Aeropuertu d'Orán-Es Sénia

Coordenaes: 35°37′38″N 0°36′41″W / 35.62722°N 0.61139°O / 35.62722; -0.61139
De Wikipedia
Aeropuertu d'Orán-Es Sénia
aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: ORN • OACI: DAOO
Llocalización
PaísBandera d'Arxelia Arxelia
Provincia provincia d'Orán
Coordenaes 35°37′38″N 0°36′41″W / 35.62722°N 0.61139°O / 35.62722; -0.61139
Aeropuertu d'Orán-Es Sénia alcuéntrase n'Arxelia
Aeropuertu d'Orán-Es Sénia
Aeropuertu d'Orán-Es Sénia
Aeropuertu d'Orán-Es Sénia (Arxelia)
Altitú 91 m
Historia y usu
Orixe del nome Ahmed Ben Bella
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Orán
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu d'Orán Es Sénia (n'árabe مطار السانية / وهران) (IATA: ORNOACI: DAOO) ye un aeropuertu allugáu a 8.7 km al sur d'Orán, cerca d'Es Sénia, n'Arxelia.

Historia[editar | editar la fonte]

La so inauguración tuvo llugar cola llegada del 509 batallón pa la Invasión Aliada del Norte d'África. La mayor operación militar tuvo llugar el 8 de payares de 1942. Cuando un C-47 que percorrió 1.600 milles dende Inglaterra, portó al batallón que tomó l'aeropuertu Tafarquay n'Orán, Arxelia por aciu asaltu paracaidista.

Tres la so captura, l'aeropuertu foi utilizáu pola brigada aerotresportada de la USAF. Que funcionó como parada téunica al Aeropuertu d'Arxel o al aeródromu de Port Lyautey, en Marruecos na ruta de tresporte de carga norafricana El Cairu-Dakar, lo mesmo que de tránsitu d'aviones y tropes.

Proyeutu 2007[editar | editar la fonte]

Andrade Gutiérrez, una compañía brasilana ganó un contratu pa construyir una nueva pista nel aeropuertu d'Orán, allugáu na segunda mayu ciudá d'Arxelia. El costu de la construcción ye d'unos venti millones d'euros. Orán tien una población d'unos 650.000 habitantes. Siendo la segunda ciudá más grande del país, Orán ye un importante centru industrial, educativu y cultural. Los trabayos de construcción na aereollinies d'Orán son los segundos llograos pola compañía n'Arxelia.

Incidentes[editar | editar la fonte]

Un pasaxeru en vuelu d'Orán, Arxelia a París, Francia semó la llerza cuando intentó secuestrar l'avión con más de 150 persones a bordu nel que diba cuando sobrevolaben París. Foi amenorgáu pola tripulación y el vuelu aterrizó ensin incidentes.

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Aereollinies Destinos
Bandera de Francia Aigle Azur Basilea/Mulhouse, Marsella, Lyon, París-Charles de Gaulle, París-Orly, Toulouse
Bandera d'Arxelia Air Algérie Arxel, Alicante, Barcelona, Bechar, Casablanca, Constantine, Xinebra, Ghardaia, Hassi Messaoud, In Amenes, Jeddah, Lyon, Marsella, París-Charles de Gaulle, París-Orly, Ouargla, Timimoun, Toulouse
Estacional: Burdeos, Bruxeles, Montpellier
Bandera d'Italia Alitalia Rome FCO
Iberia Madrid[1][2]
Bandera de Bélxica Jetairfly Bruxeles Sur-Charleroi
Air Nostrum Alicante
Bandera d'Arxelia Tassili Airlines Arxel
Bandera de Tunicia Tunisair Túnez
Vueling Barcelona

Estacional: Valencia

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. [1], tweeteado el 2 de xunu de 2010
  2. Official Iberia Twitter, tweeteado el 02/jun/2010

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]