Aeropuertu de Valencia

Coordenaes: 39°29′22″N 0°28′54″W / 39.4894°N 0.4817°O / 39.4894; -0.4817
De Wikipedia
Aeropuertu de Valencia
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: VLC • OACI: LEVC
Llocalización
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Güerta Sur
Conceyu Manises (es) Traducir
Coordenaes 39°29′22″N 0°28′54″W / 39.4894°N 0.4817°O / 39.4894; -0.4817
Aeropuertu de Valencia alcuéntrase n'España
Aeropuertu de Valencia
Aeropuertu de Valencia
Aeropuertu de Valencia (España)
Altitú 73 m
Historia y usu
Apertura1933
Xestión ENAIRE
Orixe del nome Manises (es) Traducir
Valencia
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Valencia
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu de Valencia, denomináu tamién Aeropuertu de Manises (IATA: VLCOACI: LEVC), ye un aeropuertu español d'Aena. Ta allugáu a 8 km al oeste de Valencia, ente los términos municipales de Manises y Quart de Poblet. La so implantación contribuyó a crear un importante centru de negocios y turismu, facilitando'l desarrollu económicu de les zones de la so alredor.[1] Añalmente prodúcense numberosos movimientos d'aviación privada y los trabayos aéreos rellacionaos cola agricultura son bien importantes nesti aeropuertu.

Del total de pasaxeros del aeropuertu en 2013, el tráficu nacional representa un 31 % del pasaxe, ente que el 69 % restante correspuende al tráficu internacional.[2]Hasta 2010, la ruta con Madrid-Barajas recoyía más del 20 % de los pasaxeros del aeropuertu, pero cola llegada del AVE a Valencia, esta ruta perdió'l 75 % del pasaxe.[3]Al respective de los principales destinos del 2013, París encabeza'l llistáu con más de 497 651 pasaxeros (al sumar los aeropuertos París-Charles de Gaulle, París-Orly y Beauvais-Tillé), anque Palma de Mallorca (388 277 pasaxeros) ye l'aeropuertu que más pasaxeros moviliza. Otros destinos internacionales importantes son Zúrich, Bérgamo-Orio al Serio (asitiáu al nordeste de Milán), Londres-Gatwick, Ámsterdam-Schiphol y Roma-Fiumicino. Les ciudaes españoles con mayor tráficu de viaxeros dende Valencia son Madrid-Barajas, Eivissa (especialmente ente los meses de xunu a setiembre), Sevilla y Santiago de Compostela. Destacar la gran cayida nos destinos nacionales y el bon comportamientu de les rutes europees, lo que confirma la internacionalización del Aeropuertu.[4]

El tráficu aumentó nos últimos años. Anque l'añu 2013 cerrar con un descensu de pasaxeros hasta los 4 599 990 pasaxeros, un 3,2 % menos qu'en 2012, cuando s'algamar los 4,7 millones d'usuarios, lo que yá supunxo una cayida de, 4,6 % al respective de 2011. El máximu algamar nel añu 2007 (coincidiendo cola Copa América): 5,9 millones de pasaxeros.[2] El volume de mercancíes tamién aumentó considerablemente nos últimos años. Ye'l segundu aeropuertu con mayor númberu de pasaxeros de la Comunidá Valenciana tres l'Aeropuertu d'Alicante. En 2013 quedó en décimu llugar tocantes a númberu de pasaxeros, octavu en cuanto volume de mercancíes y séptimu tocantes a númberu d'operaciones, amás quedó ente unu de los diez aeródromos de la rede que fueron rentables.

L'Aeropuertu de Valencia alluga la base de l'aereollinia rexonal Air Nostrum (qu'opera cola franquicia Iberia rexonal), tamién tien base nel aeropuertu Vueling y Ryanair.

En marzu de 2007 entró en funcionamientu un nuevu edificiu terminal p'aviación rexonal, conectáu cola Terminal principal (T1).[5]El 31 de xunetu de 2012 tuvo llugar la inauguración de la Nueva Terminal (T2).[6]

L'aeropuertu recibió crítiques polos espertos del sector, yá que desque s'instaló Ryanair en payares de 2004, esta aereollinia llogró concentrar más del 40 % de los pasaxeros totales del aeropuertu.[7] En 2008 por cuenta de les desavenencies cola Xeneralidá Valenciana, Ryanair cerró la so base, lo que produció la perda d'una cantidá notable de pasaxeros y 750 puestos de trabayu nel aeródromu, hasta la so reapertura nel 2010.[8][9]

Xeografía física[editar | editar la fonte]

Allugamientu[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu atopar a 8 km al oeste de la ciudá Valencia, nos términos municipales de Manises y Quart de Poblet. Otros nucleos importantes de población, con más de 50 000 na redolada d'aeropuertu son Sagunto (a 35 km) y Torrent (a 10 km).

Dichu redolada aeroportuario atópase fuertemente industrializáu, con nucleos bien próximos al mesmu, como los de Fonte del Xarru, Manises, Quart de Poblet y Vara de Cuart.

L'aeropuertu empresta serviciu a la provincia de Valencia y en menor midida a la provincia de Castellón. Cabo mentar qu'esta ye la principal entrada del turismu estranxeru escontra estos dos provincies, yá que el so ámbitu d'influyencia toma a ciudaes con un gran potencial de turismu de mariña como pueden ser Cullera, Gandia, Orpesa del Mar, Benicàssim, Vinaròs, Peñíscola o Benicarló, amás d'otres ciudaes con una cierta actividá industrial y agrícola como Onteniente, Xàtiva, Alzira, Bunyol, Requena o Paterna.[10]

Relieve[editar | editar la fonte]

La so orografía ta formada por una llanura que baxa selemente hasta'l llechu del ríu Turia. Tien una altitú media de 73 metros sobre'l nivel del mar, y forma un triángulu ente'l ríu Turia al norte, Quart de Poblet al sureste y Riba-roja de Túria al oeste.[11]

Clima[editar | editar la fonte]

La intensidá y la direición de los vientos, suel tener un valor permediu de 7 nuedos con componentes oeste, este y suroeste fundamentalmente.[12]

Los fenómenos meteorolóxicos qu'asoceden con más frecuencia son: l'agua (el 17,81 % de los díes del añu), les nubes (el 4,38 % de los díes del añu) y la borrina (el 1,1 %). Rexistráronse nevaes y xarazaes en dalguna ocasión, pero suelen ser fenómenos pocu probables. La temperatura de referencia del aeródromu, definida como la media de les máximes del mes más calorosu del añu (el de mayor temperatura medio), ye de 30 °C y correspuende al mes d'agostu.[13]

Climatológicamente falando, atópase percima de los mínimos d'operación de Categoría I nun 99,2 % de les ocasiones, pos esiste visibilidá cimera a 800 m y altor de la base de nubes cimera a 60 m. Les carauterístiques térmicu y pluviométricu del área (alredor de 18 °C y 459 mm de media añal) y los altos índices de visibilidá, conceden al aeropuertu un allugamientu óptima que-y dexa un usu eficaz, sobremanera pola escelente orientación de la pista de vuelu.[12]

