Alliaria petiolata
Alliaria petiolata herba ayera ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Brassicales | |
Familia: | Brassicaceae | |
Xéneru: | Alliaria | |
Especie: |
'A. petiolata (M.Bieb.) Cavara & Grande | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
La herba ayera[1] (Alliaria petiolata) ye una especie de planta fanerógames perteneciente a la familia Brassicaceae. Ye natural de toa Europa y Asia occidental hasta la India onde crez en terrenes frescos y avesíos.




Descripción
[editar | editar la fonte]Planta d'ente 30 a 90 cm d'altor, forma carbaes y sebes en llugares frescos y visiegos. El nome xenéricu alliaria, que s'asemeya a allium, referir al potente golor a ayu qu'esprenden les fueyes al estregales.
Les fueyes son irguíes, triangulares o acorazonaes d'unos 10 a 15 cm de llargu (de los cualos alredor de la metá del tamañu ta formáu pol peciolu) y de 2 a 6 cm d'anchu, con márxenes toscamente dentaos. Nos especímenes biañales, les plantes del primer añu formen una roseta de fueyes verdes cerca del suelu; estes rosetes caltiénense verdes mientres tol iviernu floriando la primavera siguiente. Les añales florien y completen el so ciclu vital mientres el primer añu. Les flores apaecen en primavera y seronda formando recímanos con apariencia de botón. Cada flor ye blanca y pequeña con cuatro pétalos d'unos 4 a 8 mm de llargu y 2-3 d'anchu en forma de cruz. El frutu ye una vaina verde, erecta y delgada de cuatro láu de 2 a 7 cm de llongura llamada silicua, al maurecer torna al gris amarronáu maciu. Contién dos fileres de pequeñes y brilloses granes negres que son lliberaes al rompese la vaina. Una sola planta puede producir cientos de granes que se tremen a dellos metro de la planta madre. Dependiendo de les condiciones, la yerba d'ayu se autopoliniza o ye polinizada por distintes clases d'inseutos. Les granes autofertilizaes son xenéticamente idéntiques a la planta madre, lo qu'amonta la posibilidá de que puedan colonizar una zona.La dispersión a llargues distancies ye más probable debida a la intervención humana o la fauna selvaxe del llugar, yá qu'anque pudieren ser tresportaes pel agua nun llexen bien y la dispersión anemófila (pol vientu) ye bona.
Hábitat
[editar | editar la fonte]Estender por Europa, dende la Península Ibérica a les Islles Britániques y el norte d'Escandinavia, Asia occidental y central, África noroccidental, la zona norte y nordeste de la India y la China occidental (Xinjiang).
Historia
[editar | editar la fonte]Aliaria debe'l so nome al fuerte golor a ayu qu'esprende, cuantimás cuando s'esgaña. Na antigüedá preparar en mueyos al igual que l'ayu.
Propiedaes
[editar | editar la fonte]- Diuréticu, suduífico y contra l'escorbutu.
- Encamentóse como vermífugo contra los parásitos intestinales.
- N'usu esternu usar contra les llagues infestaes.[2]
- Principios activos: Contién esencia con azufre que cola aición de la mirosina (presente tamién nes granes), produz sulfatu de alila. Pectina, sinigrina, carotina.[2]
Indicaciones
[editar | editar la fonte]Ye estimulante, diuréticu, sudoríparu, antiescorbútico, anticatarral, vermífugo, antiasmático, antisépticu, vulnerario, detersivo, expectorante. Usóse pa la cura del asma, el fervinchu de fueyes escaldiaes o'l cocimientu de fueyes maceraes n'aceite. Internamente, en fervinchu y cocimientu pa para fories ya inflamaciones intestinales, tamién pa esaniciar parásitos intestinales. Como llavativa pa enfermedaes vaxinales infeicioses. El polvu de granes esmagayaes, aspiráu pela ñariz o inxeríu, usar en desvanecimientos, crisis d'epilepsia y tiemblos. El zusmiu de les fueyes fresques o les compreses de granes esmagayaes dan bien bones resultaos n'afecciones de la piel.[3][2]
Otros usos: les fueyes tienres utilizar en ensalada, dan el gustu del ayu. D'antiguo usóse pa llograr un tinte mariellu.[2]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Alliaria petiolata describióse por (M.Bieb.) Cavara & Grande y espublizóse en Bulletino dell' Orto Botanico della Regia Università de Napoli 3: 418. 1913.[4]
- Alliaria alboi Sennen
- Alliaria officinalis Andrz. ex M.Bieb.
- Arabis petiolata M.Bieb. basónimu
- Erysimum alliaria L.[5]
- Alliaria alliacea (Salisb.) Britten & Rendle
- Alliaria alliaria (L.) Huth [Invalid]
- Alliaria fuchsii Rupr.
- Alliaria mathioli Rupr.
- Arabis alliaria Bernh.
- Clypeola alliacea Crantz
- Crucifera alliaria E.H.L.Krause
- Erysimum alliaceum Salisb.
- Erysimum cordifolium Pall.
- Hesperis alliaria (L.) Lam.
- Sisymbrium alliaceum Salisb.
- Sisymbrium alliaria (L.) Scop.[6]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopecia de les Plantes Melecinales páxs. 110. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X.
- ↑ «Alliaria officinalis». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2009.
- ↑ «Alliaria petiolata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de setiembre de 2013.
- ↑ «Sisymbrium alliaria». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2009.
- ↑ Alliaria petiolata en PlantList
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Naúka, Leningradskoe Otd-nie, Leningráu.
- Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Brassicaceae through Saxifragaceae). 8: 1–506. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
- Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Alliaria petiolata.
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Alliaria petiolata. |