Alberite de San Juan
|
| |||||
|
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Autonomía | |||||
| Provincia | |||||
| Tipu d'entidá | conceyu d'Aragón | ||||
| Alcalde d'Alberite de San Juan | Roberto Gimeno Lete | ||||
| Nome oficial | Alberite de San Juan (es)[1] | ||||
| Nome llocal | Alberite de San Juan (es) | ||||
| Códigu postal |
50529 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 41°49′13″N 1°28′16″W / 41.8203°N 1.471°O | ||||
| Superficie | 11.234925 km² | ||||
| Altitú | 375 m | ||||
| Llenda con |
| ||||
| Demografía | |||||
| Población |
79 hab. (2025) - 40 homes (2019) - 29 muyeres (2019) | ||||
| Porcentaxe | 0.01% de provincia de Zaragoza | ||||
| Densidá | 7,03 hab/km² | ||||
Alberite de San Juan ye un conceyu d'España, na provincia de Zaragoza, comunidá autónoma d'Aragón. Según el INE, nel añu 2016 cuntaba con una población de 137 habitantes[2]. La so estensión superficial ye de 11,23 km².
Historia
[editar | editar la fonte]La primer vegada qu'esta población apaez citada ye'l 31 de xunetu de 1124, cuando Alfonsu I dio a García Íñiguez de San Celedonio les cases que tenía en Tudela, al empar que-y confirmaba otres posesiones, ente elles una heredá en Alberite.
Foi en 1141 cuando Pedro Taresa Cruz y la so madre donaron a la Orde del Temple'l castiellu de Alberite con tolos sos términos.
El 21 de xunetu de 1151 Ramón Berenguer IV, príncipe d'Aragón y conde de Barcelona, dio al Temple la villa de Alberite en cuenta de Borja y Magallón. Cuando la Orde del Temple sumió dempués de 1311, quiciabes escontra 1317, la población paso a ser propiedá de la Orde de San Xuan.
Un aragonés de la bien cercana Magallón que foi Comendador d'esta Encomienda de la Orde, qu'incluyía tamién Ambel, Magallón y otros llugares cercanos,amás de les mines argentíferas quehabía en Calcena, Bailío de la Encomienda de Caspe, foi Gran Maestre de la Orde de Malta dende 1536, vencida pol Rei Carlos I d'España en 1530 a los caballeros d'esta Orde Internacional hasta la so muerte en 1553. Foi Juan de Homedes y Coscon.
Hasta 1910 caltuvo namái'l nomatu de Alberite, siendo a partir del añu 1920 onde toma'l nome actual.
De la ilesia de Alberite de San Juan ye bien conocida la historia del Santísimu robáu.
Política llocal
[editar | editar la fonte]Últimos alcaldes de Alberite de San Juan
[editar | editar la fonte]| Periodu | Alcalde | Partíu | |
|---|---|---|---|
| 1979-1983 | Alejandro Lete Domínguez[3] | Ind. | |
| 1983-1987 | |||
| 1987-1991 | |||
| 1991-1995 | |||
| 1995-1999 | |||
| 1999-2003 | |||
| 2003-2007 | |||
| 2007-2011 | |||
| 2011-2015 | Juan Roberto Gimeno Lete[4][5] | PAR | |
| 2015-2019 |
Resultaos eleutorales
[editar | editar la fonte]| Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
| PAR | 1 | 5 | 5 | 3 | ||||
| PP | - | - | - | - | ||||
| PSOE | - | - | - | - | ||||
| CHA | - | |||||||
| Total | 1 | 5 | 5 | 3 | ||||
Llugares d'interés
[editar | editar la fonte]- Ilesia parroquial de l'Asunción, destaca l'ábside mudéxar del sieglu XIV.
- Restos árabes.
- Castiellu de Alberite de San Juan.
Fiestes
[editar | editar la fonte]- El Santísimu, el primer domingu de febreru.
- San Cosme y San Damián, el 27 de setiembre.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ «Tabla2907» (castellanu). www.ine.es. Consultáu'l 14 de payares de 2017.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. Archiváu dende l'orixinal el 2018-11-17. https://web.archive.org/web/20181117105049/https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html. Consultáu'l 2020-07-14.
- ↑ Gobiernu d'Aragón. «Archivu Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 18 d'ochobre de 2012.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]