Ainzón
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde d'Ainzón | Miguel Royo Chamorro | ||||
Nome oficial | Ainzón (es) | ||||
Códigu postal |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°48′58″N 1°31′11″O / 41.8161°N 1.5197°OCoordenaes: 41°48′58″N 1°31′11″O / 41.8161°N 1.5197°O | ||||
Superficie | 40.456968 km² | ||||
Altitú | 429 m[1] | ||||
Llenda con |
Albeta, Bureta (es) ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Demografía | |||||
Población |
1066 hab. (2022) - 542 homes (2019) - 535 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0% 0.08% 0.11% d'España Aragón provincia de Zaragoza | ||||
Densidá | 26,35 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
ainzon.com | |||||
![]() |
<
Ainzón ye un conceyu d'España, na provincia de Zaragoza, Comunidá d'Aragón y contorna del Campu de Borja. Tien una área de 40,46 km² con una población de 1.136 habitantes (INE 2016) y una densidá de 28,08 hab/km².
Historia[editar | editar la fonte]
La historia documentada de Ainzón, empecipia con Alfonsu I el Batallador, en 1121. A finales del sieglu XIV, la Villa incorporar al patrimoniu real por pertenecer al señoríu de la Reina María de Lluna. Darréu a empiezos del sieglu XV pasara al señoríu de Ruy Díaz de Mendoza a quien la mercara'l Real Monesteriu de Santa María de Veruela en 1453. Dende esi momentu y hasta 1835 la villa va pertenecer al señoríu verolense. En 1712, Felipe V otorgar el títulu de "Bien Lleal, Bien Noble y Fidelísima Villa", pola so participación na defensa de Borja na Guerra de Socesión. Esisten delles cases palaciegues de los sieglos XV y XVI, destacando la que perteneció a los abás de Veruela, señores del conceyu.
En 1882 dellos pueblos de la Contorna de Borja, formaron una comisión onde mandaron un informe a la Compañia de Ferrocarril Norte pa intentar crear la linea de ferrocarril Borja-Cortes, que foi inaugurada l'el 27 de mayu de 1889.[2][3]
Demografía[editar | editar la fonte]
Variación demográfica del conceyu ente 1991 y 2016 | |||||
---|---|---|---|---|---|
2016 | 2010 | 2004 | 2001 | 1996 | 1991 |
1136 | 1269 | 1229 | 1235 | 1221 | 1226 |
Política llocal[editar | editar la fonte]
Últimos alcaldes de Ainzón[editar | editar la fonte]
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1983 | Miguel Tabuenca Sanz[4] | Ind. | |
1983-1987 | |||
1987-1991 | |||
1991-1995 | |||
1995-1999 | |||
1999-2003 | |||
2003-2007 | |||
2007-2011 | |||
2011-2015 | Miguel Royo Chamorro[5] | PSOE | |
2015-2019 | Javier Corella Merle[6] |
Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PSOE | 5 | 6 | 5 | 5 | ||||
PP | 3 | 3 | 4 | 4 | ||||
PAR | 1 | - | ||||||
Total | 9 | 9 | 9 | 9 |
Llugares d'interés[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial de La nuesa Señora de la Piedá, d'estilu barrocu, caltiénense unes pintures sobre tables atribuyíes a Juan Fernández Rodríguez y una pervalible talla gótica de Santu Cristu, qu'al pie de una imaxe de la Virxe pertenecieron a un Calvariu.
- Casones del sieglu XVI.
- Arcu de San Antón.
- Restos del castiellu d'Ainzón
Personaxes pernomaos[editar | editar la fonte]
Como ainzoneros pernomaos podemos nomar a personaxes como'l cineasta Alfredo Mañas, a los deportistes hermanos Arcega, al poeta dramaturgu Marcos Zapata
Fiesta[editar | editar la fonte]
- San Roque, el 15 d'agostu.
- El Santu Cristu, el 14 de setiembre.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Afirmao en: Gran Enciclopedia Aragonesa. ID Gran Enciclopedia Aragonesa: 365. Data de consulta: 16 ochobre 2016. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1977.
- ↑ Ferrocarril_Econ%C3%B3micu_de_Cortes_a_Borja Ferropedia Compañía del Ferrocarril Económicu de Cortes a Borja consultáu'l 20/11/16
- ↑ «Ferrocarril de Cortes a Borja». Spanish Railways.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Trenta aniversariu de les primeres eleiciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html.
- ↑ Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 18 d'ochobre de 2012.