Saltar al conteníu

Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta

Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta
Bandar Udara Internacional Soekarno-Hatta
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: CGK  OACI: WIII
Llocalización
PaísBandera de Indonesia Indonesia
Provincia Banten
Coordenaes 6°07′38″S 106°39′14″E / 6.12736°S 106.65383°E / -6.12736; 106.65383
Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta alcuéntrase n'Indonesia
Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta
Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta
Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta (Indonesia)
Altitú 9,8 m
Historia y usu
Apertura1r mayu 1985
Dueñu Indonesia
Xestión Angkasa Pura (en) Traducir
Orixe del nome Sukarno
Muhammad Hatta
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Jabodetabek (en) Traducir y Xakarta
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Interior del Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta.

L'Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta (IATA: CGK, OACI: WIII) ye'l principal aeropuertu en dar serviciu al gran área de Xakarta na islla de Java, Indonesia. L'aeropuertu recibe'l so nome del primer presidente d'Indonesia, Soekarno, y del primer vicepresidente, Mohammad Hatta. L'aeropuertu ye frecuentemente llamáu Cengkareng polos indonesios. El códigu IATA del aeropuertu, CGK, recibe les sigles del allugamientu de Cengkareng, un distritu asitiáu al noroeste de la ciudá.

Alcontráu a unos 20 km al oeste de Yakarta, en Tangerang Regency, Banten, l'aeropuertu Soekarno-Hatta empezó les sos operaciones en 1985, reemplazando al so predecesor, l'Aeropuertu Kemayoran (de vuelos rexonales) en Yakarta Central, y al Aeropuertu Internacional Halim Perdanakusuma de Yakarta Oriental. L'aeropuertu Kemayoran permanez zarráu dende entós. L'aeropuertu Halim Perdanakusuma permanez entá operativu, dando serviciu sobremanera, a vuelos chárter y militares. La terminal 2 foi abierta en 1992.

L'área qu'ocupa l'aeropuertu ye de 18 km². Tien dos pistes paraleles ya independientes de 2,400 m coneutaes por dos calles de rodaxe que se crucien. Hai dos edificios terminales: La terminal 1 ye pa toles aereollinies qu'efectúen vuelos rexonales sacante pa los vuelos operaos por Garuda Indonesia y Merpati Nusantara Airlines, y la terminal 2 da serviciu a tolos vuelos internacionales según a los vuelos rexonales operaos por Garuda y Merpati Nusantara Airlines.

Cada terminal ta estremada en 3 módulos. Los módulos terminales 1A, 1B, y 1C son utilizaos pa (na so mayoría) vuelos rexonales de les aereollinies indonesies. El módulu 1A ufierta vuelos de Lion Air, Wings Air y Indonesia AirAsia.

Los módulos 2D y 2E son utilizaos pa operar tolos vuelos internacionales de les aereollinies foranes. Nel módulu 2D tán toles aereollinies qu'optaron por contratar a PT Jasa Angkasa Semesta, unu de los axentes de handling nel aeropuertu. Sicasí, nel módulu 2Y ye Garuda quien apurre dichu serviciu a toles aereollinies, incluyendo tolos vuelos internacionales de Garuda Merpati. El principal usu del módulu 2F son los vuelos rexonales de Garuda Indonesia y Merpati Nusantara Airlines.

L'aeropuertu foi diseñáu por Paul Andreu, un arquiteutu francés que tamién diseñó l'Aeropuertu de París-Charles de Gaulle na ciudá del mesmu nome. Una de les carauterístiques más importantes del aeropuertu Soekarno-Hatta ye la incorporación de l'arquiteutura local vernacular nel diseñu, y la presencia de xardinos tropicales ente les sales d'espera. Sicasí, por cuenta del so precariu caltenimientu, el so llocalización non demasiáu estratéxica, y a la escasez del so presupuestu, l'aeropuertu ye inferior a munchos de los aeropuertos internacionales de la rexón. Sicasí, l'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta destaca polos sos preciosos xardinos: l'aeropuertu foi premiáu por ello en 1995 col Premiu d'Arquiteutura Aga Khan.[1]

L'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta tien 150 mostradores de facturación, 30 hipódromos d'equipaxe y 42 puertes d'embarque. Cada módulu tien 25 mostradores de facturación, 5 hipódromos d'equipaxe y 7 puertes d'embarque.

