Aguarón (España)

Coordenaes: 41°20′20″N 1°16′11″W / 41.3389°N 1.2697°O / 41.3389; -1.2697
De Wikipedia
Aguarón
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Zaragoza
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Aguarón Lucio Cucalón Bernal
Nome oficial Aguarón (es)[1]
Códigu postal 50408
Xeografía
Coordenaes 41°20′20″N 1°16′11″W / 41.3389°N 1.2697°O / 41.3389; -1.2697
Aguarón alcuéntrase n'España
Aguarón
Aguarón
Aguarón (España)
Superficie 36.621904 km²
Altitú 649 m
Llenda con
Demografía
Población 580 hab. (2023)
- 337 homes (2019)

- 299 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.06% de provincia de Zaragoza
0% de Aragón
0% de España
Densidá 15,84 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Aguarón ye un conceyu español, nel Campu de Cariñena, provincia de Zaragoza, Aragón. Según el INE, nel añu 2016 cuntaba con una población de 686 habitantes[2]. Amuesa como fondu'l paisaxe de la Sierra de Algairén.

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes d'Aguarón[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Ángel Gimeno Sancho[3] UCD
1983-1987
1987-1991 Lucio Cucalón Bernal[4][5] PSOE
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2015
2015-2019

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[6]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PSOE 6 5 5 4
PP 1 1 1 2
CHA 1 1 1
PAR - -
Total 7 7 7 7

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Ilesia de San Miguel Arcánxel, obra barroca del sieglu XVIII con dos torres de cuatro cuerpos enmarcando la fachada. Caltién los retablos de los sieglos XVI al XVIII, talles del sieglu XVI, según un monumental órganu.
  • Conceyu, del sieglu XVIII, con una antoxana con tres arcos de mediu puntu.

Personaxes pernomaos[editar | editar la fonte]

  • Simón Tapia Apinen (1906-1993): Académicu de la Nacional d'Historia, miembru activu del Institutu Mexicanu de Ciencies y Humanidaes, autor de más de 200 obres, tuvo una amplia reconocencia mundial. Finó na ciudá de Méxicu a los 86 años d'edá.
  • Lino Rodrigo Ruesca (1885-1973): Obispu de Granada y d'Uesca.
  • Luis Marín Bosqued: Académicu de númberu de la Real Academia de Nobles y Belles Artes de San Luis. En 1984 recibió'l títulu de Fíu Adoptivu de la ciudá de Zaragoza. Dos años más tarde, llogró la medaya de plata de la Sociedá Académica de Ciencies, Artes y Lletres de París.
  • Pascual Pérez Pérez: Catédraticu de Quimica-Física na Universidá de Zaragoza. Anguaño dedicáu a la enseñanza na facultá de Quimica.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. «Tabla2907» (castellanu). Consultáu'l 14 de payares de 2017.
  3. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  4. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  5. «alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html. 
  6. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 18 d'ochobre de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]