  Parámetros climáticos permediu d'Aeropuertu de Valencia 
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima absoluta (°C) 24.9 29.4 32.6 33.8 36.0 37.8 43.4 41.2 37.2 34.0 30.4 24.6 43.4
Temperatura máxima media (°C) 15.5 17.0 18.9 20.6 23.5 27.2 30.1 30.3 27.8 23.4 19.0 16.1 22.5
Temperatura media (°C) 10.2 11.5 13.1 15.0 18.2 22.0 24.9 25.4 22.8 18.4 13.9 11.4 17.2
Temperatura mínima media (°C) 5.0 6.0 7.2 9.4 12.9 16.9 19.8 20.4 17.7 13.3 8.9 6.3 12.2
Temperatura mínima absoluta (°C) -6.2 -5.0 -2.9 -0.2 5.0 9.7 12.2 10.6 8.2 3.0 -2.0 -5.3 -6.2
Precipitación total (mm) 37.7 31.8 34.5 38.5 35.7 20.2 14.4 18.6 48.7 74.5 53.9 50.5 458.9
Díes de precipitaciones (≥ 1 mm) 6 5 5 7 8 4 2 4 5 6 6 7 65
Fonte: Institutu Nacional de Meteoroloxía. Valores climatolóxicos normales nel periodu 1971-2000

Historia[editar | editar la fonte]

Antecedentes[editar | editar la fonte]

Edificio terminal

La primer esperiencia aeronáutica que se realizó en Valencia foi'l llanzamientu d'un globu llenu de gas, de 28 pulgaes de diámetru, el día 12 de marzu de 1784, el güertu de Duclós y que cayó a cuatro llegües de Valencia. Cientu venticinco años dempués tuvo llugar en Paterna'l primer vuelu d'un aeroplanu con matrícula d'España. El domingu cinco de setiembre de 1909, l'aviador Juan Olivert Serra disponer a realizar un vuelu col aeroplanu construyíu pol inxenieru Gaspar Brunet Viadera cola collaboración financiera del Conceyu de Valencia. En 1910 entámase un concursu d'aviación nel campu de la Malvarrosa, onde'l 22 de mayu realiza un primer vuelu Julien Mamet, y al añu siguiente, ente los festexos de xunetu, inclúyese la carrera aérea Valencia-Alicante-Valencia, a realizar los díes 29 y 30 d'esi mes.

Tres l'establecimientu de les primeres llinies aérees postales n'España, la compañía Unión Aérea Española, UAE, realiza dellos vuelos de prueba na llinia Madrid-Valencia en mayu de 1926, mientres nun ye capaz de poner un serviciu de llinia Madrid-Barcelona-Valencia. [14][15]

Entamos[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu de Valencia empezó a xestase cola llei d'aeropuertos de 1927, que consideraba de calter urxente la construcción d'un aeródromu nesta zona. Por ello, habilitóse'l so puertu marítimu pa la hidroaviación. El Plan de Llinies Aérees de xineru de 1928 declaró d'interés xeneral y d'utilidá pública les llinies regulares Madrid-Valencia y Barcelona-Valencia-Alicante-Málaga-Sevilla, ratificándose l'apertura del aeropuertu valencianu pa la navegación aérea comercial n'abril de 1930.

Esti interés de les autoridaes aeronáutiques nel aeropuertu valencianu animó a les instituciones locales a construyir en 1929 la Xunta del Aeropuertu de Valencia, presidida pol alcalde de la ciudá, el marqués de Sotelo. Nun primer momentu pensó allugase l'aeropuertu na llingua de tierra que dixebra La Albufera del mar y asina poder utilizar les instalaciones tantu p'aviones terrestres como pa hidroaviones. Sicasí, la esistencia de distintes torgues obligaron a pensar n'otra opción y, finalmente, decidió construyise l'aeropuertu na llocalidá de Manises.

L'apertura oficial del aeródromu produció'l 19 de marzu de 1933 y declaróse aduaneru'l 8 de setiembre de 1934. El primer vuelu regular realizóse'l 1 de setiembre de 1934 cola inauguración por LAPE de la llinia Madrid-Valencia. Los servicios regulares suspendiéronse al entamu de la guerra civil, mientres la cual Manises foi base de los aviones de LAPE nos servicios con Madrid y Barcelona y cabecera del sector aereu militar. Una vegada rematada, el 27 de xunetu de 1939 Iberia restableció la llinia Madrid-Valencia y, nel mes d'agostu, inauguró'l so serviciu Valencia-Barcelona. La llinia con Madrid volvió tener el so allongamientu a Palma de Mallorca en marzu de 1946, y en mayu l'aeropuertu valencianu foi habilitáu como aeropuertu aduaneru. Unos meses dempués, el 12 de xunetu, un decretu abrió oficialmente l'aeropuertu de Valencia a tou tipu de tráficu nacional ya internacional.

La primer pista afirmada —la 12/30— empezó a construyise nel branu de 1946, utilizándose rede metálica cubierta con una capa de tierra caliar sobre base de piedra empisonada. Ente 1948 y 1949 poner en marcha les obres de construcción y afirmáu de les pistes 12/30 y 04/22 y la construcción d'una pequeña plataforma de estacionamiento. En 1953 construyóse una cai qu'enllazaba la cabecera 30 col estacionamiento d'aeronaves y al añu siguiente una de rodaxe paralela a la 12/30 pal serviciu d'aviación militar. Pocos años dempués, en setiembre de 1955, instalar en Manises l'Ala nº1 de Caza, primer unidá española que cuntaba colos aviones de reacción F-86 Sabre. L'aeropuertu taba clasificáu como de tercer categoría alministrativa.

En febreru de 1958 aprobóse l'ampliación de la pista 12/30 y la rodadura nel so estremu noroeste coles sos correspondientes zones de parada y l'instalación del sistema de lluces d'aproximamientu. Dende'l 10 de xunetu de 1958 Valencia cunta con tres llinies regulares: Valencia-Eivissa, Valencia-Sevilla y Valencia-Málaga, sirvíes toes elles por Iberia. L'aeropuertu pasó a considerase de primera categoría a partir de xineru de 1962 y a los trés años camudó la so denominación oficial, pasando a llamase «Aeropuertu de Valencia».