Angkasa Pura II entama construyir una nueva terminal con un diseñu más modernu. La terminal 3 sería construyida pa les aereollinies de baxu costu, según p'atender a los vuelos del hajj y a los movimientos de trabayadores dientro del país. El plan direutor contempla un desarrollu máximu de 5 terminales de pasaxeros + 1 terminal hajj y 4 pistes. En 2009 l'aeropuertu va ser conectáu cola Estación Manggarai (futura estación central de Yakarta) per ferrocarril. Pa llograr el dineru necesario pa la espansión, l'aeropuertu enllantó una tasa aeroportuaria de IDR 100,000 (9 dólares americanos/8 Euros) por cada pasaxeru internacional y IDR 30,000 (2.4 euros/2.7 dólares)por cada pasaxeru nacional.

En mayu de 2008, ForbesTraveller.com reconoció al aeropuertu internacional de Soekarno-Hatta como'l sestu aeropuertu más puntual del mundu, col 86.3% de les salíes puntuales, y col 72.3% de les llegaes n'hora.[2]

L'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta foi'l 35º aeropuertu con más tráficu en 2004-2006, según reflexa la revista Airliners World.

Ente 1928 y 1974, l'Aeropuertu Kemayoran previstu pa los vuelos rexonales, sufrió un severu acoso por que se cerrara al tráficu civil pa convertilo en campu de vuelos militares trespasando les sos operaciones al Aeropuertu Halim Perdanakusuma. L'espaciu aereu civil de la zona tornábase estrechu, ente que'l tráficu aereu amontábase rápido, poniendo en riesgu'l tráficu aereu internacional. En 1969, los máximos mandatarios de comunicaciones, axuntaos en Bangkok, espresaron la so esmolición sobre esti puntu.

A principios de los 70, cola ayuda d'USAID, estudiáronse ocho llugares pa la instauración d'un nuevu aeropuertu internacional, llamaos Kemayoran, Malaka, Babakan, Jonggol, Halim, Curug, South Tangerang y North Tangerang. Finalmente, escoyóse l'espaciu del norte de Tangerang, añadiendo amás que'l campu de vuelu de Jonggol podría ser utilizáu como alternativa. Mentanto, el gobierno indonesiu empezó a ameyorar l'aeropuertu Halim Perdanakusumah pa ser usáu pa vuelos rexonales.

Ente 1974 y 1975, el consorciu consultor canadiense consistente de Aviation Planning Services Ltd., ACRESS International Ltd., y Searle Wilbee Rowland (SWR), ganó la puya pal proyeutu d'estudiu de la viabilidá del nuevu aeropuertu. L'estudiu de viabilidá empezó'l 20 de febreru de 1974 con un costu total de 1 millón de dólares canadienses. El proyeutu d'un añu realizar en coalición col compañeru indonesiu PT Konavi. A finales de marzu de 1975, l'estudiu plantegó un esquema de desarrollu de tres pistes paraleles, una carretera soterraña, trés terminales internacionales, trés rexonales y una más pa los vuelos Hajj. Trés plantes pa les terminales rexonales fueron construyíes ente 1975 y 1981 con un costu de 465 millones de dólares americanos; y una terminal rexonal cola so plataforma dende 1982 hasta 1985 con un costu de 126 millones de dólares. El proyeutu d'una nueva terminal, llamada Aeropuertu Internacional Yakarta-Cengkareng (códigu: JIA-C) tamién foi empezáu.[3]

Fases del proyeutu

[editar | editar la fonte]

1975 – 1977 Pa allanar la tierra y llevantar los cantos del campu, precisábase tiempu. Al aeropuertu de Schipol, n'Ámsterdam, pidióse-y la so opinión sobre si convendría dixebra les terminales en dicha obra. El costu yera por demás eleváu debíu al usu del sistema de descentralización. El sistema de centralización yera más fayadizu.

L'equipu decidió utilizar un sistema de descentralización más paecíu al de los aeropuertos de Orly, Lyon, Langen-Hagen-Hanover y Kansas City. Decidióse pos, optar por un sistema de módulos por considerase más simples y eficientes.

El 12 de payares de 1976
El concursu pa la construcción del proyeutu foi ganada pola francesa Aéroports de París.

