Allionia incarnata

De Wikipedia
Allionia incarnata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Caryophyllales
Familia: Nyctaginaceae
Xéneru: Allionia
Especie: Allionia incarnata
(L.) Tausch
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Allionia incarnata, ye una especie de planta melecinal perteneciente a la familia Nyctaginaceae.

Detalle de la flor
Vista de la planta
Flor

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una yerba arumosa, perennifolia, dacuando añal, escasamente puberulenta glandular. Tarmos con frecuencia acolorataos, algamando un tamañu de 0.1-1.5 m d'altor. Fueyes amenorgaes progresivamente distalmente; les distales proporcionalmente más estreches que les proximales; fueya xeneralmente plana, dacuando ondulada, de 20-65 × 10-35 mm, base oblicua de cutiu, obtusa, o redonda, marxe enteru o tropezosu, ápiz agudu, dacuando obtusos o redondos. Inflorescencies en pedúnculos 3-25 (-30) mm, arreyos ovoide cuando madura, 4-6.5 (-9) mm, periantu de color rosa escuru y magenta, de 5-15 mm. Frutes fondamente convexes, de 2.9-4.7 × 1.5-2.8 mm, con 0-4 costielles llaterales dentaes.[1]

Distribución[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase n'América del Norte, Méxicu, Antilles, América Central y América del Sur onde ta presente en climes templaos, semicálidos y templaos ente los 30 y hasta los 2000 metros. Acomuñada a monte tropical caducifoliu, carba xerófilu, pacional, amás ye maleza común de terrenes baldíos.

Usos[editar | editar la fonte]

Allionia incarnata foi utilizada polos pueblos indíxenes pa tratar inflamaciones, añader a los baños pa baxar la fiebre, y tamién preparó como una decocción pa tratar la foria y les enfermedaes renales.[2] Los sos usos melecinales centrar nel tratamientu de la foria, en Sonora, y la picadura de l'araña, en Puebla.[3]

Observaciones[editar | editar la fonte]

Dacuando frutos de A. incarnata son superficialmente convexoss y aseméyense, a los frutos de Allionia choisyi .

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Allionia incarnata describióse por Carolus Linnaeus) y espublizóse en Systema Naturae, Editio Decima 2: 890. 1759.[4]

Etimoloxía

Linneo nomó esti xéneru n'honor del botánicu italianu Carlo Allioni (1725-1804).

incarnata: epítetu llatín que significa "color carne".[5]

Variedaes
  • Allionia incarnata var. incarnata
  • Allionia incarnata var. nudata (Standl.) Munz
  • Allionia incarnata var. villosa (Standl.) Munz
Sinonimia
  • Allionia brandurriae Phil.
  • Allionia craterimorpha Rusby
  • Allionia cristata (Standl.) Standl.
  • Allionia jarae Phil.
  • Allionia mendocina Phil.
  • Allionia puberula Phil.
  • Wedelia incarnata (L.) L.
  • Wedelia incarnata (L.) Kuntze
  • Wedeliella incarnata (L.) Cockerell[6]
var. incarnata
  • Wedelia cristata Standl.
  • Wedeliella cristata (Standl.) Cockerell
  • Wedeliella incarnata var. anodonta (Standl.) Cockrell
  • Wedeliella incarnata subsp. nudata (Standl.) Cockerell
var. nudata (Standl.) Munz
  • Allionia malacoides Benth.
var. villosa (Standl.) Munz
  • Wedelia incarnata subsp. villosa Standl.
  • Wedeliella incarnata var. villosa (Standl.) Cockerell

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  7. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  8. López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolivia 34: 45–70.
  9. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  10. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  11. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]