Aeropuertu de Stepanakert
Aeropuertu de Stepanakert | |
---|---|
Ստեփանակերտի Օդանավակայան | |
aeropuertu | |
![]() Vista del llugarOACI: UBBS | |
Llocalización | |
Raiones (es) ![]() | Xocalı (es) ![]() |
Ciudá | Khojaly |
Coordenaes | 39°54′05″N 46°47′13″E / 39.9014°N 46.7869°E |
Altitú | 610 m |
Historia y usu | |
Apertura | 1974 |
Orixe del nome | Сhankendi |
Aeropuertu | |
Ciudá a la que sirve | Сhankendi |
![]() |
L'Aeropuertu de Stepanakert[1][2] (n'armeniu: Ստեփանակերտի Օդանավակայան; n'azerbaixanu: Xocalı hava limanı que quier dicir Aeropuertu de Khojaly) (ICAO: UB13) ye un aeropuertu cerca de Stepanakert,[3] la ciudá capital de la República independiente de facto de Nagorno-Karabakh (NKR), que ye un territoriu reclamáu por Azerbaixán. L'aeropuertu tuvo sol control de la República de Nagorno-Karabakh dende 1992. Los uelos dexaron de tener llugar cola esguilada de la guerra de Nagorno-Karabakh en 1990.[4] Por cuenta de que l'aeropuertu atópase dientro de les fronteres internacionalmente reconocíes d'Azerbaixán, y l'actual gobiernu nun ye reconocíu, nun esisten códigos pal aeropuertu na llista oficial de la IATA.
En 2009, les autoridaes de Nagorno Karabakh empezaron la reconstrucción de les instalaciones. Anque orixinalmente taba programáu que salieren los primeros vuelos comerciales el 9 de mayu de 2011, funcionarios de Karabakh retardaron la fecha de reapertura mientres 2011. En mayu de 2012, el direutor de l'Alministración d'Aviación Civil de la República de Nagorno-Karabakh, Tigran Gabrielyan, anunció que l'aeropuertu empecipiaría operaciones a mediaos de 2012. Sicasí, l'aeropuertu sigue tando zarráu por cuenta de razones polítiques.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ «Información sobre'l sitiu» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2013-02-17. Consultáu'l 1 d'avientu de 2015.
- ↑ Goltz, Thomas (8 d'abril de 2015). Azerbaijan Diary: A Rogue Reporter's Adventures in an Oil-rich, War-torn, Post-Soviet Republic: A Rogue Reporter's Adventures in an Oil-rich, War-torn, Post-Soviet Republic (n'inglés). Routledge. ISBN 9781317476238. Consultáu'l 1 d'avientu de 2015.
- ↑ (1 de xineru de 1990) Daily Report: Soviet Union (n'inglés). The Service. Consultáu'l 1 d'avientu de 2015.
- ↑ House, Freedom (11 d'avientu de 2014). Freedom in the World 2014: The Annual Survey of Political Rights and Civil Liberties (en árabe). Rowman & Littlefield. ISBN 9781442247079. Consultáu'l 1 d'avientu de 2015.