El 18 de mayu de 1977
L'alcuerdu final foi robláu pol gobiernu indonesiu y Aéroports de París con un costu fixu de 22,323,203 francos franceses y una cantidá extra de 177,156,000 Rp. equivalentes a 2,100,000 francos. Entamóse la conclusión de les obres 18 meses más tarde. El gobiernu nomó a PT. Konavi como'l sociu local.

La resultancia foi:
• 2 pistes paraleles incluyendo rodadura
• Carreteres soterrañes: 1 escontra l'este, y otra escontra l'oeste pa los servicios aeroportuarios. La carretera oeste nun taba dexada pal públicu.
• 3 terminales que podíen acoyer a 3 millones de pasaxeros al añu.
• 1 módulu pa vuelos internacionales y 2 pa vuelos rexonales.
• Escoyóse la imaxe d'un aeropuertu dientro d'un xardín como emblema del aeropuertu.

20 de mayu de 1980
Róblase un contratu de cuatro años. Sainraptet Brice, SAE, Coles xunto con PT. Waskita Karya como constructor. Dir. Karno Barkah MSc. foi nomada direutora del proyeutu del JIA-C, responsable de la construcción del aeropuertu.[4]

1 d'avientu de 1980
El gobiernu indonesiu robló un contratu de 384,800 millones de Rp. Colos constructores. La estructura de costos sería: 140,450,513,000 Rp. de APBN (presupuestu nacional), 1,223,457 francos donaos per Francia y 15,898,251 dólares de los Estaos Xuníos d'América.

1 d'avientu de 1984
La estructura del aeropuertu taba completada.

1 de mayu de 1985
Empezó la construcción de la segunda terminal qu'entró en serviciu'l 11 de mayu de 1992.

FaseAñuDescripción
Fase 11985Construyida la terminal 1 que podía atender a 9 millones de pasaxeros al añu.
Fase 21992Construyida la terminal 2 que podía atender a 18 millones de pasaxeros al añu.
Fase 32008Construyida la primer fase de la terminal 3 que dexa atender a 22 millones de pasaxeros al añu.
Not fixedDafechu construyida la terminal 3 que dexa atender a 38 millones de pasaxeros al añu.
Fase 42020-Construyida la terminal 4

Volume de pasaxeros

[editar | editar la fonte]

Esta tabla ta basada nos datos suministraos pola Airport Council International. Estes estadístiques son de los movimientos de pasaxeros, carga y aviones en CGK.[5]

YearPasaxeros
Movimientos
Carga aérea
(tonelaes)
Aircraft
Movements
200111,818,047281,765123,540
200214,830,994306,252144,765
200319,702,902310,131186,695
200426,083,267322,582233,501
200527,947,482336,113241,846
200630,863,806384,050250,303
200732,458,946473,593248,482
200832,172,114465,799
200936,466,823

Terminales

[editar | editar la fonte]

Terminal 1

[editar | editar la fonte]

La terminal 1 ye la primera terminal construyida nel aeropuertu internacional Soekarno-Hatta. Terminar en 1985. Topar en frente de la terminal 2 que ye la que ta al sur. Nella operen los vuelos rexonales sacante los de Garuda Indonesia y Merpati Nusantara Airlines qu'operen los sos vuelos rexonales na terminal 2. Esta terminal dispón de 3 módulos. Cada módulu tien 25 mostradores de facturación, 5 hipódromos d'equipaxes y 7 puertes d'embarque. Tien capacidá p'atender a 9 millones de pasaxeros al añu. Les puertes na terminal 1 lleven los prefixos alfabéticos A, B y C. Les puertes son A1-A7, B1-B7 y C1-C7.

Terminal 2

[editar | editar la fonte]

La terminal 2 ye la segunda terminal construyida del aeropuertu internacional Soekarno-Hatta. Concluyir en 1992. Ta asitiada en frente de la terminal 1 que s'atopa nel llau norte. Nella operen la totalidá de los vuelos internacionales según los vuelos rexonales de Garuda Indonesia y Merpati Nusantara Airlines. La terminal 2 tien 3 módulos. Cada módulu tien 25 mostradores de facturación, 5 hipódromos d'equipaxes y 7 puertes d'embarque. Ta preparada p'atender 9 millones de pasaxeros al añu. Les puertes na terminal 2 tienen los prefixos alfabéticos D, E y F. Les puertes son D1-D7, E1-E7 y F1-F7.

