Aeropuertu de Xibraltar

Coordenaes: 36°09′04″N 5°20′59″W / 36.1511°N 5.3497°O / 36.1511; -5.3497
De Wikipedia
Aeropuertu de Xibraltar
Xibraltar airport
North Front Airport
aeropuertu internacional
IATA: GIB • OACI: LXGB
Llocalización
PaísBandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Designación para una entidá territorial alministrativa territoriu británicu d'ultramar
Territoriu británicuBandera de Xibraltar Xibraltar
Coordenaes 36°09′04″N 5°20′59″W / 36.1511°N 5.3497°O / 36.1511; -5.3497
Aeropuertu de Xibraltar alcuéntrase en Xibraltar
Aeropuertu de Xibraltar
Aeropuertu de Xibraltar
Aeropuertu de Xibraltar (Xibraltar)
Altitú 3,7 m
Historia y usu
Dueñu Ministeriu de Defensa
Xestión Royal Air Force
Orixe del nome Xibraltar
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Xibraltar
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Torre de control del Aeropuertu de Xibraltar.

L'Aeropuertu de Xibraltar (n'inglés: Xibraltar Airport) (códigu IATA: GIB - códigu ICAO: LXGB), atopar nel ismu que xune el Territoriu Ultramar Britanico de Xibraltar con España. Ye un aeropuertu internacional, a 500 metros del cascu urbanu de Xibraltar y a una distancia similar del centru de La Línea de la Concepción (na provincia de Cádiz). Nel añu 2006 pasaron pol aeropuertu 330.057 pasaxeros y 348 tonelaes de carga.

Situación[editar | editar la fonte]

Xusto al entrar dende España nel territoriu, a la izquierda, atópase la terminal aérea, onde tán los servicios del aeropuertu. Ésti tien una única pista de 1.829 metros de llargor. El de Xibraltar ye l'únicu aeropuertu del mundu que la so pista d'aterrizaxe cruciar con una carretera (Winston Churchill Avenue) al mesmu nivel.[1] L'aeropuertu de Xibraltar ye consideráu'l segundu aeropuertu más peligrosu d'Europa (detrás del Aeropuertu de Madeira) y unu de los más peligrosos del mundu. Hasta 2006, el peligru yera entá mayor, pos los aviones con orixe o destín Xibraltar nun podíen enfusase n'espaciu aereu español.

Discutiniu[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu atopar nel ismu que xune Xibraltar con España. Dichu ismu forma parte de facto de la colonia británica, pero la so soberanía atópase apostada so un títulu distintu del que gocia'l Peñón. La pista del aeropuertu y demás instalaciones aeroportuarias atópase darréu al sur de la llende ente los territorios baxu control británicu y español ("frontera" según el puntu de vista británicu, y namái "puestu de control policial" según l'español, que nun reconoz la soberanía británica sobre l'ismu).[2]

Historia[editar | editar la fonte]

Un Lockheed Hudson del nº233 Squadron RAF aterriza en Xibraltar, n'agostu de 1942.

Foi construyíu mientres la Segunda Guerra Mundial ya inauguráu en 1949, anque nun principiu namái sirvía como base d'emerxencia pal Exércitu británicu. El 2 d'avientu de 1987, gracies a un alcuerdu ente los gobiernos español y británicu, alcordóse l'usu civil de la instalación, que nun foi puestu en práctica ante la oposición de les autoridaes gibraltareñas.

En 2006, un nuevu alcuerdu robláu en Córdoba ente'l Reinu Xuníu, el gobiernu de Xibraltar y España terminó coles, hasta entós, restricciones en cuanto al usu civil del aeropuertu, dexando tamién vuelos con España, siendo'l 16 d'avientu de 2006 cuando un avión d'Iberia, procedente de Madrid-Barajas, aterrizó nel peñón, poniendo fin asina a años de conflictos.