En 1983 inauguróse la nueva terminal de pasaxeros, que sustituyía al construyíu a mediaos de los sesenta. La mayor innovación del nuevu edificiu foi l'usu de la enerxía solar por aciu paneles solares. El 31 de xunetu de 1999 cerróse la base Militar de Manises. Nesa fecha'l Ministeriu de Defensa dexó los terrenes de menta Base Militar a AENA. Dende esi momentu ta declaráu como d'usu conxuntu militar y civil.[14][15]

Presente[editar | editar la fonte]

Por cuenta de la celebración de la Copa del América, en marzu de 2007, executáronse importantes actuaciones n'infraestructures tantu nel área terminal como nel campu de vuelu. En 2007 entró en funcionamientu un nuevu edificiu terminal p'aviación rexonal con una superficie total averada de 12 000 m², conectáu col terminal principal, pel llau ésti, que dexa'l tránsitu de pasaxeros ente los dos terminales, amás de cuntar con accesu direutu dende l'esterior.[5]Esi mesmu añu inaugura una pista de rodaxe paralela a la derecha de la 30/12 pa rodaxe a la pista 12, amás inaugúrase'l ILS de la pista 12. Por cuenta de les obres d'ampliación, en 2008 clausúrase la pista 04/22, onde pasen a allugase les instalaciones necesaries pal serviciu a helicópteros.

Obres de construcción de la terminal T2.

En 2009 la compañía americana Delta Air Lines inaugura'l primera vuelo tresatlánticu ensin escales a Nueva York, frutu del alcuerdu de la compañía cola Xeneralidá Valenciana y otres entidaes.[16]

El 31 de xunetu de 2012 tuvo llugar la inauguración de la Nueva Terminal (T2), con venti amosadores más de facturación y una nueva sala de recoyida d'equipaxes.[6]

Cola nueva estratexa de Delta Air Lines d'amenorgar la so capacidá transatlántica, en 2013 canciella la única ruta tresoceánica del aeropuertu con destín Nueva York, a pesar del so ésitu comercial con un volume de 35 000 pasaxeros y una media del 80 % d'ocupación en cada viaxe.[17][14][15]

Infraestructures y carauterístiques[editar | editar la fonte]

Antiguos Airbus A300 d'Iberia aparcaos na zona d'Iberia.

Pistes, campu de vuelu y torre de control[editar | editar la fonte]

L'horariu de serviciu acordies con AIP España ye H24 tantu pel branu como pel iviernu. Los sos aeropuertos alternativos son Alicante, Madrid, Barcelona, Eivissa, Palma de Mallorca y Murcia-San Javier.

Nel aeródromu esiste un helipuertu asitiáu sobre l'antigua pista 04-22 pa usu en condiciones meteorolóxicos de vuelu visual, VCM, reconvertida parte en cai de rodaxe y el restu como FATO (área d'aproximamientu final y de despegue d'helicópteros). El so helicópteru de diseñu ye'l Bell 412. Los helicópteros de mayor tamañu van realizar les operaciones na pista 12-30. L'aeropuertu dispón d'una pista de 3215m de llargor, de 45m d'anchor y d'orientación 12-30. Les sos carauterístiques más importantes indicar na siguiente tabla:

Designación Orientación Llargor (m) Anchor (m) Pavimiento Operatividad SWY (m) CWY (m) RESA (m) Franxa (m)
12 116,16º GEO 3215 45

ILS / Cat I | 50X45

Non 240X150 3610X300
30 296,18º GEO 3215 45

ILS / Cat I | 240X45

Non 230X150 3610X300
SWY: Zona de paraes, CWY: Zona llibre de torgues y RESA: Árees de seguridá d'estremu de pista

El llargor básicu de la pista 12-30 ye de 2752 m, llograda a partir del llargor de la pista, la elevación del aeropuertu, la temperatura y la rimada llonxitudinal (0,643 %). Los sistemes visuales indicadores de rimada d'aproximamientu son dos PAPI, con un ángulu de 3º tantu pa la pista 12 como pa la pista 30. Cuenta amás con un Sistema d'Aproximamientu de Precisión de Categoría I pa dambes cabeceres.

La torre de control tien un altor de 33,6 m. Dispón de 4 plantes y fanal. La superficie del fanal ye de 35,29 m² y la superficie total ye de 117,50 m².[18]

Cais de rodadura[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu de Valencia dispón de 4 cais de salida rápida na pista 12-30, trés a 60º y una 30º, a 2094 m d'estragal 30. Otra cai de salida ye l'antiguu tramu de la pista 04-22. Toles descrites sirven a l'aviación comercial qu'opera na plataforma norte. Esiste una cai de salida a 90º p'aportar a la plataforma sur, denominada M2. La pista puede abandonase pelos estremos pavimentados, al traviés de les cais d'accesu H8, H9, H1 y H2.

Al respective de les cais de rodadura, esisten dos tales semicalles paraleles a la pista, la N1 p'aportar a la cabecera 30 y un conxuntu de tramos, de N2 al N4 pa faer lo propio cola cabecera 12. La condición de semicalle vien impuesta pola falta d'unión ente elles al altor de la plataforma de estacionamiento, frente al bloque principal del Edificiu Terminal de Pasaxeros. Esiste una cai de rodadura d'unos 2700 m denominada S, estremada en cuatro tramo, allugada en paralelu a la pista y al sur de la mesma. Los sos estremos son les cais T4 y T1.Otres cais de rodaxe dan accesu a la plataforma sur denominar M3, M2 y M1.

L'aeropuertu dispón d'un apartaderu d'espera na cabecera 12 con capacidá p'aeronaves tipo Airbus A-330. Amás dispón d'un apartaderu pa la cabecera 30, si l'accesu ye polos tramu de cais de rodadura T1 o H1. Tamién esiste un apartaderu (T4) al altor de l'antigua cabecera 12, antes de l'ampliación en 2006.[18]

Plataforma de estacionamiento d'aeronaves[editar | editar la fonte]

La plataforma de estacionamiento d'aeronaves ta asitiada al norte de la pista 12-30, ye de forma irregular y construyida con lloses de formigón hidráulicu. Dispón d'un estacionamiento pa helicópteros. L'aeropuertu ta dotáu con 9 puestos d'aviación rexonal (ATR 42/72, DASH-8/300, CRJ-200/900) frente al edificiu amiesto y 5 d'aeronaves de tipu D (B-757, A-300, B-767). Tamién esiste un sobre p'aeronaves de tipu Y (Boeing 747-400). La plataforma d'aviación comercial ye d'aproximao 268 785m². La plataforma d'aviación xeneral 2, la más estensa, dispón de 21 puestos de estacionamiento y el so área ye d'unos 26 695 m². Al este de la plataforma d'aviación comercial atópase la plataforma d'aviación xeneral 1, con 18 puestos p'aeronaves d'amenorgaes dimensiones destinaes, en parte, a l'aviación executiva. Tien unos 10 500m ² y un edificiu terminal propiu.

La plataforma de carga tien una superficie de 26 000 m² y dispón d'un puestu p'aeronaves de tipu V (B-757) y trés p'aeronaves d'un máximu de 18 m de valumbu. L'accesu a la mesma puede efectuase dende la cai D o dende la mesma plataforma d'aviación comercial.

