Aeropuertu Rexonal El Aguacate

Coordenaes: 14°52′32″N 85°46′18″W / 14.875556°N 85.771667°O / 14.875556; -85.771667
De Wikipedia
Aeropuertu Rexonal L'Aguacate
aeropuertu
Llocalización
Coordenaes 14°52′32″N 85°46′18″W / 14.875556°N 85.771667°O / 14.875556; -85.771667
Aeropuertu Rexonal El Aguacate alcuéntrase en Hondures
Aeropuertu Rexonal El Aguacate
Aeropuertu Rexonal El Aguacate
Aeropuertu Rexonal El Aguacate (Hondures)
Altitú 395 m
Ciudá a la que sirve Catacamas (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

.


Ye'l Principal aeropuertu de la zona oriental de la república d'Hondures, allugáu pela rodiada de la ciudá de Catacamas, nel departamentu d'Olancho.

Historia[editar | editar la fonte]

Antecedentes[editar | editar la fonte]

La Base Militar L'Aguacate foi fundada na frontera de la república d'Hondures, cola de Nicaragua, mientres l'alministración del Presidente constitucional Doctor Roberto Suazo Cordova xunto a les xestiones del representante diplomáticu Míster John Dimitri Negroponte, na so condición d'embaxador de los Estaos Xuníos d'América, nel país centroamericanu, mientres los años de 1980 a 1985.

En dicha base entrenábense les fuercies paramilitares "Contras", quien sosteníen una guerra de lliberación contra les fuercies gubernamentales nicaragüenses; amás la base adquirió cierta fama al ser centru de tortura de los axentes de la CIA y del Batallón 3-16 fornida y abellugada polos Marines y contra espionaxe estauxunidense.

Aeropuertu rexonal[editar | editar la fonte]

Dende'l final de la guerra civil na república de Nicaragua, l'aeródromu sirvió pa vuelos militares escontra la zona Oriental del País. En 1998 sirvió pal aterrizaxe de les aeronaves con ayudes pa les víctimes pa les víctimes del Furacán Mitch, y tamién como puntu de partida de les aeronaves civil y militar encargaos de la proteición de los parques naturales protexíos como'l "Patuca" y el "Plátanu".

Mientres l'alministración de presidente constitucional de la república, el señor José Manuel Zelaya Rosales xestionóse y dio empecipió a la remodelación del aeródromu, pa si ser utilizáu como aeropuertu rexonal. Esto incluyía l'acondicionamientu de la pista qu'hasta'l momentu yera de ferradura y la construcción d'una terminal qu'incluyera les necesidaes básiques pa esti tipu d'aeropuertu. Se asfaltu la pista d'aterrizaxe y acondicionóse la terminal. Los Costos de la obra fueron financiaos pol gobiernu de la república per mediu de SOPTRAVI y por COCESNA.

Aereollinies y destino[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]