Aeropuertu Internacional Indira Gandhi
L'Aeropuertu Internacional Indira Gandhi (hindi: इंदिरा गांधी अंतरराष्ट्रीय हवाई अड्डे पर) (IATA: DEL, OACI: VIDP), asitiáu a 16 km del centru de la ciudá de Delhi, ye unu de los principales accesos nacionales ya internacionales de la India. L'aeropuertu foi nomáu asina n'homenaxe a la ex Primer Ministru Indira Gandhi, fía de Jawaharlal Nehru.
Estructura[editar | editar la fonte]
Conocíu nos sos empiezos como Aeropuertu de Palam, foi renombráu a Aeropuertu Internacional Indira Gandhi tres la inauguración d'una nueva terminal internacional (Terminal 2) el 2 de mayu de 1986. Lo que foi l'Aeropuertu de Palam, anguaño conocíu como Terminal 1, ye utilizáu en forma esclusiva pa operaciones nacionales.
La capacidá de la Terminal 1 ta envalorada en 7,15 millones de pasaxeros per añu. Sicasí, la realidá ye que mientres el periodu 2005/2006 rexistró cerca de 10,4 millones de pasaxeros. Incluyendo la terminal internacional (Terminal 2) l'aeropuertu tien una capacidá total de 12,5 millones, pero'l tráficu de pasaxeros pal mesmu periodu foi de 16,2 millones. Cuenta con un serviciu de tresporte gratuitu ente les terminales.
L'Aeropuertu Internacional Indira Gandhi tien dos pistes non paraleles: la pista principal 10/28 (3.810 m) y la pista auxiliar 09/27 (2.813 m). La pista 28 ye una de les poques n'Asia y l'única na India fornida con un Sistema d'aterrizaxe per presea CAT III-B.
Mientres l'iviernu de 2005 l'aeropuertu rexistró un númberu récor d'interrupción d'operaciones por causa de borrina/smog. Por esa razón, delles aereollinies doméstiques entrenaron a los sos pilotos pa operar so les condiciones CAT-II con una visibilidá mínima de 350 m. El 31 de marzu de 2006, l'aeropuertu convertir nel primer aeropuertu indiu n'operar dos pistes en forma simultánea, tres una prueba qu'arreyó una aeronave de SpiceJet aterrizando y otra de Jet Airways desapegando.
Por cuenta de que la Base Hindon de la Fuercia Aérea de la India atopar na ruta de vuelu del Aeropuertu Internacional Indira Gandhi, ye necesariu que les aeronaves civiles realicen un xiru pa evitar el sobrevuelu de la instalación militar. N'años anteriores la Fuercia Aérea de la India solía cerrar l'Aeropuertu Internacional Indira Gandhi pa utilizalo mientres les celebraciones añales de felicidá fuercia. Dende'l 2006 tales actividaes van ser realizaes na Base Hindon de la Fuercia Aérea, p'amenorgar la interrupción del tráficu aereu civil del aeropuertu. Esto quiciabes seya una consecuencia de la privatización del aeropuertu llevada alantre a principios de 2006.
Modernización[editar | editar la fonte]
Debíu al pronunciáu aumentu rexistráu nel tráficu aereu mientres los años 2004 y 2005, d'aproximao 24% per añu, la modernización de los aeropuertos de Nueva Delhi y Bombay (ente dambos responsables del 50% del tráficu aereu de la India) volvióse necesaria pa solliviar la creciente conxestión del tráficu aereu. El Gobiernu de la India tomó la decisión de modernizar estos aeropuertos por aciu un llamáu a llicitación internacional.
Tres un llargu y cuasi controversial procedimientu, los sobres coles ufiertes fueron abiertes pol Gobiernu y pal casu del Aeropuertu Internacional Indira Gandhi resultó favorecíu'l consorciu formáu por GMR Industries y Fraport, operador del Aeropuertu de Frankfurt del Main. D'alcuerdu al contratu, los aeropuertos van ser daos en concesión a los consorcios privaos, que van tener un 74% de participación accionaria nel aeropuertu ente que l'Autoridá Aeroportuaria de la India (AAI) va retener el restante 26%. Esta concesión va ser por un términu de 30 años con posibilidá d'estensión. L'aeropuertu va tar llistu pa los Xuegos de la Mancomunidá Británica del 2010.