L'antigua plataforma p'aviación militar, nomada con anterioridá tien una superficie averada de 101 400 m² y consta de 12 puestos designaos anguaño como de llarga estancia. L'aeropuertu nun dispón de plataforma de destemple.[18]

Terminales[editar | editar la fonte]

Vista esterior del edificiu terminal dende l'interior d'un Airbus A320.
Interior de la terminal rexonal (R).

Terminal 1[editar | editar la fonte]

La Terminal T1, tamién conocida como Terminal Principal, ye la terminal qu'alluga los vuelos nacionales, internacionales y comuñales Schengen o non Schengen. Inauguráu en 1983 y tres distintes reformes, l'edificiu consta anguaño de 3 plantes (P0, P1 y P2). Dispón de 60 mostradores pa vuelos nacionales ya internacionales (númberos 13 a 42) amás de 14 puertes d'embarque a les que se tien accesu por aciu 4 pasareles A, B, C y D qu'arrexunten los distintes puertes asitiaes na planta P1 de felicidá terminal. Les puertes son «A1, A2, A3 y A4», «B5, B6, B7 y B8», «C9, C10, C11 y C12» y «D13 y D14».

L'aeropuertu dispón anguaño d'una sola área de llegaes, allugada na planta P0 de la terminal principal de pasaxeros T1 y de 4 sales de recoyida en función del tipu de vuelu, con un total d'ocho cintes:

  • T1 P0 Sala 4: Vuelos nacionales y comuñales (4 cintes de recoyida, una d'elles pa equipaxes especiales)
  • T1 P0 Sala 3: Vuelos nacionales y comuñales (3 cintes de recoyida)
  • T1 P0 Sala 2: Vuelos nacionales, comuñales ya internacionales (3 cintes de recoyida)
  • T1 P0 Sala 1: vuelos rexonales (dos cintes de recoyida)

Terminal 2[editar | editar la fonte]

Terminal 2.

La Terminal T2 alluga vuelos nacionales, internacionales y comuñales Schengen o non Schengen. En funcionamientu dende'l 1 d'agostu del 2012, consta anguaño de 3 plantes (P0, P1 y P2). Cuenta con 20 mostradores pa vuelos nacionales ya internacionales (númberos 43 a 63), amás d'un mostrador pa equipaxes especiales y 4 puertes d'embarque a les que se tien accesu por aciu 2 pasareles Y y F qu'arrexunten los distintes puertes asitiaes na planta P1 de felicidá terminal. Les puertes d'embarque son les siguientes les «Y15 y Y16» y les «F17 y F18».

Terminal Rexonal[editar | editar la fonte]

Esti edificiu foi inauguráu en 2007, por cuenta de la celebración de la Copa América de vela, y destináu puramente a aviación rexonal. L'edificiu ta integráu y conectáu cola T1, calteniendo comunicación independiente col esterior. L'antepar de Salíes y Facturación topar na P1, y la zona de Puertes d'Embarque topar na P0. Nun dispón d'antepar de Llegaes. Na planta baxa atópase l'accesu a la estación de metro «Aeroport», dientro de la rede de (Metrovalencia).

La Terminal Rexonal consta de 2 plantes (P0 y P1). Cuenta con 12 mostradores pa vuelos rexonales: (númberos 1 a 12) y 10 puertes d'embarque, arrexuntaes de dos en dos, y a les que se tien accesu dende la planta P1 ente les terminales T1 y T2. Puertes «R51 y R52», «R53 y R54», «R55 y R56», «R57 y R58» y les «R59 y R60».

Servicios[editar | editar la fonte]

Terminal.

L'aeropuertu cunta con quioscos, tiendes llibres d'impuestos (duty-free), chigres y sitios de comida rápida. Amás dispón d'una sala VIP y otros tipos de servicios como caxeros automáticos, teléfonos públicos, internet Wi-Fi, asistencia médica y enfermería, farmacia, ascensores, ramples y baños afechos pa pasaxeros minusválidos.

L'aeródromu dispón de tres tipos d'aparcamientu: L'aparcamientu de llarga estancia, dispón de 218 places con serviciu y atópase a cinco minutos del aeropuertu; l'aparcamientu P1, dispón de 3012 places con serviciu y atópase a un minutu del aeropuertu y l'aparcamientu de coches d'arriendu con 357 places.

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Destinos del aeropuertu de Valencia (a agostu de 2018):[19]

Destinos nacionales[editar | editar la fonte]

Ciudaes Nome del aeropuertu Aereollinies
 España
simple Andalucía
Málaga Aeropuertu de Málaga-Costa del Sol Air Nostrum
Sevilla Aeropuertu de Sevilla Air Nostrum / Bandera de Irlanda Ryanair / Vueling
Asturies
Uviéu Aeropuertu d'Asturies Volotea / Air Nostrum (Estacional)
Cantabria
Santander Aeropuertu de Santander Bandera de Irlanda Ryanair
Canaries
Fuerteventura Aeropuertu de Fuerteventura Air Nostrum (Estacional)
Gran Canaria Aeropuertu de Gran Canaria Bandera de Irlanda Ryanair / Air Nostrum (Estacional)
Lanzarote Aeropuertu de Lanzarote Bandera de Irlanda Ryanair / Air Nostrum (Estacional)
Tenerife Aeropuertu de Tenerife Sur Bandera de Irlanda Ryanair / Vueling / Air Europa (Estacional)
Aeropuertu de Tenerife Norte Air Nostrum (Estacional)
Cataluña
Barcelona Aeropuertu de Barcelona-El Prat Air Nostrum / Vueling
Bandera de la Comunidá de Madrid Comunidá de Madrid
Madrid Aeropuertu de Madrid-Barajas Air Nostrum / Air Europa
Galicia
A Coruña Aeropuertu d'A Coruña Vueling
Santiago de Compostela Aeropuertu de Santiago de Compostela Bandera de Irlanda Ryanair
Vigo Aeropuertu de Vigo Air Nostrum
Islles Baleares
Eivissa Aeropuertu d'Eivissa Air Nostrum / Bandera de Irlanda Ryanair / Vueling (Estacional)
Mahón Aeropuertu de Menorca Air Nostrum / Bandera de Irlanda Ryanair (Estacional)
Palma de Mallorca Aeropuertu de Palma de Mallorca Air Europa / Air Nostrum / Bandera de Irlanda Ryanair / Vueling
Ikurrina País Vascu
Bilbao Aeropuertu de Bilbao Air Nostrum / Vueling

Destinos internacionales[editar | editar la fonte]

