tribu, en 30 millones d'años. La edá del grupu troncal de les luzuriagídeas ye de 79 millones d'años, y la del grupu corona, de 56 millones d'años.[7]

Alstroemerieae y Luzuriageae son dos claos hermanos. Los dos tribus comparten calteres vexetativos como'l ser enredaderes con fueyes resupinaes.[7] Colchicaceae, de la mesma, ye hermana del conxuntu formáu por Alstroemerieae y Luzuriageae. Dellos xéneros de Colchicaceae tienen fueyes retorcigañaes, al igual que les alstromeriacees. Petermannia foi incluyíu en Colchicaceae nel sistema de clasificación APG[19] y nel APG II (2003.[20] Más tarde determinóse qu'esti xéneru constitúi una familia en sí mesmu, les petermaniacees, y que la mesma ye hermana de los trés families mentaes.[8][21][7]

De siguío bríndase'l cladograma qu'amuesa les rellaciones esistentes ente les alstroemeriacees y otres families dientro del orde de les liliales.[7][22]

Liliales


Corsiaceae



Campynemataceae




Melanthiaceae




Petermanniaceae




Colchicaceae


Alstroemeriaceae


Luzuriageae



Alstroemerieae








Rhipogonaceae



Philesiaceae





Smilacaceae



Liliaceae






Taxonomía[editar | editar la fonte]

Inflorescencia de Alstroemeria psittacina, conocida como "flor de papagayu", especie orixinaria de Brasil y nordés d'Arxentina.
Inflorescencia de Alstroemeria aurantiaca, especie orixinaria del sur de Chile y Arxentina.
Alstroemeria revoluta , fotografía tomada nos xardinos botánicos de la Universidá de la Columbia Británica ("University of British Columbia").
Un cultivar modernu de Alstroemeria.
Inflorescencia d'una especie de Bomarea fotografiada nel sur d'Ecuador.
Inflorescencia de Bomarea caldasii..

Historia taxonómica[editar | editar la fonte]

Tradicionalmente haise emplazáu a Alstroemeria y Bomarea na familia Amaryllidaceae y sol orde Liliales (=Liliiflorae), criteriu sofitáu pola mayoría de los taxónomos de los sieglos XIX y XX.[23][24][25] John Hutchinson, en 1959, alzó la tribu Alstroemerieae de Amaryllidaceae al rangu de familia independiente, Alstroemeriaceae, rehabilitando asina la xerarquía orixinal propuesta por Dumortier, quien en 1829 instauró la familia. Sicasí, Hutchinson segregar a un orde independiente: Alstroemeriales.[26] La historia taxonómica de Luzuriaga tamién foi materia de discutinios, con non menos de cuatro circunscripciones distintos a nivel de familia: Liliaceae, Smilacaceae, Philesiaceae y Luzuriagaceae.[27] En 2003, el sistema de clasificación APG II dispunxo a Alstroemeria y Bomarea nuna familia independiente de les liliacees, Alstroemeriaceae. D'idéntica manera, segregó tamién a Luzuriaga y Drymophila n'otra familia separada, Luzuriagaceae. Dambes families fueron incluyíes dientro del orde de les liliales.[28]

Sobre la base de les sos rellaciones filoxenétiques, en 2009 los integrantes de les alstromeriacees y de les luzuriagacees fueron dispuestos pol sistema de clasificación APG III nuna mesma familia, que caltién el nome de la primera pol principiu de caltenimientu del Códigu Internacional de Nomenclatura Botánica. La familia, de la mesma, estremar en dos tribus, alstroemerídeas y luzuriagídeas, lo que reflexa que -magar que presenten una gran afinidá filoxenética- dambos taxa pueden ser estremaos por dellos calteres.[29]

Alstroemereae[editar | editar la fonte]