Terminal 3

[editar | editar la fonte]

La terminal 3 entama destinase a les compañíes de baxu costu. La terminal va cuntar con un diseñu distintu del que tienen les terminales 1 y 2. Amás, va ser capaz d'asumir a un Airbus A380. Allúgase frente a la terminal 4 y al este de la terminal 2 que ta al norte del aeropuertu.

La terminal 3 va tener 5 muelles d'embarque, y cada muelle va tener una capacidá de 4 millones de pasaxeros.[6] Dempués de que la terminal 3 seya construyida, la capacidá del aeropuertu internacional Soekarno-Hatta va llegar a los 38 millones de pasaxeros dende los 18 millones actuales.

La fase 1 de la terminal 3 (el muelle 1) yá foi concluyida. Cuando tea dafechu terminada, la terminal 3 va ser dedicada a les compañíes de baxu costu y al A380. La fase 1 de la terminal 3 foi completada y rematada a principios d'avientu de 2008.[7] L'esquema puede ser atopáu equí: Archiváu 2011-06-12 en Wayback Machine. Va Empezar a operar vuelos en marzu de 2009.[8] Cuando seya abierta, dos aereollinia, Mandala Airlines y Airasia, van mover les sos operaciones a la nueva terminal.

Nel nuevu plan direutor, l'aeropuertu va tener 2 fases de desarrollu. El desarrollu previstu na fase 1 ye construyir la terminal 3 y allargar la segunda pista hasta los 4,000 m. El desarrollu de la fase 2 consiste en construyir la terminal 4 y la tercer pista (de 4,000 m). Un nuevu tren eleváu que va coneutar l'aeropuertu cola ciudá ta tamién incluyíu na fase 1 de desarrollu.[9]

Terminal 4

[editar | editar la fonte]

La terminal 4 va tar enfrente de la terminal 3. va allugar al este de la terminal 1 que permanez al sur del complexu. Tou ello va asoceder na segunda fase de desarrollu.

Aereollinies y destinos

[editar | editar la fonte]

Destinos nacionales

[editar | editar la fonte]
AereolliniesDestinos
Bandera de Indonesia Airfast IndonesiaSurabaya, Timika
Bandera de Indonesia AviastarBandar Lampung, Ketapang, Lubuklinggau, Muara Bungo
Bandera de Indonesia Batik AirAmbon, Balikpapan, Batam, Denpasar, Jayapura, Kupang, Lombok, Macasar, Manado, Medan, Palembang, Pekanbaru, Semarang, Surabaya, Ternate, Yogyakarta
Bandera de Indonesia CitilinkBalikpapan, Banjarmasin, Batam, Bengkulu, Denpasar, Jambi, Macasar, Medan, Padang, Pangkal Pinang, Pekanbaru, Surabaya, Tanjung Pandan
Bandera de Indonesia Garuda IndonesiaAmbon, Balikpapan, Banda Aceh, Bandar Lampung, Banjarmasin, Batam, Bengkulu, Biak, Denpasar, Gorontalo, Jambi, Jayapura, Kendari, Kupang, Lombok, Macasar, Malang, Manado, Medan, Merauke, Padang, Palangkaraya, Palembang, Palu, Pangkal Pinang, Pekanbaru, Pontianak, Semarang, Sibolga, Surabaya, Surakarta, Tanjung Pandan, Tanjung Pinang, Tarakan, Ternate, Timika, Yogyakarta
Bandera de Indonesia Indonesia AirAsiaDenpasar, Medan, Yogyakarta
Bandera de Indonesia Kal Star AviationBerau, Pangkalan Bun, Pontianak, Sampit
Bandera de Indonesia Lion AirAmbon, Balikpapan, Banda Aceh, Bandar Lampung, Banjarmasin, Batam, Bengkulu, Denpasar, Jambi, Jayapura, Kendari, Kupang, Lombok, Macasar, Manado, Medan, Padang, Palangkaraya, Palembang, Palu, Pangkal Pinang, Pekanbaru, Pontianak, Semarang, Surabaya, Surakarta, Tanjung Pinang, Tarakan, Yogyakarta
Bandera de Indonesia Nam AirLubuklinggau
Bandera de Indonesia Sriwajaya AirAmbon, Balikpapan, Banda Aceh, Bandar Lampung, Banjarmasin, Batam, Bengkulu, Biak, Denpasar, Gorontalo, Jambi, Jayapura, Kendari, Kupang, Macasar, Malang, Manado, Medan, Padang, Palembang, Palu, Pangkal Pinang, Pontianak, Semarang, Surabaya, Surakarta, Tanjung Pandan, Tanjung Pinang, Tarakan, Ternate, Yogyakarta
Bandera de Indonesia Trigana Air ServicePangkalan Bun
Bandera de Indonesia XpressairBandar Lampung, Jayapura, Manokwari, Sorong, Ternate