Ciudaes por países Nome del aeropuertu Aereollinies
África
Bandera d'Arxelia Arxelia
Arxel Aeropuertu Internacional Houari Boumedienne Vueling / Bandera d'Arxelia Air Algérie (Estacional)
 Marruecos
Casablanca Aeropuertu Internacional Mohammed V Royal Air Maroc
Fez Aeropuertu de Fez-Saïss Bandera de Irlanda Ryanair (Empecipia'l 30 d'ochobre de 2018)
Marrakech Aeropuertu de Marrakech-Menara Bandera de Irlanda Ryanair
Tánxer Aeropuertu de Tánxer-Ibn Battuta Bandera de Irlanda Ryanair
Asia
 Turquía
Istambul Aeropuertu Internacional Atatürk Bandera de Turquía Turkish Airlines
Europa
Bandera d'Alemaña Alemaña
Berlín Aeropuertu de Berlín-Schönefeld Bandera de Irlanda Ryanair
Colonia Aeropuertu de Colonia/Bonn Bandera de Irlanda Ryanair
Düsseldorf
Aeropuertu Internacional de Düsseldorf Bandera d'Alemaña Eurowings
Aeropuertu de Düsseldorf-Weeze Bandera de Irlanda Ryanair
Frankfurt del Main Aeropuertu de Frankfurt del Main Bandera d'Alemaña Lufthansa / Bandera de Irlanda Ryanair
Hamburgu Aeropuertu de Hamburgu Bandera de Irlanda Ryanair
Múnich Aeropuertu Internacional de Múnich-Franz Josef Strauss Bandera d'Alemaña Lufthansa
Stuttgart Aeropuertu de Stuttgart Bandera d'Alemaña Eurowings (Estacional)
Bandera de Austria Austria
Viena Aeropuertu de Viena-Schwechat Bandera d'Hungría Wizz Air / LEVEL / Bandera de Austria Laudamotion
 Bélxica
Bruxeles Aeropuertu de Bruxeles-National Vueling / Bandera de Irlanda Ryanair / Bandera de Bélxica TUI fly Belgium
Aeropuertu de Bruxeles-Charleroi Bandera de Irlanda Ryanair
 Bulgaria
Sofía Aeropuertu Internacional de Sofía Bandera d'Hungría Wizz Air
Dinamarca
Copenḥague Aeropuertu de Copenḥague-Kastrup Bandera de Irlanda Ryanair (Estacional)
 Francia
Burdeos Aeropuertu de Burdeos-Mérignac Bandera de Irlanda Ryanair (Empecipia'l 31 d'ochobre de 2018)
Marsella Aeropuertu de Marsella-Provenza Bandera de Irlanda Ryanair
Nantes Aeropuertu de Nantes Atlantique Volotea / Bandera de Irlanda Ryanair (Empecipia'l 4 d'Abril de 2019)
París Aeropuertu de Beauvais-Tillé Bandera de Irlanda Ryanair
Aeropuertu de París-Charles de Gaulle Air Europa
Aeropuertu de París-Orly Vueling / Bandera de Francia Transavia France
Toulouse Aeropuertu de Toulousey |Bandera del Reinu Xuníu

EasyJet (Estacional) (Reinicia'l 27 de Xunu de 2019)

Grecia
Atenes Aeropuertu Internacional Eleftherios Venizelos Bandera de Grecia Aegean Airlines (Empecipia'l 3 de Xunu de 2019)
Bandera d'Hungría Hungría
Budapest Aeropuertu de Budapest-Ferenc Liszt Bandera de Irlanda Ryanair
 Irlanda
Dublín Aeropuertu de Dublín Bandera de Irlanda Ryanair
 Italia
Bari Aeropuertu de Bari-Palese Bandera de Irlanda Ryanair
Boloña Aeropuertu de Bolonia Bandera de Irlanda Ryanair
Cagliari Aeropuertu de Cagliari-Elmas Bandera de Irlanda Ryanair
Milán
Aeropuertu de Bérgamo-Orio al Serio Bandera de Irlanda Ryanair
Aeropuertu de Milán-Malpensa Bandera de Irlanda Ryanair
Nápoles Aeropuertu de Nápoles-Capodichino Bandera de Irlanda Ryanair
Palermo Aeropuertu de Palermo-Punta Raisi Bandera de Irlanda Ryanair
Pisa Aeropuertu de Pisa Galileo Galilei Bandera de Irlanda Ryanair
Roma Aeropuertu de Roma-Ciampino Bandera de Irlanda Ryanair
Aeropuertu de Roma-Fiumicino Bandera d'Italia Alitalia / Vueling
Treviso Aeropuertu de Sant'Angelo Treviso Bandera de Irlanda Ryanair
Trieste Aeropuertu de Trieste-Friuli Venezia Giulia Bandera de Irlanda Ryanair
Turín Aeropuertu de Turín-Caselle Bandera de Irlanda Ryanair
 Malta
La Valeta Aeropuertu Internacional de Malta Bandera de Irlanda Ryanair
 Países Baxos
Ámsterdam Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol Vueling / Bandera de Países Baxos KLM / Bandera de Países Baxos Transavia
Eindhoven Aeropuertu de Eindhoven Bandera de Irlanda Ryanair / Bandera de Países Baxos Transavia
Rotterdam Aeropuertu de Rotterdam-Haber Bandera de Países Baxos Transavia
 Polonia
Cracovia Aeropuertu de Cracovia-Xuan Pablu II Bandera de Irlanda Ryanair
Varsovia Aeropuertu de Varsovia-Modlin Bandera de Irlanda Ryanair
 Portugal
Lisboa Aeropuertu de Lisboa Humberto Delgado Bandera de Portugal TAP Portugal
Porto Aeropuertu de Porto-Francisco Sá Carneiro Bandera de Irlanda Ryanair
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Belfast Aeropuertu Internacional de Belfast Bandera del Reinu Xuníu EasyJet (Estacional) (Reinicia'l 2 d'Abril de 2019)
Brístol Aeropuertu Internacional de Brístol Bandera de Irlanda Ryanair
Edimburgu Aeropuertu d'Edimburgu Bandera de Irlanda Ryanair
Londres Aeropuertu de Londres-Gatwick Bandera del Reinu Xuníu British Airways (Hasta'l 30 de Marzu de 2019)/ Bandera del Reinu Xuníu EasyJet
Aeropuertu de Londres-Heathrow Bandera del Reinu Xuníu British Airways (Empecipia'l 31 de Marzu de 2019)
Aeropuertu de Londres-Luton Bandera del Reinu Xuníu EasyJet
Aeropuertu de Londres-Stansted Bandera de Irlanda Ryanair
Mánchester Aeropuertu de Mánchester Bandera de Irlanda Ryanair
Nottingham Aeropuertu de East Midlands Bandera de Irlanda Ryanair (Estacional)
 Chequia
Praga Aeropuertu Internacional de Praga Václav Havel Bandera de Chequia Travel Service Airlines (Chárter)
 Rumanía
Bucuresti Aeropuertu Internacional de Bucuresti-Henri Coandă Bandera de Rumanía TAROM / Bandera de Rumanía Blue Air / Bandera d'Hungría Wizz Air
Cluj-Napoca Aeropuertu de Cluj-Napoca Bandera d'Hungría Wizz Air
Timișoara Aeropuertu de Timișoara Bandera d'Hungría Wizz Air
 Rusia
Moscú Aeropuertu Internacional de Moscú-Domodédovo Bandera de Rusia S7 Airlines (Estacional)
Aeropuertu Internacional de Moscú-Sheremétievo Bandera de Rusia Aeroflot
 Suiza
Xinebra Aeropuertu Internacional de Xinebra Swiss International Air Lines
Zúrich Aeropuertu Internacional de Zúrich Swiss International Air Lines
 Ucraína
Ivano-Frankivsk Aeropuertu Internacional de Ivano-Frankivsk Bandera de Ucraína Air Ukraine International (Estacional)
Airbus A320-214 d'Iberia na pista de rodaxe del aeropuertu.
Boeing 737 de Ryanair aterrizando nel aeropuertu.
Boeing 737 d'Air Europa nel momentu d'aterrizaxe.
Canadair CL-600 d'Air Nostrum aparcáu nel aeropuertu.

