Idioma alemán

De Wikipedia
(Redirixío dende Alemán (llingua))
Deutsch
Faláu en
Faláu en Alemaña, Austria, Bélxica, Chequia, Dinamarca, Italia, Liechtenstein, Luxemburgu, Polonia, Suiza y Francia
Númberu de falantes
Falantes Tipu Añu
58 452 300segunda llingua2019
76 540 740llingua materna2019
Datos
Familia South Germanic (en) Traducir y llingües xermániques occidentales
Estáu de vulnerabilidá 1 seguru
Sistema d'escritura alfabeto alemán (es) Traducir y alfabetu llatín
Reguláu por Rat für deutsche Rechtschreibung (es) Traducir y Leibniz Institute for the German Language (en) Traducir
Códigos
ISO 639-1 de
ISO 639-2 deu y ger
ISO 639-3 deu
Mapa de distribución
Cambiar los datos en Wikidata

L'alemán (Deutsch) ye un idioma indoeuropéu perteneciente al grupu de les llingües xermániques.

Hasta principios del sieglu XIX, l'alemán estándar yera esclusivamente un idioma escritu; en 1860 espublizáronse por primer vegada unes regles gramaticales y ortográfiques (nel Manual Duden). En 1901 declaráronse estes regles como les definiciones estándar del alemán.

Definición[editar | editar la fonte]

Actualmente entiéndese como llingua alemana la llingua estándar (Alemán estándar) sordida de los dialeutos del alemán mediu y l'alemán superior y toes aquelles variedaes llingüístiques del continuum dialeutal xermánicu occidental que conviven con esti estándar.

Tamién cuenten como "alemán" les antigües llingües antiguu altu alemán (Althochdeutsch) y l'altu alemán mediu (Mittelhochdeutsch) además de les variedaes coloquiales de l'alemán estándar (Umgangsprache) y llingües amestaes (como'l Missingsch).

El luxemburgués y otres variedaes en diáspora (como'l Pennsylvania Dutch) nun se correspuenden col términu "alemán" stricto sensu por nun tar "subordinaes" a l'alemán estándar. Tampoco ye consideráu'l jiddisch como parte del alemán magar que tien el so orixe nel altu alemán mediu.

Oficialidá[editar | editar la fonte]

L'alemán ye l'únicu idioma oficial n'Alemaña, Austria y Liechtenstein. Comparte oficialidá en Bélxica (col francés y l'holandés), Luxemburgu (col francés y el luxemburgués), Suiza (col francés, l'italián, y el retorrománicu), en delles rexones italines (col italián) y en Namibia (dende xunu de 1984 xunto col afrikaans y l'inglés).

L'alemán foi durante un tiempu la llingua franca d'Europa central, septentrional y oriental, hasta la Segunda Guerra Mundial. Anguaño, como llingua estranxera na enseñanza ye más popular que'l francés. El 38% de los europeos aseguren poder conversar n'alemán (ensin contar los nativos).

Dialeutos[editar | editar la fonte]

Anque utilizamos el términu "alemán" pa referinos al idioma escritu, na fala diaria hai una bayura de variantes toes elles pertenecientes al continuum llingüísticu xermanu occidental continental, xunto col luxemburgués y el neerlandés.

Les variaciones ente los distintos dialeutos son considerables; ye posible que falantes de distintos dialeutos nun se puedan entender ente sí. Pue estremase los grupos dialeutales en dos variantes: el baxoalemán y l'altoalemán.

La separtación ente elles dase na Llinia de Benrath. Esta separta les zones que sufrieron la segunda mutación consonántica xermánica de les que nun la sufrieron. Esta mutación fízose alrodiu del añu 500 d.C. nos pueblos al sur d'esta llinia; los dialeutos d'estos pueblos dieron orixe al altoalemán d'anguaño. Los dialeutos de los pueblos al norte d'esta llinia formaron l'inglés, holandés, frisón y baxoalemán.

Un exemplu de les variaciones fonéticas vense darréu:

Pallabra del baxoalemán Pallabra del altoalemán Significáu
ik ich yo
maken machen facer
Dorp Dorf pueblu
tussen zwischen ente
op auf encima de
Korf Korb cesta
dat das eso
Appel Apfel mazana

Sicasí l'altu alemán ta xebráu en alemán mediu y alemán superior utilizando la Llinia Speyer (Appel/Apfel) o la Llinia Germersheim (Pund/Pfund)

A continuación una clasificación de les variedaes llingüístiques:

Gramática[editar | editar la fonte]

L'alemán ye una llingua flexiva. A diferencia del llatín, la inflexón nun sólo afecta al final de la pallabra, sinón tamién a la so raíz, lo cual fai la declinación y la conxugación daqué más complexa.

Flexón nominal[editar | editar la fonte]

Los nomes alemanes flexónense según:

  • Tres tipos de la declinación (fuerte, débil o mixta).
  • Tres xéneros (masculín, femenín o neutru).
  • Dos númberos (singular o plural).
  • Cuatro casos (nominativu, acusativu, xenitivu o dativu).

Los nomes sustantivos escríbense con mayúscules, seyan comunes o propios.

Otra notable (pero non esclusiva) carauterística del alemán ye l'habilidá pa construyir pallabres compuestes de complexidá teóricamente illimitada. Por ello, a muchos inventos dáse-yos nomes compuestos d'esti tipu, en vez d'inventar pallabres nueves: por exemplu, "frigoríficu" ye Kühlschrank ('armariu fríu'); televisor ye Fernseher ('visor llonxanu'); telescopiu ye Fernrohr ('tubo llonxanu'). Oxetos antiguos tamién siguen el mesmu patrón, como Handschuhe (guantes, 'zapatos de mano').

Falantes d'alemán nel mundu[editar | editar la fonte]

Delles frases corrientes n'alemán[editar | editar la fonte]

Torna a l'asturianu Frase
alemán Deutsch
hola Hallo
adiós auf Wiedersehen
por favor Bitte
gracies Danke
eso das
cuánto? wie viel?
asturianu (alxetivu, llingua) Asturisch
asturianu (home d'Asturies) Asturier
ja
non nein
u ta la casa bañu? Wo ist die Toilette?
salú! prosit
prost
Fala inglés? Sprechen Sie Englisch?
Nun entiendo Ich verstehe nicht.
Disculpe Entschuldigung
Nun lo sé Ich weiß es nicht

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]