Aeropuertu de Nicosia

Coordenaes: 35°09′00″N 33°16′38″E / 35.15°N 33.2772°E / 35.15; 33.2772
De Wikipedia
Aeropuertu de Nicosia (Nicosia International Airport - NIC)
Διεθνές Αεροδρόμιο Λευκωσίας / Lefkoşa Uluslararası Havaalanı
aeropuertu internacional
IATA: NIC • OACI: LCNC
Llocalización
PaísBandera de Xipre Xipre
Distritu Distritu de Nicosia
Ciudá Nicosia
Coordenaes 35°09′00″N 33°16′38″E / 35.15°N 33.2772°E / 35.15; 33.2772
Aeropuertu de Nicosia alcuéntrase en Xipre
Aeropuertu de Nicosia
Aeropuertu de Nicosia
Aeropuertu de Nicosia (Xipre)
Altitú 220 m
Historia y usu
Orixe del nome Nicosia
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Nicosia
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu Internacional de Nicosia (códido IATA: NIC, códigu OACI: LCNC) (en griegu: Διεθνές Αεροδρόμιο Λευκωσίας; turcu: Lefkoşa Uluslararası Havaalanı), allugáu al oeste de la capital de Xipre, yera la principal terminal aérea del país dende la so construcción na década de 1930 como estación de la Royal Air Force (RAF, del Reinu Xuníu) hasta 1974. Anguaño atópase inoperable.

Historia dende los sos oríxenes hasta la invasión turca a la islla de Xipre[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu foi construyíu na década del 30 pola RAF. Mientres la Segunda Guerra Mundial fueron ampliaes la so pista ya instalaciones. Nos años 1943 y 1944 foi emplegáu polos aviones norteamericanos pa bombardear los pozos petroleros de Rumanía.[1]

Depués de la guerra, retomó'l so serviciu civil empezando a operar, en 1948, Cyprus Airways and BOAC.[1]

Mientres la crisis de la canal de 1956, Francia y Gran Bretaña emplegaron l'aeropuertu como base de sofitu.[1]

En 1960, cola independencia del país, l'aeropuertu pasó a les sos nueves autoridaes. La so operación foi trespasada en 1963 entós que los operadores fueren afechiscamente instruyíos. En 1966, la RAF dexó d'usala pa emplegu militar pasando a aprovechar solamente la base d'Akrotiri.[1]

En 1968 inauguráronse les nueves instalaciones que llueu quedaron pequeñes dau la fuerte medría de turistes polo que, en xunu de 1974 anunciáronse planes pa la so ampliación.[1]

Col golpe d'estáu contra'l gobiernu de Makarios del 15 de xunetu de 1974, l'aeropuertu foi zarráu transitoriamente en plenu periodu vacacional. El 18 reabrir pa recibir gran cantidá d'aviones que fueron encetaos polos turistes que deseyaben abandonar la isla.[1]

Fechos mientres les operaciones en 1974[editar | editar la fonte]

Nel marcu de la invasión de fuercies turques a la islla de Xipre, el día 20 de xunetu prodúcense bombardeos de la Fuercia Aérea Turca sobre l'aeropuertu. Nesi momentu ye destruyíu en tierra un Hawker Siddeley Trident de Cyprus Airways.[1]

A otru día, 21 de xunetu, nuevos bombardeos realícense col enfotu de inutilizarlo por que nun seya emplegada pola Fuercia Aérea Griega. Los grecoxipriotes taben resueltos a caltener el so emplegu tantu evitando que seya tomáu o destruyíu polos turcos. Por eso, el so defensa foi reforzada y el so caltenimientu en serviciu realizáu mientres la tarde del 21, cuando diverses máquines y camiones con asfaltu repararon la pista.[2]

La nueche del 21 al 22 de xunetu, l'aeropuertu foi emplegáu pa recibir refuerzos de comandos griegos (ver Operación Atila).