Destinos per aereollinia[20][editar | editar la fonte]

Aereollinies Destinos
Aegean Airlines Estacional: Atenes (Empecipia'l 3 de Xunu de 2019)
Aeroflot Moscú
Air Algérie Estacional: Arxel
Air Europa Madrid, Palma de Mallorca, París-Charles de Gaulle
Estacional:Santander, Santiago de Compostela, Sevilla, Bilbao, Tenerife Sur
Air Nostrum Barcelona, Bilbao, Eivissa, Madrid, Málaga, Menorca, Palma de Mallorca, Sevilla, Tenerife Norte, Vigo
Estacional: Asturies, Gran Canaria, Lanzarote, Fuerteventura
Alitalia Roma-Fiumicino
Blue Air Bucuresti
British Airways Londres-Gatwick (Hasta'l 30 de Marzu de 2019) / Londres-Heathrow (Empecipia'l 31 de Marzu de 2019)
Easyjet Londres-Gatwick, Londres-Luton
Estacional: Belfast, Toulouse
Eurowings Düsseldorf
Estacional: Stuttgart
KLM Ámsterdam
Laudamotion Viena
LEVEL Viena
Lufthansa Frankfurt del Main, Múnich
Royal Air Maroc Casablanca
Ryanair Gran Canaria, Dublín, Eivissa, Berlín-Schönefeld, Budapest, Santiago de Compostela, Tenerife Sur, Colonia/Bonn, Edimburgu, París-Beauvais, Bérgamo, Bolonia, Bruxeles-Charleroi, Bruxeles-Zaventem, Eindhoven, Frankfurt del Main, Lanzarote, Londres-Stansted, Malta, Milán-Malpensa, Pisa, Roma-Ciampino, Treviso, Baxa Renania (Weeze), Mánchester, Nápoles, Porto, Varsovia-Modlin, Bari, Trieste, Turín, Cracovia, Palma de Mallorca, Hamburgu, Marrakech, Marsella, Santander, Sevilla, Bristol, Palermo, Fez (Empieza'l 30 d'ochobre de 2018), Tánger (Empieza'l 28 d'ochobre de 2018), Cagliari, Burdeos (Empieza'l 31 d'ochobre de 2018), Nantes (Empieza'l 4 d'Abril de 2019)
Estacional:Copenḥague, Menorca , Midlands Orientales
S7 Airlines Estacional: Moscú-Domodedovo
Swiss International Air Lines Zúrich, Xinebra
TAP Portugal
operáu por Portugália
Lisboa
TAROM Bucuresti
Transavia.com Ámsterdam, Eindhoven, Rotterdam
Transavia.com France París-Orly
Travel Service Airlines
operáu por Smart Wings
Praga
TUI Fly Belgium Bruxeles
Turkish Airlines Istambul-Atatürk
Ukraine International Airlines Estacional: Ivano
Volotea Asturies, Nantes
Vueling Ámsterdam, Arxel, Barcelona, Bilbao, Bruxeles, Eivissa, Roma-Fiumicino, La Coruña, Palma de Mallorca, París-Orly, Sevilla, Tenerife Sur
Estacional: Milán-Malpensa (Navidá)
Wizz Air Bucuresti-Otopeni, Cluj-Napoca, Sofía, Timisoara, Viena

Tráficu y estadístiques[editar | editar la fonte]

Evolución del tráficu de pasaxeros[editar | editar la fonte]

Añu Posición Pasaxeros Medría añal (%) Posición Operaciones Medría añal (%) Posición Carga (Kg) Medría añal (%)
2000 14 2 261 943 +13,3 7 64 075 +11 8 10 906 231 +5,3
2001 14 2 301 191 + 1,7 7 69 597 +8,6 8 11 077 672 +1,6
2002 14 2 138 926 - 7,1 7 67 213 -3,4 7 11 834 554 +6,8
2003 14 2 432 126 + 13,7 8 65 548 -2,5 7 11 769 667 -0,5
2004 13 3 111 951 + 28,0 6 72 679 +10,9 7 12 169 271 +3,4
2005 9 4 639 314 +49,1 6 87 045 +19,8 7 12 217 635 +0,4
2006 9 4 969 120 +7,1 6 87 920 +1 7 13 067 609 +7
2007 8 5 933 424 +19,7 6 96 616 +9,9 8 13 335 387 +2
2008 8 5 779 343 -2,6 6 96 795 +0,2 8 13 325 799 -0.1
2009 9 4 748 997 -17,8 6 81 126 -16,2 8 9 792 469 -26,5
2010 10 4 934 268 +3,9 6 77 802 -4,1 8 11 427 867 +16,7
2011 10 4 979 511 +0,9 7 70 393 -9,5 8 10 484 007 -8,3
2012 10 4 752 020 -4,6 7 59 824 -15 8 11 125 537 +5,9
2013 10 4 599 990 -3,2 7 57 163 -4,5 8 11 657 987 +4,8
2014 11 4 597 095 -0,5 9 56 438 -1,3 8 12 640 339 +8,2
2015 10 5 055 127 +10,0 8 59 007 +4,6 6 13 539 904 +7,1
2016 10 5 799 104 +14,7 9 62 798 +6,4 7 12 580 692 -7,1
2017 10 6 745 394 +16,3 9 68 041 +8,3 6 13 125 744 +4,3
Fonte: Aeropuertu de Valencia, AENA.[2]

Destinos nacionales más importantes (2017)[editar | editar la fonte]

