Aldea del Rey

Coordenaes: 38°44′17″N 3°50′21″W / 38.738°N 3.8391°O / 38.738; -3.8391
De Wikipedia
Aldea del Rey
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
ProvinciaBandera de Provincia de Ciudad Real provincia de Ciudá Real
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Aldea del Rey Miguel Morales Molina
Nome oficial Aldea del Rey (es)[1]
Códigu postal 13380
Xeografía
Coordenaes 38°44′17″N 3°50′21″W / 38.738°N 3.8391°O / 38.738; -3.8391
Aldea del Rey alcuéntrase n'España
Aldea del Rey
Aldea del Rey
Aldea del Rey (España)
Superficie 154.31 km²
Altitú 663 m
Llenda con Almagro, Argamasilla de Calatrava, Calzada de Calatrava, Granátula de Calatrava, Puertollano y Villanueva de San Carlos
Demografía
Población 1573 hab. (2023)
- 843 homes (2019)

- 814 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.32% de provincia de Ciudá Real
0.07% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 10,19 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
aldeadelrey.es
Cambiar los datos en Wikidata
Términu municipal de Aldea del Rey al respective de la provincia de Ciudá Real.
Edificiu de la Fábrica de Farines La nuesa señora del Valle, de Aldea del Rey. Data del añu 1920

Aldea del Rey ye un conceyu español, asitiáu nel sur de la provincia de Ciudá Real, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha. Ta asitiáu a 31,7 km de Ciudá Real.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Allugamientu[editar | editar la fonte]

Aldea del Rey atópase na contorna del campu de Calatrava, a la marxe izquierda del Ríu Jabalón, afluente del Ríu Guadiana.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

Noroeste: Argamasilla de Calatrava y Almagro Norte: Valenzuela de Calatrava y Almagro Nordeste: Granátula de Calatrava
Oeste: Argamasilla de Calatrava Este: Calzada de Calatrava
Suroeste: Puertollano Sur: Villanueva de San Carlos Sureste: Calzada de Calatrava

Demografía[editar | editar la fonte]

Tien un área de 154,31 km² con una población de 1.823 habitantes (INE 2015) y una densidá de 12,04 hab/km².

Evolución demográfica d'Aldea del Rey
199119962001200720092015
2,3702,2402,1092,0122,0171,823
(Fonte: INE)

Historia[editar | editar la fonte]

Anque Aldea del Rey ye una llocalidá amestada históricamente a la Orde de Calatrava, y concretamente al momentu en qu'ésta decide'l treslláu de la so sede del Castiellu de Calatrava La Vieya, asitiáu en Carrión de Calatrava, al Castiellu de Calatrava La Nueva asitiáu en términu de La Aldea, el so poblamientu urbanu remontar al Paleolíticu Inferior y Medio, como lo demuestren dalgunos de los xacimientos atopaos nel so términu y próximos al ríu Jabalón.

Según los datos del Diccionariu Xeográficu de Madoz y l'estudiu de Hervás y Buendía, Aldea del Rey foi poblada na dómina na que'l Conventu de Calatrava treslladóse a la so nueva residencia, como se mentó enantes, pos na Concordia del añu 1.245 l'Arzobispu reclamaba a la Orde la so terzuelo d'esa villa, siéndo-y concedíu. Amás tenía de pagar 1.260 mrv pol tributu de San Miguel y, como villa perteneciente a la Mesa Maestral, cobraba la mesma metá de les yerbas d'un monte que vendía'l Conceyu y los dos tercios restantes del diezmu. Esto provocaría que los vecinos de Aldea del Rey tomaren la xusticia pola so mano y espulsaren a cuchellaes del so términu a los ganaos y pastores de la Orde. Ante esti fechu, el Conventu promovió una querella, y el Capítulu Xeneral de la Orde dictó sentencia:

«El Sacru Conventu va poder gociar colos sos ganaos de toles camperes de los sos términos conceyiles, pastiando los sos yerbas, bebiendo les agües, etc y pueden faelo los demás vecinos de dicha villa».