En delles revisiones de los integrantes d'esti taxón (referíu como Alstroemeriaceae) inclúyense cuatro o cinco xéneros: Alstroemeria, Bomarea, Schickendantzia, Leontochir y Schickendantziella,[30] a les que s'amestó'l xéneru Taltalia en 1998.[31] Sicasí, los xéneros monotípicos Schikendtzia y Taltalia fueron incluyíos dientro de Alstroemeria sobre la base de detallaos estudios morfolóxicos, anatómicos y cromosómicos.[32][33][34][15][35][36] Per otru llau, Leontochir ovallei, únicu representante del so xéneru, demostró nos analises molecular y morfolóxicu que s'acomuñar y entemez coles especies de Bomarea, polo que nun selo puede reconocer como un xéneru estreme.[32] Foi tresferíu nel 2000 a Bomarea, como Bomarea ovallei.[37][38]

El númberu exactu d'especies de los trés xéneros ye malo de precisar con exactitú yá que constantemente afayar nueves especies pa la ciencia[39][40][41][42][43][44][45] y esisten, amás, problemes nomenclaturales.[46][47][37][48]

Luzuriageae[editar | editar la fonte]

Esta tribu entiende dos xéneros y seis especies. Los xéneros, conxuntamente cola so publicación válida, distribución y númberu d'especies se listan de siguío:[49]

Importancia económica y cultural[editar | editar la fonte]

Como alimento[editar | editar la fonte]

Bomarea edulis distribuyir dende Méxicu hasta Arxentina, los sos raigaños tuberosos fueron utilizaes dende tiempos precolombinos como alimentu. Ello ye que una planta bien desenvuelta puede tener hasta 20 tubérculos radicales d'hasta 5 cm de diámetru.[37][50]

Como plantes ornamentales[editar | editar la fonte]

Dalgunes de les especies de Alstroemeriacees que se cultiven como plantes ornamentales, son:

  • Alstroemeria aurea: nativa del sur de Chile, incluyendo Chiloé, crez nos sotobosques húmedos. Floria pel branu. Les flores tienen de 3 a 4 cm de diámetru, son de color mariellu hasta anaranxáu y los tépalos esteriores tán enllordiaos de tonalidaes verdoses.[51]
  • Alstroemeria haemantha: nativa de Chile, especialmente na rexón de Valparaíso. Crez nes fasteres predreses bien drenaes. Floria a principios de branu. Les flores tienen hasta 5 cm de diámetru y son de color coloráu a anaranxáu fuerte. Los tépalos esteriores son oblongos a obovaos.[51]
  • Alstroemeria ligtu: nativa de Chile, crez en suelos cascayosos y arenosos, secos. Floria a fines de la primavera y principios de branu y presenta un altor ente 60 cm y 1 m. Les flores son de variaos colores, usualmente liles y rosaes, acolorataes o ablancazaes. Na naturaleza les flores d'esta especie son rosaes pero les flores o plantes que se comercialicen como "híbridos ligtu" son, en realidá'l productu del cruzamientu ente A. ligtu y A. haemantha, llograos por Clarence Elliott en 1927 cuando introdució les especies parentales a Inglaterra dende Chile.[51]
  • Alstroemeria psittacina ye una especie que se distribúi pol Cerrado y el Pantanal en Brasil, en Perú y algama, escontra'l sur, la provincia de Misiones n'Arxentina. Les flores, de 4 a 5 cm de llargu, tópense dispuestes n'umbeles de 5 a 6 flores. Los tépalos son de color coloráu nos dos terceres partes inferiores, verdosos nel ápiz y enllordiaos.[51]
  • Bomarea ovallei (ensin.: Leontochyr ovallei) ye una especie reinal de Chile qu'habita suelos cascayosos, a plenu sol, nuna acutada área costera de la IIIª rexón de Chile. Tien flores coloraes, más raramente marielles, axuntaes en llamatives inflorescencies d'hasta 10 cm de diámetru. Esta especie ye conocida como "garra de lleón" o "mano de lleón". Ye una especie en peligru pola so distribución acutada y porque les sos tubérculos son alimentu de guanacos y otros animales introducíos nel so hábitat natural. Presenta un gran potencial como especie ornamental.[51]

