Alfredo Saint-Jean

De Wikipedia
Alfredo Saint-Jean
Presidente d'Arxentina

18 xunu 1982 - 1r xunetu 1982
Leopoldo Fortunato Galtieri - Reynaldo Bignone
Vida
Nacimientu Buenos Aires11 de payares de 1926[1]
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Muerte Chascomús (es) Traducir2 de setiembre de 1987[1] (60 años)
Sepultura Cementeriu de la Chacarita
Estudios
Estudios Colexu Militar de la Nación
Llingües falaes castellanu
Oficiu militarpolíticu
Serviciu militar
Cuerpu militar Exércitu Arxentín
Graduación xeneral
Lluchó en terrorismo de Estado en Argentina en las décadas de 1970 y 1980 (es) Traducir
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Partíu políticu políticu independiente
Cambiar los datos en Wikidata

Alfredo Oscar Saint-Jean (11 de payares de 1926Buenos Aires – 2 de setiembre de 1987Chascomús (es) Traducir)[2] foi un militar arxentín qu'ocupó de volao la presidencia de facto de la Nación mientres el Procesu de Reorganización Nacional tres l'arrenunciu de Leopoldo Galtieri, depués de la derrota militar decisiva sufierta na Guerra de Malvines.

Ministru del Interior[editar | editar la fonte]

Dempués del golpe de palaciu del 11 d'avientu de 1981 que depunxo al gobiernu de facto del Teniente Xeneral Roberto Eduardo Viola y del mandatu interín del Vicealmirante Carlos Alberto Lacoste que duró once díes, el Xeneral de División Alfredo Oscar Saint-Jean foi designáu pa ocupar el cargu de Ministru del Interior el 22 d'avientu de 1981, pasando d'esta forma a integrar el gabinete del Teniente Xeneral Leopoldo Fortunato Galtieri, quien asumiera la presidencia de facto d'Arxentina esi mesmu día. Una vegada puestu al mandu de la cartera del interior, dexó d'emprestar servicios como Secretariu Xeneral del Exércitu Arxentín, el so últimu destín militar.[3]

Represión de la Marcha "Paz, pan y trabayu"[editar | editar la fonte]

Saint-Jean tuviera al mandu de la secretaría xeneral del exércitu y de la cartera d'Interior mientres el gobiernu de Galtieri. Dende esa cartera, Saint Jean foi responsable de la represión del 30 de marzu de 1982 a los manifestantes que participaron de la marcha a Plaza de Mayu "Paz, pan y trabayu" convocada pola CGT, con Saúl Ubaldini y otros sectores gremiales a la cabeza. L'entós ministru xustificó la violencia: “Foi una verdadera intención de ximnasia, nun voi dicir terrorista, pero nun andar bien lloñe, de subversión”.[4]

Arrenunció a la cartera del interior depués del fin de la guerra de Malvines y el posterior arrenunciu de Leopoldo Galtieri al cargu de presidente. Depués de que Bignone asumió'l 1 de xunetu, el ministru del interior foi'l Xeneral de División (R) Llamil Reston.[5]

Presidencia Interina[editar | editar la fonte]

Tres la cayida de Leopoldo Fortunato Galtieri el 17 de xunu de 1982, debida a la derrota arxentina na Guerra de Malvines, el Xeneral de División Alfredo Saint-Jean careció'l desprestixu acomuñáu a l'actuación de les fuercies terrestres nel conflictu armáu.

El nomamientu de Cristino Nicolaides como titular del exércitu'l 18 de xunu de 1982, xeneró que Oscar Saint-Jean pase por fuercia al retiru.[6]

El disenso internu ente'l representante del Exércitu Arxentín na Xunta militar de gobiernu, el Teniente Xeneral Cristino Nicolaides, y los xefes de l'Armada Arxentina, el Almirante Jorge Isaac Anaya y de la Fuercia Aérea Arxentina, el Brigadier Xeneral Basilio Arturo Ignacio Lami Dozo, dexó-y ocupar interinamente el cargu de Presidente hasta'l 1 de xunetu. La xunta militar eslleióse por cuenta de que la Fuercia Aérea y l'Armada nun aceptaben que'l Xeneral de División retiráu Reynaldo Bignone, propuestu pol Exércitu, asumiera la presidencia. Tres la partición de la xunta, l'Exércitu Arxentín fíxose cargu dafechu del poder ya impunxo a Bignone, quien asumió darréu'l cargu, anunciando l'entamu del procesu d'entrega del poder a les autoridaes civiles.[7]

Sicasí, el gobiernu volvería tar partíu equitativamente ente l'Armada, la Fuercia Aérea y l'Exércitu. El 17 d'agostu de 1982 tuvo llugar l'asunción del Brigadier Xeneral Augusto Jorge Hughes como titular de l'Aeronáutica, en reemplazu de Lami Dozo. L'Almirante Rubén Oscar Franco reemplazó a Anaya como xefe de la marina'l primeru d'ochobre d'esi añu. D'esta manera gobierno pasó a tar nuevamente sol mandu d'una xunta militar compuesta polos titulares de les 3 fuercies armaes a partir del 1 d'ochobre de 1982.[7]

Procesamientu[editar | editar la fonte]

El Xeneral de División Alfredo Saint-Jean foi procesáu pola comisión de 33 delitos de Lesa Humanidá nos distintos cargos qu'ocupó, sobremanera como xefe de la Subzona 12, centru y oeste de la provincia de Buenos Aires. Sicasí la sanción de les lleis de Puntu Final y Obediencia Debida torgaron que'l procesamientu pudiera siguir.[4]

Familia[editar | editar la fonte]

Alfredo Oscar Saint-Jean yera'l cuartu, de cinco de los fíos del matrimoniu de Manuel Saint-Jean y Juana Larralde. Los sos hermanos fueron el Xeneral de Brigada Ibéricu Manuel Saint-Jean (1922-2012), el Capitán de Navío Heli Orlando Saint-Jean (1925-1971), Belma Lucía Saint-Jean (n. 1923), y María Juana Saint-Jean (n. 1924). Alfredo Oscar contraxera matrimoniu con María Beatríz Dauna Olmos, nacida en Chascomús el 12 de marzu de 1930, y con quien tuvo trés fíos: Alfredo Oscar (n. 1952), Daniel Héctor (n. 1954) y María Beatriz (n. 1957)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 98440177. Apaez como: Alfredo Oscar Saint Jean. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Árbol Xenealóxicu
  3. Fuimos Toos, páx. 217, por Juan Bautista Yofre, publicáu en Buenos Aires, Arxentina, en 2009, Editorial Suramericana.
  4. 4,0 4,1 Artículu en Páxina 12
  5. Fuimos Toos, páx. 189, por Juan Bautista Yofre, publicáu en Buenos Aires, Arxentina, en 2009, Editorial Suramericana.
  6. Fuimos Toos, páx. 434, por Juan Bautista Yofre, publicáu en Buenos Aires, Arxentina, en 2009, Editorial Suramericana.
  7. 7,0 7,1 Fuimos Toos, páx. 442, por Juan Bautista Yofre, publicáu en Buenos Aires, Arxentina, en 2009, Editorial Suramericana.