Al mediudía del 22 de xunetu, el personal de la RAF Nicosia (al este del edificiu principal), lideraos pol xefe d'estación, foi sacupáu. Dichu llugar ye un territoriu reteníu por Gran Bretaña polos alcuerdos d'independencia de 1959 y 60, por ello, la presencia británica ellí. Parte d'esti destacamentu, xunto a grecoxipriotes, yera la dotación del Centru del Control de Tráficu Aereu del aeropuertu.[2]

A les 1645 hs (45 minutos depués del cese al fueu) produzse'l mayor ataque sobre la pista. Seis Lockheed F-104 Starfighter y dos North American F-100 Super Sabre atacaron posiciones d'artillería próximu a Gerolakkos y al aeropuertu poniendo la pista fora de serviciu al igual que dos aviones de Cyprus Airways. Producir na pista 16 cráteres mayores, 33 impautos de cohetes y unes 2000 buelgues de cañón.

El día 23 de xunetu, mientres la vixencia del cese al fueu auspiciado por Naciones Xuníes, produzse un seriu incidente internacional. A les 0930 hores, dempués d'una nueche sele, españó la llucha na vecindá del aeropuertu y siguió tola mañana. Siendo les 11:00 hores, la meyora turca empezó. Ellí deféndense unos 120 homes del ELDYK, unos 150 comandos griegos aportaos el día anterior (Operación Niki) y unos 40 integrantes de la Guardia Nacional de Xipre contra un batallón turcu na primer folada y depués contra dos.

L'asaltu empezó con fueu de morteros, cohetes y tanques escontra'l complexu principal de la terminal mientres soldaos turcos avanzaron sobre'l terrén llano y abierto qu'arrodia l'aeropuertu. El terrén resultó fatal pa la ofensiva turca yá que los grecoxipriotes ocupaben posiciones de comandu dientro de la torre de control y otros edificios. Les aiciones de combate amburaron los campos resecos. Ello creó una barrera de fumu y llapada ensin deseyar polos atacantes yá que taben desorientando a les fuercies turques.[3]

Tres una hora de batalla, tantu de les fuercies griegues y turques taben dispuestes a axustar. El xefe del contingente Canadiense, Coronel Clayton Ernest Beattie, empezó a primir por un alcuerdu local d'alto'l fueu, llográu aproximao a les 1230. Esto dio a les fuercies de la ONX asitiaes a namái unos metros de distancia, una oportunidá d'interponese ente los batallosos y cumplir el so mandatu.

Auspiciado poles tropes de Naciones Xuníes, el comandante turcu axuntar col so homólogu griegu p'alcordar un altu'l fueu local.

Aeropuertu de Nicosia, vista de la terminal dende'l frente. 1998.

Les unidaes turques intentaben tomar l'aeropuertu por trés principales razones:

  • Yera un puntu vital pa facilitar los sos suministros.
  • Controlaríen el tráficu aereu civil escontra la isla.
  • Yera vistu polos turcos como un llugar onde la comunidá turcochipriota fuera particularmente humildada. Dellos oficiales de migraciones solíen esixi-yos a estos ciudadanos pasaporte pal so emplegu.

Los grecoxipriotes taben determinaos pa defendelo, non solo pol emplegu pal tresporte sinón tamién pa evitar qu'a ciudá capital seya arrodiada.

Mientres la mañana, Glafkos Clerides caltién una conversación telefónica col Force Commander, teniente xeneral Dewan Prem Chand nel cual manifiesta la intención d'apurrir l'aeropuertu a Naciones Xuníes como manera d'evitar la rotura del cese al fueu, amestando que'l xeneral Georgitsis coincidía cola idea. El Force Commander telefonió a George Shery al cuartel xeneral de Naciones Xuníes en Nueva York quién, ante l'ausencia del Secretariu Xeneral Kurt Waldheim, aprueba la idea. Darréu, espublízase la resolución per radio broadcasting y por nota a los bandos.[2]

L'avisu d'UNFICYP, en dellos idiomes, que dicía:

" La Fuercia de les Naciones Xuníes en Xipre tomó temporalmente l'aeropuertu internacional de Nicosía dempués d'otra rotura grave de la cesación del fueu a primeres hores d'esta mañana na vecindá del aeropuertu. Con éses l'aeropuertu pasa a ser una zona protexida internacionalmente poles Naciones Xuníes. Coles mesmes, esto va facilitar la llegada de refuerzos de UNFICYP."[4]
Aeropuertu de Nicosia. Terminal d'embarque. Vista escontra'l N.