Otres especies, tales como Luzuriaga radicans natural de Chile, tienen un gran potencial como plantes ornamentales.[52]

Alstroemerias híbrides: orixe y meyoramientu xenéticu[editar | editar la fonte]

La mayoría de los cultivares modernos de alstroemeria nun pertenecen a una especie en particular sinón que son el resultáu de programes d'hibridación interespecífica. Por esa razón, cultivar modernos, que nun se pueden adscribir a nenguna especie en particular, denominar colectivamente como Alstroemeria hybrida. La gran mayoría de cultivar modernos, que'l so meyoramientu xenéticu foi empecipiáu na compañía holandesa Van Straaveren de Aslsmeer, tienen como oxetivu abastecer el mercáu de flor de corte. Sicasí, dalgunos d'ellos tamién pueden ser utilizaos como escelentes plantes de xardín.

Nel so orixe, estos cultivares proveníen de la hibridación ente Alstroemeria aurea (utilizada nel meyoramientu xenéticu pa incorporar tarmos fuertes y altos en cultivar híbridos), Alstroemeria peregrina (el so valor nos programes de meyora mora nes sos grandes flores) y A. ligtu (usada polos sos colores distintos a les anteriores). A midida que les décades fueron trescurriendo sumáronse otres munches especies a estos trés iniciales, tales como: A. peregrina alba, A. angutifolia, A. diluta, A. hookeri, A. kingii, A. magenta, A. magnifica, A. pulchra, A. revoluta, y A. werdermannii.[53][54] Esisten barreres a la hibridación ente les especies de Alstroemeria de Chile y aquelles orixinaries de Brasil. Llográronse híbridos interespecíficos con éxito gracies al cultivu in vitro de los embriones híbridos neñones. Gracies a esta téunica produciéronse cultivar "Patriot", "Freedom", "Redcoat" y "Liberty".[55][56][57] Amás, produciéronse exitosamente tetraploides (2n=4x=32) de dellos híbridos estériles por aciu l'empléu de téuniques de duplicación cromosómica in vitro.[58][59]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Familia nᵘ 55 en LAPG III.[1]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Elspeth Haston, James E. Richardson, Peter F. Stevens, Mark W. Chase, David J. Harris. The Linear Angiosperm Phylogeny Group (LAPG) III: a linear sequence of the families in APG III Botanical Journal of the Linnean Society, Vol. 161, No. 2. (2009), páxs. 128-131. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x Key: citeulike:6006207 pdf: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x/pdf
  2. Flora 23: 425. 21 Jul 1840.
  3. Enumeratio Plantarum Omnium Hucusque Cognitarum 5: 278. 1850.
  4. 4,0 4,1 4,2 Sanso, A.M.; Xifreda, C.C., «Flora fanerogámica Arxentina: fasciculo 85. 40b. Alstroemeriaceae», Cordoba, Arxentina: ProFlora Conicet 14p.-. En Chromosome numbers, Anatomy and morphology, Keys. Geog 4, http://www.kew.org/kbd/detailedresult.do?id=355545 
  5. 5,0 5,1 5,2 Xifreda, C.C.; Sanso, A.M., «Flora del valle de Lerma: Alstroemeriaceae Dumortier», Apurras Bot. Salta Ser. Flor 4 (7): 11p, http://www.kew.org/kbd/detailedresult.do?id=317000 
  6. 6,0 6,1 Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Arxentina d'Agricultura y Xardinería. Tomu I. Descripción de plantes cultivaes. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Stevens, P. F.. «Alstroemeriaceae» (inglés). Angiosperm Phylogeny Website, versión 10. Última actualización de la seición: 21 de xunu de 2008. University of Missouri, St Louis, and Missouri Botanical Garden.. Consultáu'l 28 de marzu de 2010.