Posición Destín Pasaxeros Creciente(%) Aereollinies
1 Palma de Mallorca 425 378 Creciente +6,66 Air Europa, Air Nostrum, Ryanair, Vueling
2 Madrid-Barajas 342 974 Creciente +9,70 Air Europa, Air Nostrum
3 Eivissa 296 783 Creciente +7,90 Air Nostrum, Ryanair, Vueling
4 Sevilla 182 510 Creciente +59,87 Air Nostrum, Ryanair, Vueling
5 Bilbao 106 025 Creciente +8,74 Air Nostrum, Vueling
6 Santiago de Compostela 100 757 Creciente +0,20 Ryanair
7 Tenerife (TFS+TFN) 84 261 Creciente +0,48 Air Nostrum, Vueling, Ryanair
8 Barcelona 71 485 Creciente +4 450,29 Air Nostrum, Vueling
9 Menorca 58 653 Creciente +8,49 Air Nostrum, Ryanair
10 Gran Canaria 56 774 -17,98 Air Nostrum, Ryanair
11 Lanzarote 43 993 Creciente +325,51 Air Nostrum, Ryanair
12 Santander 43 928 Creciente +75 637,93 Volotea, Ryanair
13 Málaga 30 541 +29,65 Air Nostrum
14 Asturies 28 847 Creciente +30,24 Air Nostrum, Volotea
15 A Coruña 24 189 Creciente +31,41 Vueling
16 Vigo 6997 -45,27 Air Nostrum
17 Fuerteventura 2131 Creciente +45,26 Air Nostrum
Fonte: Aeropuertu de Valencia, AENA.[21]

Destinos internacionales más importantes dientro de la XE (2017)[editar | editar la fonte]

Posición Destín Pasaxeros Creciente(%) Aereollinies Aeropuertos
1 París, Francia 541 275 -6,09 Air Europa, Vueling, Transavia, Ryanair CDG+ORY+BVA
2 Londres, Reinu Xuníu 515 118 Creciente +9,28 EasyJet, Ryanair, British Airways LGW+STN+LTN
3 Frankfurt, Alemaña 306 229 Creciente +16,83 Lufthansa, Ryanair FRA+HHN
4 Ámsterdam, Países Baxos 294 595 Creciente +12,01 KLM, Transavia, Vueling AMS
5 Milán, Italia 258 129 Creciente +8,83 Ryanair, Vueling BGI+MXP
6 Zúrich, Suiza 257 174 Creciente +0,92 Swiss ZRH
7 Bruxeles, Bélxica 257 040 Creciente +5,98 Ryanair, Vueling CRL+BRU
8 Roma, Italia 250 994 -13,82 Vueling, Ryanair FCO+CIA
9 Bolonia, Italia 150 307 Creciente +5,92 Ryanair BLQ
10 Eindhoven, Países Baxos 138 086 Creciente +63,00 Ryanair, Transavia EIN
11 Düsseldorf, Alemaña 134 956 Creciente +11,40 Eurowings, Ryanair DUS+NRN
12 Bucuresti, Rumanía 119 983 Creciente +1,17 Wizz Air, Blue Air, Tarom OTP
13 Lisboa, Portugal 102 060 Creciente +51,31 TAP Portugal LLIRIU
14 Pisa, Italia 86 981 Creciente +22,88 Ryanair PSA
15 Porto, Portugal 65 822 Creciente +20,41 Ryanair OPO
16 Berlín, Alemaña 55 608 Creciente +3,41 Ryanair SXF
17 Múnich, Alemaña 54 287 Creciente +11,26 Lufthansa, Transavia MUC
18 Colonia, Alemaña 53 602 Creciente +0,10 Ryanair CGN
19 Venecia, Italia 49 646 Creciente +22,72 Ryanair TSF+VCE
20 Praga, República Checa 48 331 Creciente +22,91 Travel Service Airlines PRG
Fonte: Aeropuertu de Valencia, AENA.[21]

Rutes internacionales más importantes fora de la XE (2017)[editar | editar la fonte]

Posición Destín Pasaxeros Creciente(%) Aereollinies Aeropuertos
1 Moscú, Rusia 88 150 Creciente +67,09 Aeroflot, S7 Airlines DME+SVO
2 Istambul, Turquía 84 396 Creciente +2,16 Turkish Airlines IST+SAW
3 Casablanca, Marruecos 29 868 Creciente +8,16 Royal Air Maroc CMN
4 Marrakech, Marruecos 24 505 Creciente +30 531,25 Ryanair RAK
5 Arxel, Arxelia 18 281 Creciente +36,94 Vueling ALG
6 Tel-Aviv, Israel 10 232 -45,50 El Al TLV
7 Orán, Arxelia 2069 Creciente S/D Vueling ORN
Fonte: Aeropuertu de Valencia, AENA.[21]

Principales Aereollinies (2016)[editar | editar la fonte]

Distribución de los pasaxeros nes principales aereollinies del aeropuertu en 2013.
Posición Aereollinia !Logo

Total
Pasaxeros !! %

1 Ryanair 1 912 957 32,99 %
2 Vueling Airlines 633 236 10,92 %
3 Air Europa 574 774 9,91 %
4 Air Nostrum 571 055 9,85 %
5 Transavia 352 658 6,08 %
6 Swiss International Air Lines 274 365 4,73 %
7 EasyJet 273 925 4,72 %
8 Lufthansa 202 843 3,50 %
9 Wizz Air 161 501 2,78 %
10 Eurowings 122 153 2,11 %
11 Turkish Airlines 82 598 1,42 %
12 Alitalia 74 888 1,29 %
Fonte: Aeropuertu de Valencia

Plan direutor aeropuertu de Valencia[editar | editar la fonte]

Executáronse nos últimos años importantes obres de meyora pa poder acoyer la medría d'operaciones que dende l'añu 2001 aumenten gracies al turismu qu'atraen les ciudaes de Valencia y Castellón de la Plana, y contorna, y a les compañíes de baxu costu, que dende 2003 operen dende Valencia con una gran cantidá de destinos.

Nel añu 2007, l'aeropuertu de Valencia rexistró un tráficu de 5 929 916 pasaxeros, esto ye, cuasi un millón más que l'añu anterior (lo que supón un aumentu del 19,3 %), 96 591 operaciones (que crecieron un 19,7 %) y 13 367 tonelaes de mercancíes. Esta crecedera superó les previsiones de crecedera qu'ellaborara'l Ministeriu de Fomentu que nun tenía previstu que se degolaren estes cifres hasta 2015. Anque cola llegada de crisis económica l'enclín de pasaxeros ye a la baxa y l'aeropuertu perdió 1 300 000 pasaxeros aproximao respecto'l 2007, cosa que llevó a que parte de la nueva infraestructura quede inutilizada, les obres d'ampliación acometíes fueron les siguiente:[22]

Obres d'ampliación remataes en 2007[editar | editar la fonte]

  • Ampliación de la pista 30-12 de 2700 a 3200 m.
  • Ampliación calle de rodadura NOVEMBER (N3 + N4) hasta la cabecera de la 12.
  • Estragal de la pista 30 ampliáu 300 m.
  • Ampliación de la rampla de carga.
  • Ampliación de la plataforma de pasaxeros.
  • Nueva terminal pa vuelos rexonales.
  • Estación de metro que conecte l'aeropuertu cola ciudá de Valencia.

