Albanchez de Mágina

De Wikipedia
Blue globe icon.svgAlbanchez de Mágina
Albanchez de Mágina, en Jaén (España).jpg
Escudo Albanchez de Mágina.svg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
Autonomíasimple Andalucía
ProvinciaBandera de la provincia de Jaén.svg provincia de Xaén
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Albanchez de Mágina Alejandro Morales Moreno
Nome oficial Albanchez de Mágina (es)
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 37°47′31″N 3°28′04″O / 37.792°N 3.4679°O / 37.792; -3.4679Coordenaes: 37°47′31″N 3°28′04″O / 37.792°N 3.4679°O / 37.792; -3.4679
Albanchez de Mágina alcuéntrase n'España
Albanchez de Mágina
Albanchez de Mágina
Albanchez de Mágina (España)
Albanchez de Mágina - Location.png
Superficie 39.2 km²
Altitú 862 m
Llenda con Bedmar y Garcíez, Cambil, Jimena y Torres
Demografía
Población 993 hab. (2022)
- 532 homes (2019)

- 492 muyeres (2019)
Porcentaxe 0%
0%
0% d'España
Andalucía
provincia de Xaén
Densidá 25,33 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu 953
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Albanchez de Mágina (enantes denomada Albanchez de Úbeda hasta 2005) ye un conceyu español de la contorna de Sierra Mágina, na provincia de Xaén, Andalucía, de 1.072 habitantes (INE, 2016). La mayor parte del términu municipal, según el nucleu urbanu, atópense entendíos dientro del Parque Natural de Sierra Mágina y n'el so términu alcuéntrase la mayor elevación de la provincia de Xaén, el Picu Mágina, con 2.167 metros d'altitú.

La llocalidá atópase al pie del monte Natín (Aznaitín) sol castiellu del sieglu XV, declaráu monumentu históricu en 1985.

L'accesu a la llocalidá realizar pela carretera A-320 al altor de Jimena, o dende Torres pol Puertu del Aznaitín.

Distancia dende Xaén, 40 km, Úbeda y Baeza a 35 km, y Cazorla a 55 km.

La economía de Albanchez de Mágina básase, fundamentalmente, nel cultivu de la olivar, anque tamién tien cierta importancia la ganadería ovina.

Historia[editar | editar la fonte]

En 1231 les tropes de Fernandu III de Castiella reconquisten esta población, que perteneció al señoríu de Jódar hasta 1238, en que foi vendíu a Úbeda. En 1309, Fernandu IV de Castiella concede Albanchez a la Encomienda de la Orde de Santiago, quedando como aldega de Bedmar, pa formar darréu, xuntu con esti llugar, la Encomienda de Bedmar y Albanchez.

Fiestes populares[editar | editar la fonte]

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

  • El Alcazarejo: tratar d'un pimpanu castiellu o talaya, enrocado sobre un apavoriante risco. Ye tradicional xubir los sos 360 pasos pa ver una de los meyores vistes de la provincia.
  • Ilesia de La nuesa Señora de l'Asunción.
  • Torre del Reló: tratar d'un torrexón de planta cuadrada fechu de mampostería, que ye rematáu por un campanariu d'estructura de fierro fundíu construyíu en 1883.[1]
  • Plaza de la Constitución.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu. Conseyería de Cultura. Xunta d'Andalucía. (ed.): «Patrimoniu Inmueble d'Andalucía. Torre del Reló. So llicencia de Creative Commons.». Consultáu'l 9 de mayu de 2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]