  8. 8,0 8,1 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", n'orde alfabéticu: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, amás collaboraron Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang y Sue Zmarzty) (2009). «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.». Botanical Journal of the Linnean Society (161):  páxs. 105-121. http://www3.interscience.wiley.com/journal/122630309/abstract. 
  9. Gunckel, H. 1982. Significáu de nomes xenéricos de delles plantes de la flora chilena. Academia N° 4. Academia Cimera de Ciencies Pedagóxiques. 157-180
  10. Harling, G.; Neuendorf, M., «0. Alstroemeriaceae», Flora of Ecuador: 3–108, http://www.kew.org/kbd/detailedresult.do?id=355139 
  11. Sanso, A.M., «El xéneru Alstroemeria (Alstroemeriaceae) n'Arxentina», Darwiniana 34 (1-4): 349–382, http://orton.catie.ac.cr/cgi-bin/wxis.exe/?IsisScript=SERAMZ.xis 
  12. Jara-Seguel, Pedro; Zuniga, Cristina A. 2005. Chromosome numbers in chilean species of Luzuriaga (Luzuriagaceae). Gayana Bot., Concepción, v. 62, n. 1, 2005
  13. Beuzenberg, E. & B. Hair. 1963. Contributions to a chromosome atlas of the New Zealand flora _ 5, miscellaneous families. New Zealand Journal of Botany 1: 53-67
  14. 14,0 14,1 Sanso, A.M. & Juan H. Hunziker. 1998. Karyological Studies in Alstroemeria and Bomarea (Alstroemeriaceae). Hereditas 129, 1: 67-74. DOI: 10.1111/j.1601-5223.1998.t01-1-00067.x
  15. 15,0 15,1 Sanso, A.M., «Chromosome studies in Andean taxa of Alstroemeria (Alstroemeriaceae)», Botanical Journal of the Linnean Society 138 (4): 451–459, doi:10.1046/j.1095-8339.2002.00019.x 
  16. Buitendijk JH, Peters A, Quené RJ, Ramanna MS. 1998. Genome size variation and C-band polymorphism in Alstroemeria aurea, A. ligtu and A. magnifica (Alstroemeriaceae). Plant Systematics and Evolution 212: 87-106.
  17. Buitendijk JH, Boon EJ, Ramanna MS. 1997. Nuclear DNA content in twelve species of Alstroemeria L. and some of their hybrids. Annals of Botany 79: 343-353
  18. Bennett MD, Leitch IJ. 2005. Angiosperm DNA C-values database (release 6.0, Oct. 2005) http://web.archive.org/web/http://www.kew.org/cvalues Alstroemeria
  19. Angiosperm Phylogeny Group. (1998). «An ordinal classification for the families of flowering plants.». Ann. Misouri Bot. Gard. 85:  p. 531-553. 
  20. APG II (2003). «An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II.». Botanical Journal of the Linnean Society (141):  páxs. 399-436. http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x. Consultáu'l 6 de xunu de 2008. 
  21. M. W. Chase, datos ensin publicar, citáu en Soltis et al. 2005: p. 104).
  22. Fay, M. F.; Chase, M. W., Ronsted, N., Devey, D. S., Pillon, Y., Pires, J. C., Petersen, G., Seberg, O., y Davis, J. I. (2006). «Phylogenetics of Liliales: summarized evidence from combined analyses of five plstid and one mitochondrial loci.». Aliso (22):  páxs. 559-565. 
  23. Bentham G. & J. D. Hooker. 1883. Amaryllideae. Xenera Plantarum. 3 (174):715, 736-737. Weinheim Verlag Von J. Cramer
  24. Pax F. & K. Hoffman. 1930. Alstroemerieae, En: A. Engler o. K. Prantl. Die natürl. Pflanzenfam. (Aufl. 2) 15a: 391-430. Leipzig
  25. Engler, A & L. Diels. 1936. Syllabus der Pflanzenfam., 11 th ed. Borntraeger. Berlin.
