Saltar al conteníu

Ajdovščina

Ajdovščina
Alministración
Estáu desapaecíu República Federativa Socialista de Yugoslavia
Estáu federáu República Socialista d'Eslovenia
Conceyu Conceyu d'Ajdovščina
Tipu d'entidá villa
Xeografía
Coordenaes 45°53′17″N 13°54′18″E / 45.888°N 13.905°E / 45.888; 13.905
Ajdovščina alcuéntrase n'Eslovenia
Ajdovščina
Ajdovščina
Ajdovščina (Eslovenia)
Superficie 7 km²
Altitú 106 m
Demografía
Población 6843 hab. (1r xineru 2020)
- 3364 homes (1r xineru 2020)

- 3479 muyeres (1r xineru 2020)
Porcentaxe 100% de Conceyu d'Ajdovščina
Densidá 977,57 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Cambiar los datos en Wikidata

Ajdovščina (alemán: Haidenschaft, italianu: Aidussina) ye una llocalidá y conceyu n'Eslovenia, pertenez a la rexón de Gorizia.

Mientres l'Imperiu romanu, los antiguos romanos empezaron a construyir un campamentu militar fortificáu con catorce torres defensives na zona del asentamientu actual alredor del añu 270, llamáu Castrum Ad Fluvium Frigidum (Fortaleza xuntu al ríu fríu). La batalla de Frigidu tuvo llugar cerca d'ellí nel añu 394 ente l'emperador Teodosiu'l Grande y l'usurpador Euxeniu. Nel añu 451, el rei hunu Atila destruyó el puestu d'avanzada mientres la so campaña n'Italia.

Mientres les invasiones bárbares, los hunos, ostrogodos y longobardos travesaron el valle de Vipava escontra el sur, y darréu los eslavos asentiáronse ellí.

En 1507 emperador Maximilianu I d'Habsburgu otorgó a Ajdovščina derechos de mercáu. El desenvolvimientu de la metalurxa empezó nel sieglu XVI y suguió de forma intermitente hasta 1909.

Ajdovščina tamién formó parte de cutiu de la República de Venecia. La rexón d'Ajdovščina tamién sufrió invasiones otomanes nos sieglos XV, XVI y XVII.

Tres la Primer Guerra Mundial y el Tratáu de Rapallo, en 1920 la ciudá foi anexionada al Reinu d'Italia.

A pesar de que la frontera italiana ta a menos de 20 km y de qu'Ajdovščina tuvo so alministración italiana dende 1918 hasta 1947, y dende 1927 como comuña de la provincia de Gorizia, mientres el dominiu italianu (1918-1943, que nominalmente duró hasta 1947), l'estilu de la ciudá nun s'asemeya al d'una ciudá italiana típica.

El primer gobiernu eslovenu tres la Segunda Guerra Mundial establecióse n'Ajdovščina el 5 de mayu de 1945. Tres la guerra, Ajdovščina convirtióse nel centru económicu y cultural del valle cimeru del Vipava. Les sos principales industries son la testil, la construcción, la alimentaria, la de bébores y la del mueble.

Etimoloxía

[editar | editar la fonte]

El nome de la ciudá d'Ajdovščina provien de la palabra ajd, que significa "paganu".

Xeografía

[editar | editar la fonte]

Ajdovščina atopase na confluencia de los regueros Hubelj y Lokavšček nel valle de Vipava (eslovenu: Vipavska dolina). Tien una superficie de 7 km² na que viven un total de 6843 habitantes (1 xineru 2020)[1][2], alcuéntrase a unos 106 metros sobre'l nivel del mar.

El clima ye mediterráneu (temperatura mínimo pel hibiernu -1 °C, máxima 17 °C; pel branu, temperatura máximo 39 °C, mínima 20 °C). La ciudá ta asitiada a unos 25 km del Mar Adriáticu.

La Facultá de Ciencies Naturales Aplicaes de la Universidá de Nova Gorica tien la so see n'Ajdovščina. El Museu d'Ajdovščina (que pertenez al Museu de Nova Gorica) alluga una colección de fósiles del naturalista eslovenu Stanislav Bačar y una esposición arqueolóxica sobro l'antigua Ajdovščina.

Ajdovščina tien una ilesia católica n'honor a Xuan Bautista. Ta construyida sobro l'allugamientu d'un cementeriu romanu. El so interior foi pintáu pol pintor barrocu llocal Anton Čebej. Amás, esisten otres trés ilesies n'honor a San Xurde, San Llorienzu y San Antón de Padua.

Referencies

[editar | editar la fonte]

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  • Snoj, Marko (2009). Etimološki slovar slovenskih zemljepisnih imen. Llubliana: Založba Modrijan. ISBN 978-961-241-360-6.
  • Horvat, Jana; Lazar, Irena; Gaspari, Andrej (2020) Manjša rimska naselja na slovenskem prostoru / Minor Roman settlements in Slovenia. Llubliana: ZRC SAZU. ISBN 978-961-05-0257-9.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]