Aeropuertu Sde Dov

Coordenaes: 32°06′20″N 34°47′03″E / 32.105419°N 34.784226°E / 32.105419; 34.784226
De Wikipedia
Aeropuertu Sde Dov
aeropuertu
IATA: SDV • OACI: LLSD
Llocalización
PaísBandera de Israel Israel
Distritu distritu de Tel Aviv
Coordenaes 32°06′20″N 34°47′03″E / 32.105419°N 34.784226°E / 32.105419; 34.784226
Aeropuertu Sde Dov alcuéntrase n'Israel
Aeropuertu Sde Dov
Aeropuertu Sde Dov
Aeropuertu Sde Dov (Israel)
Altitú 13 m y 13,1 m
Historia y usu
Apertura23 setiembre 1938
Xestión Autoridá Aeroportuaria Israelina
Orixe del nome Dov Hoz (es) Traducir
Ciudá a la que sirve Israel y Tel Aviv
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu Sde Dov (n'hebréu: שדה דב Aeródromu de Dov; n'árabe:مطار سدي دوف) tamién conocíu como'l Aeropuertu Dov Hoz (n'hebréu:נמל התעופה דב הוז;n'árabe:مطار دوف هوز)(IATA: SDVOACI: LLSD) ye un aeropuertu alcontráu en Tel Aviv, Israel. Frecuentemente, fáense vuelos normales domésticos a Eilat(tamién a Ovda)y al norte (Haifa, Galilea y los Altos del Golán). Ye'l mayor aeropuertu de Tel Aviv y la segunda más grande na zona, dempués del Aeropuertu Internacional Ben Gurion. L'aeropuertu lleva'l nome de Dov Hoz, unu de los pioneros de l'aviación xudía. L'aeropuertu va cerrar en dalgún momentu nel futuru dempués alcordóse un alcuerdu reutilización de la tierra que la alluga p'apartamentos residenciales de luxu. Los vuelos comerciales va mover al aeropuertu Ben Gurion, cerca de la ciudá de Lod, al sureste de Tel Aviv. L'aeropuertu ye una ciudá focu d'Arkia Israel Airlines y Israir Airlines.

Historia[editar | editar la fonte]

Historia Temprana[editar | editar la fonte]

En 1937, l'alcalde de Tel Aviv, Israel Rokach, pidió a les autoridaes del Mandatu británicu de Palestina pa crear un aeropuertu en Palestina, cola promesa de resolver el problema del tresporte de los xudíos mientres la revuelta árabe de 1936-39 cuando se viaxa alredor de la rexón per tierra yera difícil y peligrosu. Los trabayos empezaron nuna parcela de tierra al norte del ríu Yarkon de Tel Aviv en 1938 y una vegada completáu, l'aeropuertu atendió a los vuelos regulares a Haifa, cola opción de vuelos a Beirut.[1]

En 1940, el nome del aeropuertu foi camudáu a Sde Dov, en memoria de Dov Hoz, unu de los pioneros de l'aviación xudía. Na Guerra árabe-israelina de 1948, l'aeropuertu sirvió como base pa la Fuercia Aérea Israelina. Yera una base central, el llar de 21 aviones al empar. El vuelu militar primero fíxose n'avientu de 1947, cuando Pinches Ben Porat voló un RWD-13 a Beit Eshel pa rescatar a un soldáu mancáu.

Dempués de la guerra[editar | editar la fonte]

Dempués de la guerra de 1948, los güertos árabes al este de Tel Aviv abrir pal desarrollu, y l'exércitu empezó a usar l'aeropuertu de Sde Dov sobre una base regular. L'aeropuertu recuperó les sos operaciones comerciales, nun principiu que sirve vuelos nacionales, sobremanera a los veceros individuales, el Piper Cub. Más tarde amplió les sos operaciones a los servicios regulares n'aviones más grandes en delles partes d'Israel. Como resultáu de la disponibilidad de tierres, una adicional, de norte a sur, la pista foi construyida ensin la oposición. En 1960, la tierra en Tel Aviv empezó a arralecer, y el conceyu esixó que l'aeropuertu treslladar escontra'l norte, con cuenta de dexar el desarrollu residencial nel so llugar. Sicasí, un comité qu'investigó en 1961 les opciones pa una reubicación atopáu nengún sitiu posible nes proximidaes de Tel Aviv y suxurió que los vuelos treslladóse a aeropuertu de Lod (agora conocíu como aeropuertu de Ben Gurion), y que l'accesu per carretera de Tel Aviv a Lod Ameyoróse. Esta opción, sicasí, foi bloquiáu poles Fuercies de Defensa d'Israel.