Darréu, axúntense fuercies de los contingentes canadiense, británicu y finlandés (150 homes), convocándolos a ordenes del mayor J.D. Harries, al cargu de la base loxística de Canadá (l'aeropuertu taba dientro del sector canadiense).[2]

Pal mediudía, oficiales de Naciones Xuníes llogren un cese del fueu alcordáu nel sector NE de les instalaciones. A les 1400, el Coronel Francis Henn, Xefe d'Estáu Mayor de UNFICYP, axuntar colos xefes de les tropes de dambos bandos esplegaes nel terrén, en forma separada. Comunicólos cual sería l'Área Protexida por Naciones Xuníes (UNPA) informándo-yos la llende materializada en gran parte por un alambráu y detallando cualos yeren les instalaciones que quedaríen adientro (amás del aeropuertu, incluyía RAF Nicosía, Campu UNFICYP, área de cuarteles de la RAF ). La situación yera crítica pos los comandos griegos denunciaben meyores turques ya intención d'abrir el fueu.[2]

A les 1630, les fuercies griegues replegar del llugar. Retiren dos tanques, ocho vehículos blindaos, trés tresportes d'infantería, cinco cañones de 100 mm, cinco ametralladores cuádruples monaes en vehículos, cinco cañones Bofors AA, cinco cañones Arreyen 105 mm montaos en Jeeps, cinco camiones con munición y seis omnibus cargaos de personal.

La nueche del 23/24 nun foi senciella. Hubo un intentu de penetración griegu pa retirar munición traida polos comandos griegos dos nueches tras. Los turcos fixeron fueu de morteru y armes llixeres, en forma esporádica, dientro de la UNPA.

Mientres la mañana del 24, los grecoxipriotes refuercen la retaguardia de la UNPA (demostrando la falta d'enfotu en UNFICYP). Los turcos caltener a 100 m del campu Blue Beret. Coles mesmes, radio Ankara sopelexó en diverses oportunidaes que l'aeropuertu yá taba en manes turques. Eso obligó al Force Commander a realizar una conferencia de prensa nel aeropuertu a les 1500 hs. La fuercia que defendía la UNPA pasó a constituyise con una seición d'observación canadiense; dos Cñ S/R 106 mm de Canadá; una seición d'esploración del Parachute Squadron y dos grupos d'infantería mecanizada de Suecia (armes Arreyen Carl Gustav), agora a ordenes del Comandante Canadiense del distritu de Nicosia, Tcnl Manuel.[2]

Ante les confuses informaciones que UNFICYP retirárase del Aeropuertu y a les declaraes intenciones de los turcos de tomalo, fíxose una nueva visita de periodistes al llugar a les 2000 hs. Esa mesma nueche produz una conversación direuta ente Kurt Waldheim y el Primer Ministru turcu Bulent Ecevit el cual amosóse sorprendíu al conocer que les sos tropes nun tomaren l'aeropuertu y del alcuerdu col comandante turcu local y aseguró que fadría lo meyor pa evitar la violencia.

Aeropuertu de Nicosía. Vista escontra'l N.

Ante la vulnerabilidá de les tropes britániques nel llugar, esti país acepta reforzar UNFICYP coles fuercies disponibles nes bases soberanes. Amás, unviar dende Coningsby, Lincolnshire, el grupu Nro 38 de la RAF con 12 Phantom, qu'apuerten el 250500. El comandante del contingente británicu tenía l'autorización del so país pa pidir el sofitu, per fora de la estructura de la ONX yá que los aviones nun taben a disposición d'esa organización.[2]

Los refuerzos británicos llegaron al sector del Aeropuertu'l 250100 / 0900 y punxéronse a ordenes del Tcnl Manuel. Estos yeren:[2]

  • Puestu Comandu del Batallón 16th / 5th Lancers (Tcnl R.Q.M. Morris) con Esc Cdo y Esc B (Mayor J.A. Wright) (Expl Bl. VC SALADIN 76 mm).
  • Esc C (Mayor P.J. Stavacre) / Batallón 4th / 7th Drgoon Guards (Expl Bl; Aerot. VC FERRET. Misiles Arreyen Swingfire).
  • Ca 2 (Mayor J.R. Heywood) y Ca 3 (Mayor J.R. Crisp) / 2nd Bn / Coldstream Guards ( la Compañía 3 foi esviada antes de salir al campu Polemidhia).