Destinos internacionales

[editar | editar la fonte]
Ciudaes por paísesNome del AeropuertuAereollinies
Europa
 Francia
ParísAeropuertu de París-Charles de GaulleBandera de Francia Air France (Vía SIN)
 Países Baxos
ÁmsterdamAeropuertu d'Ámsterdam-SchipholBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de Países Baxos KLM (Vía KUL)
 España
BARCELONA AEROPUERTU BARCELONA AIRASIA
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
LondresAeropuertu de Londres-GatwickBandera de Indonesia Garuda Indonesia (Vía AMS)
LondresAeropuertu de Londres-HeathrowBandera de Indonesia Garuda Indonesia
 Turquía
IstambulAeropuertu Internacional AtatürkBandera de Turquía Turkish Airlines
África
 Exiptu
El CairuAeropuertu Internacional d'El CairuBandera de Exiptu Egyptair
Asia
Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita
MedinaAeropuertu Príncipe Mohammad Bin AbdulazizBandera d'Arabia Saudita Saudi Arabian Airlines
RiyadAeropuertu Internacional Rei KhalidBandera d'Arabia Saudita Saudi Arabian Airlines
YidaAeropuertu Internacional Rei AbdulazizBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de Indonesia Lion Air / Bandera d'Arabia Saudita Saudi Arabian Airlines
Bandera de Brunéi Brunéi
Bandar Seri BegawanAeropuertu Internacional de BrunéiBandera de Brunéi Royal Brunei Airlines
 China
FuzhouAeropuertu Internacional de FuzhouBandera de la República Popular China Shenzhen Airlines (estacional) / Bandera de la República Popular China Xiamen Airlines
CantónAeropuertu Internacional de Cantón-BaiyunBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de la República Popular China China Southern Airlines
NanningAeropuertu Internacional de NanningBandera de la República Popular China Sichuan Airlines
BeixínAeropuertu Internacional de Beixín-CapitalBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de la República Popular China Air China
ShanghaiAeropuertu Internacional PudongBandera de Indonesia Garuda Indonesia
TianjinAeropuertu Internacional de Tianjín-BinhaiBandera de la República Popular China Xiamen Airlines
XiamenAeropuertu Internacional de Xiamen-GaoqiBandera de la República Popular China Air China / Bandera de la República Popular China Xiamen Airlines
ZhengzhouAeropuertu Internacional de ZhengzhouBandera de la República Popular China Xiamen Airlines
 Corea del Sur
SeúlAeropuertu Internacional d'IncheonBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de Corea del Sur Asiana Airlines / Bandera de Corea del Sur Korean Air
 Emiratos Árabes Xuníos
Abu DhabiAeropuertu Internacional d'Abu DhabiBandera d'Emiratos Árabes Xuníos Etihad Airways
DubáiAeropuertu Internacional de DubáiBandera d'Emiratos Árabes Xuníos Emirates
 Filipines
ManilaAeropuertu Internacional Ninoy AquinoBandera de Filipines Cebu Pacific Air / Bandera de Filipines Philippine Airlines
Bandera de Ḥong Kong Ḥong Kong
Ḥong KongAeropuertu Internacional de Hong KongBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de Ḥong Kong Cathay Pacific / Bandera de Taiwán China Airlines
 Xapón
OsakaAeropuertu Internacional de KansaiBandera de Indonesia Garuda Indonesia
Tokiu Aeropuertu Internacional de HanedaBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de Xapón All Nippon Airways
Aeropuertu Internacional de NaritaBandera de Xapón All Nippon Airways / Bandera de Xapón Japan Airlines
 Kuwait
Ciudá de KuwaitAeropuertu Internacional de KuwaitBandera de Kuwait Kuwait Airways (Vía KUL)
Bandera de Malasia Malasia
Johor BahruAeropuertu Internacional de Johor BahruBandera de Indonesia Xpressair
Kota KinabaluAeropuertu Internacional de Kota KinabaluBandera de Indonesia Indonesia AirAsia / Bandera de Malasia AirAsia
Kuala LumpurAeropuertu Internacional de Kuala LumpurBandera de Indonesia Garuda, Indonesia AirAsia, Lion Air / Bandera de Malasia AirAsia, Malaysia Airlines, Malindo Air / Bandera de Países Baxos KLM / Bandera de Kuwait Kuwait Airways / Bandera d'Alemaña Lufthansa
PenangAeropuertu Internacional de PenangBandera de Indonesia Indonesia AirAsia
 Omán
MascateAeropuertu Internacional de SeebBandera d'Omán Oman Air
Bandera de Qatar Qatar
DoḥaAeropuertu Internacional HamadBandera de Qatar Qatar Airways
 Singapur
SingapurAeropuertu Internacional de SingapurBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de Indonesia Indonesia AirAsia / Bandera de Indonesia Lion Air / Bandera de Singapur Jetstar Asia / Bandera de Singapur Singapore Airlines / Bandera de Singapur Tigerair / Bandera de Francia Air France
 Sri Lanka
ColombuAeropuertu Internacional BandaranaikeBandera de Sri Lanka SriLankan Airlines
Bandera de Tailandia Tailandia
Bangkok Aeropuertu Internacional Don MueangBandera de Indonesia Indonesia AirAsia
Aeropuertu Internacional SuvarnabhumiBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de Tailandia Business Air / Bandera de Tailandia Jet Asia Airways / Bandera de Tailandia Thai Airways / Bandera de Tailandia O Airlines
PhuketAeropuertu Internacional de PhuketBandera de Indonesia Indonesia AirAsia
Bandera de Taiwán Taiwán
TaipéiAeropuertu Internacional de Taiwán TaoyuanBandera de Taiwán China Airlines / Bandera de Taiwán EVA Air
 Vietnam
Ciudá de Ho Chi MinhAeropuertu Internacional de Tan Son NhatBandera de Indonesia Lion Air / Bandera de Vietnam Vietnam Airlines
Oceanía
Bandera de Australia Australia
MelbourneAeropuertu Internacional TullamarineBandera de Indonesia Garuda Indonesia
PerthAeropuertu de PerthBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de Australia Jetstar Airways
SydneyAeropuertu Internacional Kingsford SmithBandera de Indonesia Garuda Indonesia / Bandera de Australia Qantas