El gobiernu estableció un comité en segundu llugar en 1968, quien suxurió que la edá d'este a oeste de la pista va cerrase y l'amenorgamientu de la zona del aeropuertu, lo que dexa'l desarrollu al este del aeropuertu. Suxurióse qu'esti sustituyir por una nueva pista nel mar, axacente a la sablera. La pista foi cerrada, y una alta densidá media alta, barriu de los ingresos foi construyíu al este del aeropuertu, a pesar de la nueva pista que nunca se construyó, por cuenta de los altos costos arreyaos. A midida que la nueva zona residencial sufrió ruiu de los aviones, los residentes sumar a la esixencia de que l'aeropuertu va treslladase. A pesar d'ello, el númberu de vuelos escontra l'aeropuertu, como l'aumentu de l'acabante crear Autoridá Aeroportuaria Israelina esforciar por amenorgar la conxestión nel aeropuertu Ben Gurión pol cambéu de tolos nacionales de turbo-prop vuelos a Sde Dov. Una vegada más, la única alternativa vidable propón nesti puntu foi la de construyir una pista d'aterrizaxe nel mar y otra vegada, l'altu costu d'esti proyeutu significaba que nunca asocedió. Este yera un problema importante nel área mientres la totalidá de la década de 1980.

La historia recién y la reubicación planes[editar | editar la fonte]

Los años 1990 vieron un rápidu aumentu de valor de la tierra na zona de Tel Aviv arriendes de la fola d'inmigración masiva procedente de la ex Xunión Soviética y la rápida crecedera económica impulsáu poles perspeutives de paz en 1993-1996 y la puxanza posterior d'alta teunoloxía. Esto traxo la tema de la reubicación de nuevu a la lluz. A pesar d'esto, sicasí, en 1997, Sde Dov declaróse un aeropuertu internacional pa vuelos privaos. Nel futuru, la terminal principal, los mandiles de estacionamiento d'aeronaves y de los hangares d'aviones van ser treslladaos a una área cerca de la sablera de Tel Baruch lo que va dexar la construcción de nueves rutes de tráficu al norte de Tel Aviv.

La cuestión sigue ensin resolvese hasta finales de 2006 cuando s'anunció que l'aeropuertu quedaría vacida pa dar pasu a la reurbanización residencial. [10] Nun ta claro, sicasí, cuando esto en realidá va llevar a cabu nel conceyu de Tel Aviv oponer a cerrar l'aeropuertu. Nun principiu el plan yera treslladar tol aeropuertu (pista d'aterrizaxe, según instalaciones de la terminal) nuna islla artificial que se va construyir n'alta mar.

Cuando Sde Dov ciérrase, el so terminal militar treslladóse a les actividaes de la Base Aérea de Palmachim y civiles treslladar al Aeropuertu Ben Gurion. Con una capacidá de Ben Gurion espera qu'algame un máximu nes próximes décades, sicasí, el conceutu de la construcción d'una marina na rexón del aeropuertu de Tel Aviv, sicasí, pue ser alicáu nel futuru. Sde Dov en sí ta funcionando cerca de la so capacidá, sicasí, colos movimientos de pasaxeros añales en redol a 700.000 y una capacidá potencial de 950.000.

L'aeropuertu de güei[editar | editar la fonte]

Anguaño, sobremanera l'aeropuertu de Sde Dov encargar de los vuelos nacionales dientro d'Israel, según l'actividá de lluz y les aeronaves de vuelos internacionales llindaos, na so mayoría a la cercana Xipre. L'aeropuertu tien dos terminales. La FAI sigui ocupando aproximao'l 40% de los movimientos globales (despegues y aterrizaxes), y utiliza l'aeropuertu como base pa delles de les sos operaciones, según un centru militar y conveniente pal tráficu de pasaxeros del gobiernu. Por cuenta del so allugamientu nel centru d'Israel, la fuercia aérea y pilotos civiles por igual cruciar l'espaciu aereu controláu por torre de Sde Dov de control del tráficu aereu de norte a sur y viceversa col fin de llegar al so destín, ensin aterrizar en Sde Dov. Esto aumenta significativamente la densidá de tráficu aereu percima y alredor del aeropuertu, y fixéronse esfuercios pa caltener "el tráficu que crucia" estremase de la práctica y los patrones de salida col fin d'embrivir el so efeutu sobre la seguridá del tráficu aereu en Sde Dov. L'aeropuertu cunta con siete amosadores de facturación y 45 puestos d'aeronaves.

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Aereollinies Destinos
Arkia Israel Airlines Eilat, Haifa, Ovda
Ayit Aviation and Tourism Rosh Pina
Elrom Airways Ein Yahav
Israir Eilat

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. The Sde Dov Airport Archiváu el 30 de marzu de 2008 na Wayback Machine., (n'inglés).