Los sos órdenes yeren torgar l'ingresu de turcos al aeropuertu, teniendo autorización d'abrir fueu pa ello. Les boínes y brazaletes de Naciones Xuníes fueron rápido distribuyíos.

Mientres esa mañana del 25, un comandante turcu local asegura al xefe del 16th / 5th Lancers que los sos órdenes yeren nun atacar la UNPA.[2]

Situación posterior a les operaciones[editar | editar la fonte]

Vista actual del interior del edifico principal del aeropuertu

Dende'l fin de les operaciones de xunetu de 1974, esti aeropuertu atópase zarráu al usu. Tanto la pista principal como les auxiliares quedaron inoperables depués de la guerra por impautos direutos de fueu d'aviación y artillería. Darréu depués de la primer fase de la Operación Atila, el 26 de xunetu de 1974, el gobiernu británicu[5] ordenó una revista del estáu del aeropuertu pa determinar el tamañu del dañu.

En mayu de 1975, Naciones Xuníes ufiertar a pagar l'arreglu de los daños. L'arreglu facer los Royal Engineers yá que nun podíen participar los xipriotes. Tanto ye asina que los provisores locales del material tuvieron de dexalo na puerta y ser acarretaos depués polos británicu.

Vista actual del interior del edificiu principal - sector de control sanitariu

Cuando'l so arreglu empezó y depués de la llimpieza inicial, pudo vese que los frayatos yeren cimeros a les previstes yá que había cráteres de 12m de diámetru y 2 de fondura. Cuando'l llabor taba rematando, modificóse'l requerimientu operacional de ser una pista internacional a una pista d'emplegu tácticu. Aquel día el reasfaltado terminárase. Pero la pintura de señalización na pista principal atayóse.

Trés desapiegues producir nel añu 1977 con autorización de Naciones Xuníes. Trátase de tres aviones de la Cyprus Airways que quedaren nel llugar depués de la invasión de 1974.[6]

Alternatives al aeropuertu[editar | editar la fonte]

La invasión turca dexó a la islla ensin tresporte aereu por seis meses. Dambes partes recompunxeron, momentáneamente, vieyos aeródromos de la RAF. L'Aeropuertu de Lárnaca atopábase abandonaos dende 1948, siendo reabiertu y remocicáu en 2009. El de Pafos foi inauguráu en 1983.[1]

Los turcoxipriotes reabrieron l'Aeropuertu de Tymbou (conocíu como Ercan) al entamu de 1975. Esti constituyóse sobre un aeródromu de la RAF de la Segunda Guerra Mundial.[1]

Naciones Xuníes nun pudo llograr l'alcuerdu ente los bandos en conflictu pa volver operativu al aeropuertu magar los sos ingentes esfuercios. La custodia del aeropuertu caltiénse al cargu d'UNFICYP.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Nicosia's ghost airport, exclusive video». Cyprus Mail. 29 d'avientu de 2016. http://cyprus-mail.com/2016/12/29/special-report-nicosias-ghost-airport-exclusive-video/. Consultáu'l 30 de marzu de 2017. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Henn, Francis (2004). A Business of Some Heat (n'Inglés). Gran Bretaña: Pen & Sword Military.
  3. David A. Kielstra. Taking Care of Business: Canada 's Forgotten Cold War Conflict in Cyprus , July-August, 1974. Journal of Military and Strategic Studies. VOLUME 12, ISSUE 1, FALL 2009.
  4. Further report by the Secretary-Xeneral on developments in Cyprus. Doc S/11353/Add.4. 23 Jul 74.
  5. Por cuenta de la so responsabilidá sobre'l "territoriu reteníu" entendíu nel Tratáu d'Establecimientu de 1960 «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 23 d'ochobre de 2014. Consultáu'l 16 de xunu de 2013..
  6. Famagusta Gazette. Caught in the middle - Nicosia International Airport. Edición 13 d'abril de 2014. Disponible en [1] Archiváu el 31 de marzu de 2017 na Wayback Machine.

Llectura complementaria[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Henn, Francis. The Nicosia Airport Incident of 1974. Ed International Peace Keeping. London . Spring 1994.
  • Cpl Maj Kingston , Mark. A Runway too Far. The Blue Beret. Volume 36. Ed UNFICYP. Nicosia . Jan 2000.
  • Cyprus Mail. Nicosia's ghost airport, exclusive video. Disponible en [3].

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]