Obres d'ampliación remataes en 2012[editar | editar la fonte]

Campu de Vuelu[editar | editar la fonte]
  • Calle de salida rápida a 1950 m d'estragal 12 p'aeronaves Tipo C.
  • Adecuación a les NTAC.
  • Rodadura frente a plataforma estacionamiento d'aeronaves y reconfiguración cai A-1 p'adecuación a normes.
  • Cai de salida rápida a 1700 m d'estragal 12 p'aeronaves tipo C-VIII.
  • Cai de salida rápida a 1425 m dende cabecera 12 p'aeronaves d'Aviación Xeneral.
  • Cai de salida rápida a 1575 m dende cabecera 30 p'aeronaves d'Aviación Xeneral.
  • Acondicionamientu de cai de rodaxe T-0 pa puestu estacionamiento aislláu.
Plataforma[editar | editar la fonte]
  • Ampliación plataforma estacionamiento d'aeronaves en zona este p'Aviación Executiva.
Zona de pasaxeros[editar | editar la fonte]
  • Ampliación Edificiu Terminal per llau este del terminal actual (T2).
  • P4 n'altor y acondicionamientu de zona d'actividaes complementaries y de mediana pal tránsitu de pasaxeros.
  • Zona de bolsa de taxis, buses y depósitu de vehículos retiraos por grúa. Nuevos accesos dende viales y cambéu de rotondas.
  • P1-bis n'altor.
  • Reconfiguración y ampliación del aparcamientu 7.
  • Viales y aparcamientu asociáu (P3) al acondicionamientu de plataforma d'Aviación Executiva.
Zona d'aviación xeneral[editar | editar la fonte]
  • 2 pasareles y equipos de serviciu p'aeronaves.
  • Tresllado depósitos de combustible a zona antiguu aeroclub.
  • Surtidor de combustibles p'Aviación Xeneral.
Zona de servicios[editar | editar la fonte]
  • Ampliación edificiu cáterin en zona actividad complementaries.
Navegación Nérea[editar | editar la fonte]
  • Reubicación del sistema ILS CAT I pista 30 p'afaer RESA (Área de seguridá d'estremu de pista). Adecuación árees crítiques y sensibles.
  • Nuevu TACC (Centru de Control d'Área Terminal).
  • Actualización del equipamientu SACTA en TWR.
  • S.Y.O. d'un sistema VÍCTOR pa la TWR.
  • Centru d'emisores alternativu pa TACC y TWR.
  • Sistema de comunicaciones pa nueva TWR.

Tresporte y Accesos[editar | editar la fonte]

Carretera[editar | editar la fonte]

El accesu per carretera realizar dende l'autovía  V-11  , que coneuta la  A-3  (Autovía de Madrid a Valencia) cola  V-31 

Autobús[editar | editar la fonte]

L'Aeropuertu de Valencia dispón d'estación d'autobuses onde efectúa parada ente elles la llinia de Autobuses Metropolitanos de Valencia (MetroBus).[23]

Autobús Metropolitanu [editar | editar la fonte]

Metrovalencia [editar | editar la fonte]

Con una frecuencia de 7-15 minutos l'aeropuertu ta conectáu coles principales estaciones de la ciudá de Valencia. El trayeutu hasta la estación de Xàtiva ye d'unos 20 min, la estación atopar en plenu centru de Valencia y xusto al llau de la estación Valencia-Norte. El 1ᵉʳ tren del aeropuertu escontra Valencia sale a les 5 hores y 30 minutos de llunes a vienres, los sábados a les 5 hores y 48 minutos y a les 7 hores y 30 minutos los domingos y festivos. L'últimu tren dende l'aeropuertu escontra Valencia parte a les 22:29 de llunes a sábados y 21:08 los domingos.[24]

La estación forma parte de zona tarifaria D dende 2012, enantes perteneciera a la B.[25]

Anguaño dicha estación ye la cabecera de les llinies Llinia 3 y Llinia 5 de Metrovalencia.

Taxi[editar | editar la fonte]

Esiste una parada de taxis cerca del hall de llegaes. Los taxis namái treslladen 4 persones per coche.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Presentación Aeropuertu de Valencia AENA». Consultáu'l 11 de marzu de 2015.
  2. 2,0 2,1 2,2 «AENA - Estadístiques del añu 2013 tráficu nacional». Archiváu dende l'orixinal, el 24 de xineru de 2014. Consultáu'l 27 de xineru de 2014.
  3. «levante-emv.com - L'AVE roba 760 000 pasaxeros al aeropuertu de Manises en dos años». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  4. «mercaos-dende-valencia-en-los-ultimos-anos/ VLC - Aeropuertu Valencia - Tráficu por mercaos dende Valencia nos últimos años». Archiváu dende l'mercaos-dende-valencia-en-los-ultimos-ano/ orixinal, el 3 de payares de 2014. Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  5. 5,0 5,1 «lasprovincias.es - La nueva terminal entra en serviciu y amplía un 33 % la capacidá del aeropuertu de Manises». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  6. 6,0 6,1 «elPaís.com - Manises inaugura la so nueva terminal ante la indiferencia oficial». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  7. «levante-emv.com - L'aeropuertu de Manises va ganar 33 nueves rutes pola campaña de branu». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  8. «elPaís.com - Ryanair cierra definitivamente la so base en Valencia». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  9. «lasprovincias.es - Ryanair reabre la so base en Valencia y ufierta diez nueves rutes a partir de payares». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  10. «Meteo (Páxina 8)». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  11. «Meteo (Páxina 3)». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  12. 12,0 12,1 «Meteo (Páxina 5)». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  13. «Historial temperatures». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  14. 14,0 14,1 14,2 «Historia - Aeropuertu de Valencia». Consultáu'l 27 de xineru de 2014.
  15. 15,0 15,1 15,2 Julián Oller y Luis Utrilla. Coleición “Historia”.
  16. «Valencia estrena'l vuelu ensin escales a Nueva York». lasprovincias.es. Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  17. «lasprovincias.es - Delta Air Lines suprime los vuelos ente Valencia y Nueva York mientres el próximu añu». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  18. 18,0 18,1 18,2 «Instalaciones». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  19. http://www.aena.es/es/aeropuertu-valencia/destino-aeropuertu.html Destinos del Aeropuertu de Valencia (AENA)
  20. Destino - Aeropuertu de Valencia, páxina de Aena
  21. 21,0 21,1 21,2 «Evolución rutes 2015». Consultáu'l 12 de xineru de 2016.
  22. «plan direutor-del aeropuertu-de-valencia/ Plan direutor 2012». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  23. «Linea 150 Metrobus». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  24. «Linea metro». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.
  25. «preciu-del billete-al aeropuertu-de-valencia.html Aumento aprecio billete metro». Consultáu'l 31 de mayu de 2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]