  26. Hutchinson, J. 1959. The families of flowering plants. Vol. 2. 2ª Edic. pp 511-792. Clarendon Press. Oxford. Inglaterra.
  27. Regueru, S. & B. Leuenberger. 1988. Leaf morphology and taxonomic history of Luzuriaga (Philesiaceae). Willdenowia 17: 159-172.
  28. APG II. 2003. An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II. Botanical Journal of the Linnean Society. 141, 399-436
  29. The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", n'orde alfabéticu: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, amás collaboraron Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang y Sue Zmarzty) (2009). «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.». Botanical Journal of the Linnean Society (161):  páxs. 105-121. http://www3.interscience.wiley.com/journal/122630309/abstract. 
  30. Watson, L.; Dallwitz, M. J.. «Alstroemeriaceae» (inglés). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007.. Consultáu'l 4 de payares de 2008.
  31. Bayer, Y., «Taltalia-eine neue Gattung in der Familie der Alstroemeriaceae», Sendtnera 5: 5–14, http://www.kew.org/kbd/detailedresult.do?id=325645 
  32. 32,0 32,1 Lone Aagesen & A. Mariel Sanso. 2003. The Phylogeny of the Alstroemeriaceae, Based on Morphology, rps16 Intron, and rbcL Sequence Data. Systematic Botany Volume 28, Issue 1 páxs. 47–69
  33. Sanso, A. M.; Xifreda, C. C., «Generic Delimitation between Alstroemeria and Bomarea (Alstroemeriaceae)», Annals of Botany 88 (6): 1057, doi:10.1006/anbo.2001.1548, http://pt.wkhealth.com/pt/re/abot/abstract.00008707-200112000-00010.htm 
  34. Sanso, A.M.; Xifreda, C.C., The Synonymy of Schickendantzia with Alstroemeria (Alstroemeriaceae), http://www.jstor.org/stable/3668610 
  35. Xifreda, C.C.; Sanso, A.M., Kew Monocotyledons Symposium 
  36. Sanso, A.M.; Xifreda, C.C., Poster presented at Monocots II, Second International Symposium on the Comparative Biology of the Monocotyledons. Sydney. Australia 
  37. 37,0 37,1 37,2 Hofreiter, A., «Leontochir: A Synonym of Bomarea (alstroemeriaceae)?», Harvard Papers in Botany 11 (1): 53–60, doi:10.3100/1043-4534(2006)11[53:LASOBA]2.0.CO;2, http://www.bioone.org/perlserv/?request=get-abstract 
  38. Ravenna, P.F. 2000. Onira 5: 45.
  39. Gereau, R.Y., «Three new species of Bomarea (Alstroemeriaceae) from Mesoamerica», Annals of the Missouri Botanical Garden 76 (2): 598–601, doi:10.2307/2399503, http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN 
  40. F., «Three new species of Bomarea (Alstroemeriaceae) from the Andean region of Colombia», Novon 15: 253–258, http://www.kew.org/kbd/detailedresult.do?id=367880 
  41. Hofreiter, A.; Rodriguez Rodriguez, Y.F., «A new unusual Bomarea species in northern Peru (Alstroemeriaceae)», Arnaldoa 11 (2): 21–28, http://www.kew.org/kbd/detailedresult.do?id=376833 
  42. M.C., «New Species of Alstroemeria (Alstroemeriaceae) from the Brazilian Savannas», Novon: A Journal for Botanical Nomenclature 14 (1): 17–19, http://apt.allenpress.com/perlserv/?request=get-abstract 
  43. Meerow, A.W.; Tombolato, A.F.C.; Meyer, F., «Two new species of Alstroemeria L.(Alstroemeriaceae) from Brazil», Brittonia 51 (4): 439–444, doi:10.2307/2666527, http://www.springerlink.com/index/954137890P11P0N8.pdf 
  44. M., «Novedaes En La Familia Alstroemeriaceae», Gayana Bot 57 (1): 55–59, http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0717-66432000000100004 