El Conventu pal gocie de les sos deveses considerábase vecín pero non pa les sos cargues, por ser inmune y de la esclusiva xurisdicción del Prioratu. Esti privilexu yera irritante en demasía polos abusos a los que daba llugar. Por esta razón y otres munches entraron na finca del Cobo a prender a los delincuentes y sometelos so la so autoridá. Tres esto entamó otru pleitu ente'l Conventu y éstos, siendo reconocida l'autoridá local pol Gobernador de Almagro y Conseyu de les Órdenes, a onde el Conventu apeló, confirmando a dicha granxa na so inmunidá eclesiástica, pero negándose la civil que tamién pretendía. Dempués de toos estos pleitos el Conseyu de la Villa quedó arruináu y baxó na metá'l númberu d'habitantes, teniendo namái a principios del sieglu XVII, 120 vecinos.

Aldea del Rey foi dixebrada de la Mesa Maestral por orde de Felipe II y elevada a la dignidá de Clavería, mandando construyir un Palaciu, que ta frente a la Ilesia Parroquial, onde tenía la so Alministración y siella el Clavero de la Orde.

Patrimoniu y monumentos[editar | editar la fonte]

Castiellu de Calatrava la Nueva nel Términu Municipal de Aldea del Rey.
Palaciu de Clavería qu'anguaño, atópase en procesu de restauración.
  • Sacru-Conventu Castiellu de Calatrava la Nueva: Nel so conceyu atópase esti castiellu, sede de la Orde de Calatrava (visitable y en procesu de restauración).
  • Palaciu de Clavería: el palaciu de la Clavería o Palaciu Norte, foi fundáu por Felipe II p'allugar a los Claveros de la Orde de Calatrava, quien curiaben el castiellu y conventu de la orde mayor; ta asitiáu pela rodiada de la llocalidá, na zona estremera col cascu urbanu. A pesar de la so importancia históricu-artística, esti monumentu ta incluyíu dientro de la Llista Colorada de Patrimoniu en peligru de l'asociación Hispania Nostra. Na actualidá atópase en procesu de restauración.
  • Ermita Nuesa Sra. del Valle (sieglu XV).
  • Ilesia de San Jorge Mártir (sieglu XIX).
  • Fábrica de Farines (sieglu XIX).
  • Xacimientos arqueolóxicos: «El Chiquero», «Vega de los Morales», «Barranco Blanco», «El Yezgo», «Terraza del Jabalón», «L'Arenuca», el Xacimientu de la Figal y los Baños del Ribayu.

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Navidá:: avientu-xineru.
  • Antroxu:: febreru.
  • Selmana Santa: declarada d'Interés Turísticu Nacional.
  • San Jorge Mártir: patrón de la llocalidá. La so festividá tien llugar l'últimu fin de selmana d'abril.
  • Los Mayos»: nueche del 30 d'abril al 1 de mayu.
  • San Isidro: tercer fin de selmana de mayu.
  • La nuesa Señora del Valle: Patrona de la llocalidá. La so festividá tien llugar el 8 de setiembre.
  • Santísimu Cristu del Consuelo: 14 de setiembre.
  • Santa Cecilia: fin de selmana más próximu al 22 de payares.

Vexetación[editar | editar la fonte]

Típicamente mediterránea, atópase principalmente desenvuelta na zona de montes, con bayura de matos: jaras, tomillu, romeru, marayu, llentiscu, retama, encina, etc.

Campos circundantes de Aldea del Rey

Clima[editar | editar la fonte]

Secu y grebu, típicamente continental, con iviernos fríos (-5ºC) y branos secos y calorosos (40º C). La temperatura medio añal ye de 15º C. Pluviosidá añal media sobre 430 mm.

Sierres de Aldea del Rey

Banda de música[editar | editar la fonte]

Selmana Santa[editar | editar la fonte]

  • Declarada d'Interés Turísticu Nacional

Fotografíes[editar | editar la fonte]

  • [httpcontent://media/external/file/9459://aldeadelreynatural.blogspot.com Aldea del Rey Natural]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]