Compañíes de carga

[editar | editar la fonte]

Servicios aeroportuarios

[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta apurre munches instalaciones pal presto de los pasaxeros y mientres los tránsitos.[10] Dalgunes de les instalaciones qu'hai son:

  • Caxeros automáticos (ATM).
  • Bancu y oficina de cambéu.
  • Traxes GMF AeroAsia
  • Servicios de correspondencia y telecomunicaciones.
  • Ciber-café.
  • Asistencia Médica.
  • Información turística *

Instalaciones de reserva d'hotel y taxi.

  • Hotel pa tránsitos.
  • Oxetos perdíos
  • Numberoses tiendes y galeríes en toles terminales incluyendo un duty-free, tienda de regalos, quioscos y llibreríes.
  • Capiyes.

Antes del primer control de seguridá (antes de los mostradores de seguridá) l'aeropuertu tien ensame de puestos de comida y bebida en tol llugar, incluyendo A&W, McDonalds, y munches más.

Los pasaxeros minusválidos que viaxen al traviés de CGK dispón de munches instalaciones preparaes pa ellos. Toles terminales cunten con servicios especialmente diseñaos pa minusválidos; según ascensores. Les aereollinies, si avísase-yos con abonda antelación, pueden apurrir sielles de ruedes pa pasaxeros minusválidos.

L'aeropuertu foi diseñáu pa combinar la tradicional hospitalidá Javanesa llamada Rumah Joglo y foi combinada colos preciosos xardinos alcontraos en toles zones d'embarque nel interior del aeropuertu.