  45. Assis, M.C., «Novas especies de Alstroemeria L», Rev. Brasil. Bot. 25 2: 177–182, http://www.kew.org/kbd/detailedresult.do?id=352631 
  46. Xifreda, C.C.; Sanso, A.M., «Bomarea stricta is a synonym of Alstroemeria isabellana (Alstroemeriaceae)», Darwiniana 31: 355–356, http://www.kew.org/kbd/detailedresult.do?id=297300 
  47. De Assis, M.C.; De Mello-Silva, R., «Typifications and a new name in Alstroemeria L.(Alstroemeriaceae)», Taxon 53 (1): 182–184, doi:10.2307/4135510, http://www.ingentaconnect.com/content/iapt/tax/2004/00000053/00000001/art00028 
  48. Hofreiter, A.; Tillich, H.J., «Delimitation, infrageneric subdivision, ecology and distribution of Bomarea Mirbel (Alstroemeriaceae)», Feddes Repertorium 113 (7/8): 528–544, doi:10.1002/fedr.200290005 
  49. «[http://apps.kew.org/wcsp/reportbuilder.do Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist Series]» (inglés). Consultáu'l 15 de marzu de 2010.
  50. Reference, C.; Van den Eynden, V.; Cueva, Y.; Cabrera, O., «Wild Foods from Southern Ecuador», Economic Botany 57 (4), http://www.bioone.org/perlserv/?request=get-abstract 
  51. 51,0 51,1 51,2 51,3 51,4 Phillips, R. y Rix, M. 1991. The Random House Book of Late Perennials. Random House, New York. ISBN 0679 73797 9
  52. Enciclopedia de la Flora Chilena. Luzuriaga radicans. Consultada'l 10 de xunetu de 2010.
  53. Bridgen, M.P. 1997. Alstroemeria. "n: V. Ball, ed., Ball Red Book, 16th ed., páxs. 341-348, Geo. J.Ball Publishing Co., W. Chicago, IL.
  54. Bridgen, M.P. 1994a. Flowering geophytes of Chile have ornamental potential. Seminariu Panamericanu de Granes, p.: 216-230
  55. Bridgen, M. 2000. Meyoramientu xenéticu del xéneru Alstroemeria. En: Los Geófitos Nativos y la so importancia na Floricultura. Patriciu Peñailillo B. and Flavi Schiappacasse C., Eds. Universidá de Talca. páxs. 55-63.
  56. Bridgen, M. 1999. Cultivu de Alstroemeria. En: Seemann, P. y Andrade, N. (Eds.). Cultivu y Manexu de Plantes Bulboses Ornamentales. Universidá Austral de Chile. Pp. 75-83.
  57. Bridgen, M.P. 1997. Alstroemeria. En: V. Ball, ed., Ball Red Book, 16th ed., páxs. 341-348, Geo. J.Ball Publishing Co., W. Chicago, IL.
  58. Bridgen, M.P. 1994a. A review of plant embryo culture. HortScience 29(1):1243-1246.
  59. Chiari, A. y M.P. Bridgen. 2000. Rhizome splitting: A new micropropagation technique to increase in vitro propagule yield in Alstroemeria. Journal of Plant Cell, Organ and Tissue Culture. 62:39-46.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Watson, L., & Dallwitz, M.J. 1992 onwards. The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007. Alstroemeriaceae
  • Aagesen, L. & A. M. Sanso.The phylogeny of the Alstroemeriaceae, based on morphology, rps16 intron, and rbcL sequence data. Syst. Bot. volume 28,issue 58; 2003
  • Sanso, A. M. & C. C. Xifreda. A morphological and taxonomic appraisal of the monotypic South American genus Schickendantzia (Alstroemeriaceae) Scripta Bot. Belgica 15, 139; 1997
  • Sanso, A.M. & Cecilia C. Xifreda. The Synonymy of Schickendantzia with Alstroemeria (Alstroemeriaceae). Systematics and Geography of Plants, Vol. 68, No. 1/2, Morphology, Anatomy and Systematics at the Centenary of Wilhelm Troll's Birth (1999), páxs. 315-323

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]