Altoxermánicu central

De Wikipedia
(Redirixío dende Alemán central)
Altoxermánicu

central
'Mitteldeutsch'

Faláu en Bandera d'Alemaña Alemaña
 Países Baxos
 Bélxica
 Luxemburgu
 Francia
Rexón Centro d'Alemaña, SE de Países Baxos, Y de Bélxica, Luxemburgu y NE de Francia
Familia Indoeuropéu

  Xermánicu
    Xermánicu occidental
      Llingües altoxermániques
        Alto alemán central

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3

Altu alemán central

     1: Ripuario      2: Fráncicu del Mosela      3: Luxemburgués      4: Hessiano      5: Alemán del Palatináu      6: Fráncicu lorenés

     7: Turinxu      8: Altu saxón      9: Alemán de los Montes Metálicos      10: Lusaciano-Silesianu      11: Berlinés-brandeburgués

El grupu altoxermánicu central dacuando llamáu alemán central (Mitteldeutsch) ye un grupu de variedaes altoxermániques falaes dende Renania, al oeste, hasta los antiguos territorios orientales d'Alemaña.

Historia[editar | editar la fonte]

L'altu alemán central estremar en dos subgrupos: l'occidental y l'oriental. L'altu alemán central estremar por esperimentar namái la primera y cuarta fases de les mutaciones consonántiques típiques del altoxermánicu. Falar nuna rexón de transición separada del norte d'Alemaña (onde se fala baxoxermánicu y baxofranconio) pola isoglosa dada pola llinia de Benrath. Esta rexón ta dixebrada del sur d'Alemaña (altu alemán cimeru) pola llinia de Speyer.

L'alemán cimeru central falar en grandes ciudaes alemanes como Berlín, Bonn, Colonia, Düsseldorf y Frankfurt. Esta rexón correspuende a la rexón xeolóxica de los altos centrales y estiéndese dende les tierres baxes del norte d'Alemaña hasta los Stufenland suroeste, incluyendo los estaos de Sarre, Renania-Palatináu, Hesse, Turinxa y Saxonia.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ludwig Erich Schmitt (Hrsg.): Germanische Dialektologie. Franz Steiner, Wiesbaden 1968,p. 143