Ajofrín

Coordenaes: 39°42′45″N 3°58′55″W / 39.7125°N 3.9819444444444°O / 39.7125; -3.9819444444444
De Wikipedia
Ajofrín
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Toledo
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Ajofrín Miguel Gallardo Sánchez-Barbudo
Nome oficial Ajofrín (es)[1]
Códigu postal 45110
Xeografía
Coordenaes 39°42′45″N 3°58′55″W / 39.7125°N 3.9819444444444°O / 39.7125; -3.9819444444444
Ajofrín alcuéntrase n'España
Ajofrín
Ajofrín
Ajofrín (España)
Superficie 35 km²
Altitú 770 m
Llenda con Burguillos de Toledo, Chueca, Layos, Mazarambroz, Nambroca, Orgaz y Sonseca
Demografía
Población 2340 hab. (2023)
- 1135 homes (2019)

- 1129 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Toledo
0.11% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 66,86 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Ajofrín ye un conceyu español de la provincia de Toledo, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha. Ta allugáu na contorna de la Sisla.

Toponimia[editar | editar la fonte]

El términu "Ajofrín" derivar del patronímicu árabe Al-Yá'far, 'el llugar de los Yafar o Jafar'.[2]


Xeografía física[editar | editar la fonte]

El conceyu asitiar nuna llanura de granitu al norte del arcu más septentrional de los Montes de Toledo, nuna planicie de granitu del pandu toledanu, escasamente alteriada por dalgún cuetu. Atiesta coles poblaciones de Burguillos de Toledo, Nambroca, Chueca, Sonseca, Mazarambroz y Layos, toos de Toledo. El so allugamientu na carretera xeneral N-401 (Toledo-Ciudá Real) déxa-y escelente conexones col esterior.

El so clima ye claramente continental con oscilaciones añales de temperatures bien altes, precipitaciones escases y nevaes non frecuentes.

Historia[editar | editar la fonte]

La esistencia d'unes termes romanes indiquen la so esistencia na dómina del Imperiu romanu. Nel sieglu XV pertenecía al cabildru de la Ilesia de Toledo, recibiendo daquella'l títulu de villa.

Na denomada sierra de Layos hubo una mina de cobre, abandonada yá a mediaos del sieglu XVIII, que nun dio bonos rendimientos.

El 24 de mayu de 2015, celébrense eleiciones llocales y municipales y con 6 escaños gana'l PSOE qu'entra tres cuatros años ausentes a formar parte del pueblu, pero nun va ser hasta'l Sábadu 13 de xunu de 2015, cuando seya la Invistidura de la candidata del PSOE a l'alcaldía y convertise asina na Primer Muyer Alcaldesa de tola historia de Ajofrin.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Miguel Gallardo Sánchez-Barbudu UCD
1983-1987 Miguel Gallardo Sánchez-Barbudu AP/PDP/UL
1987-1991 Miguel Gallardo Sánchez-Barbudu PP
1991-1995 Miguel Gallardo Sánchez-Barbudu PP
1995-1999 Miguel Gallardo Sánchez-Barbudu PP
1999-2003 Pedro Alguacil Ruiz PSOE
2003-2007 Pedro Alguacil Ruiz PSOE
2007-2011 Pedro Alguacil Ruiz PSOE
2011-2015 Miguel Gallardo Sánchez-Barbudu PP
2015-2019 María Isabel Alguacil de La Peña Partíu_10 = PSOE n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

.


Demografía[editar | editar la fonte]

Gráfica d'evolución demográfica d'Ajofrín ente 1900 y 2009

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2009 del INE.

Los diversos censos de población amuesen un llixeru pero constante descensu demográficu dende principios de sieglu hasta 1981. En 1900 había 2.208 habitantes; en 1930, 2.278 habitantes; en 1960, 2.088 habitantes; en 1970, 2.002 habitantes y el de 1981, 1.871 habitantes.

Industria[editar | editar la fonte]

La industria ye fundamentalmente agrícola. Ta cultiváu más del 60% del términu, nun acusáu réxime llatifundista, con predominiu d'esplotadores renteros. A parte d'unes 55 ha de viñéu y de delles de remolacha azucrera (cultivu en puxanza), destaquen les estensiones d'olivar, de bonos rendimientos, complementaes polos ceberes. El riego realízase namái a base d'agua de dalgunos pozos. Apenes destaquen delles industries artesanales, d'ámbitu llocal, pero presenta un fayadizu forníu en servicios comerciales y asistenciales.

Monumentos[editar | editar la fonte]

Los monumentos destacables son la ermita de Jesús Nazarenu del sieglu XII, la Casa Grande del sieglu XV, el Rollu de Xusticia y la ermita de San Andrés, dambos del sieglu XVI, la casa de Jacinto Guerrero, anguaño convertida en muséu, la ilesia de Santa María Madalena, del sieglu XV y la carcel/castiellu visigodu.

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Martes siguiente al Domingu de Resurreición: romería de Alimán.
  • Primer domingu de mayu: fiesta n'honor a la Virxe de Gracia.
  • Martes siguiente al primer domingu de mayu: romería de los Cuatro Caminos.
  • Domingu siguiente a San Agustín: fiestes patronales de la Virxe de Gracia.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Jairo Javier García Sánchez, Toponimia mayor de la provincia de Toledo (zones central y oriental), Toledo, 2004, Institutu provincial d'investigaciones y estudios toledanos, páx. 85, ISBN 84-95432-05-6.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]