Hai cuatro sales de primer clase y una sala business na sala de tránsitu de la zona de salíes. La sala Jasa Angkasa Semesta (JAS), disponible pa los pasaxeros de primer clase y clase business de Cathay Pacific, Qantas, Lufthansa, Eva Air, Saudi Arabian Airlines y Singapore Airlines.

La sala Pura Indah, disponible pa los pasaxeros de primer clase y la clase business de Singapore Airlines, KLM, Malaysia Airlines, Cathay Pacific y China Airlines.

La nueva sala Garuda Indonesia ta disponible namái pa los pasaxeros de la clase business de Garuda, según a los propietarios d'una tarxeta GECC. Esta sala ye la más ampliada del aeropuertu, qu'inclúi sala de xuntes, duches, un reserváu y muncho más.

Al llau d'estes sales principales, hai tamién otres sales que pueden ser usaes como complementu de munchos bancos pa los sos veceros. Tamién hai un bon númberu de cafeteríes, incluyendo a Starbucks.

Tresporte en tierra

[editar | editar la fonte]

Tresporte ente terminales

[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta apurre servicios de danzadera gratuitos que conecten les terminales 1 y 2.

Anguaño les rutes de bus de DAMRI xunen CGK con Rawamangun, Blok M, Gambir Station, Bekasi, Depok, Lebak Bulus, Tanjung Priok, Kemayoran, Kampung Rambutan, Pasar Minggu, Serang, Merak, Cikarang y Bogor.[11] Anguaño Primajasa tamién ufierta rutes ente Bandung y l'aeropuertu Soekarno Hatta.

Dependiendo del tráficu, l'aeropuertu Soekarno-Hatta ta a 30 minutos de coche dende'l centru de Yakarta diendo pela carretera Sedyatmo Toll Road. CGK apurre places d'aparcamientu, sicasí los pasaxeros pueden ver con frecuencia les places d'aparcamientu totalmente ocupaes.[10]

Taxi y Limusina

[editar | editar la fonte]

Los taxis son otra opción y lleven al pasaxeru nunos 30 a 45 minutos al centru de Yakarta. L'arriendu de vehículos ye apurríu por Avis, Bluebird, Goldenbird y Europcar.[12]

PT RaiLink, subsidiaria de PT KA entama coneutar l'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta cola Manggarai Station con serviciu de ferrocarril. La construcción de servicios de tren eleváu empezó en marzu de 2008 y entama rematase en xunu de 2009.[13]

Ye recomendable salir escontra l'aeropuertu siquier una hora antes de lo previsto si salar del centru de Yakarta. Si salar de la ciudá dempués de les 4 p.m. cualquier día, pero especialmente un vienres, l'antelación tien de ser de 90 minutos. Pa llegar a Yakarta dende otres ciudaes tien d'intentase llegar más tarde de les 9 a.m. pa evitar el tráficu lentu de la ciudá. El viaxe diariu de les mañanes ente l'aeropuertu y la ciudá puede ser de 2 a 3 hores dependiendo de l'agua, los enllenes, los accidentes, les obres o de los atascos nel peaxe.

Problemes

[editar | editar la fonte]

[ensin referencies] Esti aeropuertu esperimentó numberosos problemes. Na terminal 1 (rexonal), l'aeropuertu supera munches vegaes la so capacidá. Esto obliga a los pasaxeros a esperar de pies hasta la hora de les sos salíes. Anguaño l'aeropuertu atiende a más de 30 millones de pasaxeros al añu ente que l'aeropuertu namái ta diseñáu p'atender, agora mesmu, a 18 millones de pasaxeros al añu.

El problema más recién son los enllenes. Nos últimos años dos inundación paralizaron a miles de pasaxeros nel aeropuertu. La única carretera al aeropuertu anubrir colo que nengún vehículu podía circular pela autopista, cola esceición de camiones y autobuses. Anguaño, hai una solución a dichu problema que s'atopa n'investigación por PT Jasa Marga Tbk.. La solución ye construyir una ponte sobre l'últimu nivel de los enllenes colo que l'autopista nun volvería anubrir se nuevamente.

Paez que'l proyeutu de la 'ponte' ye agora un proyeutu de dique. En xunu de 2008 Yakarta ver de nuevu afarada por enllenes. Los meteorólogos calificar como los peores enllenes de los postreros 180 años.

Imáxenes

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]