Tamién hubo una fuelga entamada polos trabayadores de l'Autoridá Aeroportuaria de la India en protesta pola "privatización" d'estos aeropuertos, lo cual afectó llevemente'l tráficu aereu domésticu. Finalmente'l Ministru d'Aviación Civil, Praful Patel, d'alcuerdu a la decisión del Primer Ministru Manmohan Singh, garantizó a los trabayadores de que la nueva alministración absorbería un 60% del personal y el restu, va ser reteníu pola mesma Autoridá Aeroportuaria de la India. Reliance Capital, que foi unu de los que participó de la llicitación desconoció l'axudicación y presentó el so reclamu ante la Corte Suprema, pero'l veredictu foi en favor de GMR-Fraport.
El procesu de modernización empezó colos consorcios depositando les garantíes por un valor de 5 billones d'INR cada unu. Sicasí, l'aeropuertu va tener una terminal interina que va tar llista pal 2008 pa remanar el tráficu de pasaxeros en forma provisoria hasta que la tercer terminal seya completada pal 2010. Aquel día, la terminal provisoria va ser utilizada puramente pa les aereollinies de baxu costo. La capacidá del aeropuertu va amontar de 15 a 37 millones de pasaxeros per añu. La tercera nueva terminal ye una terminal integrada, aproviendo servicios pa los vuelu de cabotaxe ya internacionales. La nueva terminal van ser un edificiu de dos llantes, la plata baxo va ser p'arribos y la planta alta pa les partíes. Va Ser coneutada col Metro de Delhi y una autopista de seis carriles. L'aeropuertu va tener 65 puente d'embarque, y un 90% del tráficu del aeropuertu va faer usu de los mesmos, tamién va cuntar con 130 mostradores pal check-in, 21 mostradores pal check-in automáticu, 72 puestos d'inmigración pa los pasaxeros internacionales, 15 árees d'escanio por rayos X pa los pasaxeros internacionales, 4 cintes tresportadores anches, y dos cintes tresportadores comunes pa los pasaxeros internacionales. La nueva terminal eventualmente va pasar a ser doméstica. Va Haber otres dos terminales a ser construyíes, a les cualos va trespasase tol tráficu internacional. Cuando se complete esta etapa, el nuevu Aeropuertu Internacional Indira Gandhi va tener la forma d'una "O". Va Tener 4 pistes, de les cualos la primera va tar rematada pal 2008, siendo la segunda pista más llarga d'Asia, dempués del Aeropuertu Internacional d'Almaty, con 4.430 m y más de 500 mostradores pal check-in, y más de 200 pontes d'embarque. L'actual terminal internacional va siguir en serviciu y tamién va recibir una serie d'importantes cambeos. Polo pronto, l'esterior de la terminal doméstica foi repintada, y les señales anguaño tán más visibles. Cuasi tolos baños fueron dafechu refaccionados, tantu na terminal doméstica como internacional, y la terminal internacional cuenta con dos nueves sales de tar pa los pasaxeros de clase executiva y primer clase (polo que cunta con un total de trés). Tamién hai una sala pa pasaxeros de clase económica. Los comercios llibres d'impuestos tales como Gucci, Armani, ente munchos otros, según tamién comercios indios, van tener el so llugar nel aeropuertu pa la primavera de 2007. Un nuevu sistema de manexu d'equipaxes foi incorporáu, con nueves cintes tresportadores pal equipaxe.
Incidentes y accidentes[editar | editar la fonte]
- el 25 de xineru de 1970: un Fokker F27-200 (9N-AAR) de Royal Nepal Airlines proveniente de Katmandú, nel so aproximamientu mientres una nube, sufrió turbulencias y perdió altor sópito cuando se preparar p'aterrizar l'Aeropuertu de Palam. El pilotu nun pudo controlar l'aeronave y estrellóse cerca de la pista. De los 18 pasaxeros y 5 tripulantes, namái un miembru de la tripulación finó.[1]
- el 23 de xunu de 1985, el Vuelu 182 de Air India que volaba la ruta Montreal-Londres-Delhi-Bombay, esplotó en plenu vuelu, matando a tolos pasaxeros a bordu, foi un atentáu terrorista.
- el 12 de payares de 1996 l'aeropuertu foi l'escenariu d'un desastre cuando un Boeing 747 de Saudi Arabian Airlines, que xubía tres el despegue, topetó contra una aeronave d'Air Kazakhstan que taba xubiendo tres el so despegue, topetó con una aeronave arrendada por una compañía de moda, causando la muerte de tolos pasaxeros a bordu de dambes.