La compañía British Airways, al traviés de la so franquicia GB Airways, enllazaba dambes ciudaes dende mayu de 2007 diariamente, pero debíu al poco ésitu de los sos vuelos atayó a partir de setiembre d'esi mesmu añu tolos sos trayectos con destín a Madrid. Les causes remanaes fueron la falta de slots nel Aeropuertu de Madrid-Barajas y les próximes obres de la terminal gibraltareña que podía causar más dificultaes a esta compañía. Sicasí, a finales de 2008 British Airways volvió reabrir la ruta.[3]

El Gobiernu de Xibraltar anunció que construyiría una nueva terminal de pasaxeros como parte d'estos alcuerdos del Foru de Diálogu sobre Xibraltar. Lo esencial del alcuerdu consiste en construyir una terminal que dexe'l so usu como un aeropuertu Schengen. Esto supón construyir un allongamientu de la terminal hasta la verja, de cuenta que los pasaxeros en procedencia de y destín a la zona Schengen nun precisen control dalgunu, y sicasí los de procedencia de Xibraltar o fora del territoriu Schengen y destín a ésti pasen el control de frontera esterior nel llau español de la terminal, al norte de la verja. A cencielles trátase d'asitiar, a la rebalguina na verja, el control aeroportuario británicu xunto a un nuevu control español de frontera esterior aeroportuaria y de dexar una zona de tránsitu na nueva terminal.[4]

Imaxe compuesta: Un avión de Monarch Airlines desapegando del aeropuertu de Xibraltar (GIB/LXGB)
Imaxe compuesta: Un avión de Monarch Airlines desapegando del aeropuertu de Xibraltar (GIB/LXGB)

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Un avión de British Airways nel Aeropuertu de Xibraltar.
Nueva terminal de pasaxeros del Aeropuertu de Xibraltar.
Vista del aeropuertu cola roca al fondu.
Pista d'aterrizaxe del aeropuertu.

L'Aeropuertu de Xibraltar tien los siguientes destinos:

Destinos internacionales[editar | editar la fonte]

Ciudaes Nome del aeropuertu Aereollinies
Europa
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Bristol Aeropuertu de Bristol Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Manchester Aeropuertu de Manchester Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Londres
Aeropuertu de Londres-Gatwick Bandera del Reinu Xuníu British Airways (Estacional) / Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Aeropuertu de Londres-Heathrow Bandera del Reinu Xuníu British Airways
Aeropuertu de Londres-Luton Bandera del Reinu Xuníu easyJet (Empecipia'l 4 d'avientu de 2018)
África
 Marruecos
Casablanca Aeropuertu Internacional Mohammed V Royal Air Maroc Express
Tanger Aeropuertu de Tánxer-Ibn Battuta Royal Air Maroc Express

Futura espansión[editar | editar la fonte]

La nueva terminal va tener 20.000 m² (0,02 km²) y dos pisos, y va ser 15.000 m² más grande que l'actual, a la que va sustituyir. La nueva terminal va faer ponte sobre la nueva rede vial, va tener 4 puertes d'embarque, 3 cintes tresportadores d'equipaxe y una capacidá d'hasta un millón de pasaxeros añales.[5]

El Gobiernu de Xibraltar robló'l contratu con Dragados SA, pa la construcción d'una nueva terminal aérea nel peñón y restu d'instalaciones y carreteres rellacionaes, incluyendo un tramu de carretera nueva ente l'encruz fronterizu y la puerta comercial, l'aeródromu de plataforma y área de estacionamiento d'aeronaves, nueves instalaciones de manipulación de carga, edificiu de vehículos aeroportuarios, nueves instalaciones aduaneres tantu pal aeropuertu como pal encruz fronterizu.[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. mundu Los 10 aeropuertos más peligrosos del mundu - La Nación (Arxentina)
  2. La Declaración de Córdoba establez textualmente que "La presente Declaración y los entendimientos qu'implica (“los entendimientos”), que tendrán d'aplicase de conformidá coles esixencies, procedimientos y práutiques internacionales y de la XE, referir al tráficu aereu civil y nun van tener efeutu dalgunu en rellación cola soberanía y la xurisdicción o control, y toa actividá realizada o midida adoptada n'aplicación de dichos entendimientos, o de resultes d'ellos, va entender ensin perxuiciu de les respeutives posiciones xurídiques en rellación col discutiniu alrodiu de la soberanía y xurisdicción sobre'l territoriu nel que ta asitiáu l'aeropuertu. El Gobiernu de Xibraltar entiende y acepta que les referencies a la soberanía son billaterales al Reinu Xuníu y España.
  3. British Airways va dexar de volar en setiembre ente Madrid y Xibraltar Yahoo.com
  4. Ministerial Statement on Xibraltar Airport(n'inglés)
  5. «Planes de la nueva terminal del Aeropuertu de Xibraltar revelaos». Archiváu dende l'orixinal, el 14 de marzu de 2009. Consultáu'l 22 de setiembre de 2008. (n'inglés)
  6. «róblase'l contratu pa les nueves instalaciones aeroportuarias de Xibraltar». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de payares de 2008. Consultáu'l 22 de setiembre de 2008. (n'inglés)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]