- el 24 d'avientu de 1999, el vuelu 814 d'Indian Airlines, que desapegara dende Katmandú (Nepal) con destín al Aeropuertu Internacional Indira Gandhi foi secuestráu. L'aeronave voló por dellos puntos nel Asia Meridional mientres el Gobiernu d'India y los talibán axustaben. Un pasaxeru foi asesináu y dellos lliberaos. El 31 d'avientu'l restu de los pasaxeros fueron lliberaos.
Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]
L'Aeropuertu Internacional Indira Gandhi ye'l Centru de conexón pa delles aereollinies indies, incluyendo Air Sahara, Indian Airlines, SpiceJet, Alliance Air y IndiGo Airlines. Air India y Jet Airways tamién cunten con otru centru de conexón nel Aeropuertu Internacional Chhatrapati Shivaji. L'aeropuertu tamién ye una base principal pa delles aereollinies indies, ente les que s'inclúin Kingfisher Airlines, Go Air, Air Deccan y Air Sahara.
Destinos Nacionales[editar | editar la fonte]
Aereollinies | Destinos
|
---|---|
![]() |
Bangalore, Goa, Guwahati |
![]() |
Ahmedabad, Amritsar, Aurangabad, Bagdogra, Bangalore, Bhopal, Bhubaneshwar, Bombay, Calcuta, Chandigarh, Chennai, Coimbatore, Gaya, Goa, Guwahati, Hyderabad, Imphal, Indore, Jaipur, Jammu, Jodhpur, Khajuraho, Kochi, Kozhikode, Leh, Lucknow, Mangalore, Nagpur, Patna, Port Blair, Puni, Raipur, Rajkot, Ranchi, Srinagar, Surat, Thiruvananthapuram, Tirupati, Udaipur, Vadodara, Varanasi, Vijayawada, Visakhapatnam |
![]() |
Allahabad, Bhubaneshwar, Bombay, Dehradun, Dharamsala, Gwalior, Jabalpur, Kullu, Pantnagar, Port Blair, Surat |
![]() |
Ahmedabad, Bagdogra, Bangalore, Bombay, Bhubaneshwar, Calcuta, Chennai, Goa, Guwahati, Jammu, Kochi, Leh, Lucknow, Nagpur, Patna, Port Blair, Puni, Ranchi, Srinagar |
![]() |
Agartala, Ahmedabad, Bagdogra, Bangalore, Bhubaneshwar, Bombay, Calcuta, Chandigarh, Chennai, Coimbatore, Dibrugarh, Dimapur, Goa, Guwahati, Hyderabad, Imphal, Indore, Jaipur, Jammu, Kochi, Kozhikode, Lucknow, Nagpur, Patna, Puni, Raipur, Ranchi, Srinagar, Thiruvananthapuram, Vadodara, Varanasi, Visakhapatnam |
![]() |
Chandigarh, Dharamsala, Kullu, Pantnagar, Shimla |
![]() |
Ahmedabad, Amritsar, Bagdogra, Bangalore, Bhopal, Bhuj, Bombay, Calcuta, Chandigarh, Chennai, Dehradun, Gorakhpur, Guwahati, Hyderabad, Indore, Jaipur, Jodhpur, Khajuraho, Leh, Lucknow, Nagpur, Patna, Puni, Raipur, Ranchi, Srinagar, Thiruvananthapuram, Udaipur, Varanasi, Visakhapatnam |
![]() |
Ahmedabad, Amritsar, Aurangabad, Bangalore, Bhopal, Bombay, Calcuta, Chandigarh, Chennai, Dibrugarh, Goa, Guwahati, Hyderabad, Indore, Jammu, Kochi, Lucknow, Port Blair, Puni, Raipur, Srinagar, Vadodara |
![]() |
Ahmedabad, Amritsar, Bagdogra, Bangalore, Bombay, Calcuta, Chandigarh, Chennai, Dehradun, Dharamsala, Goa, Guwahati, Hyderabad, Jabalpur, Jaipur, Jammu, Kochi, Puni, Srinagar, Udaipur, Varanasi, Visakhapatnam |
![]() |
Ahmedabad, Bagdogra, Bangalore, Bombay, Goa, Guwahati, Hyderabad, Lucknow, Puni |
Destinos Internacionales[editar | editar la fonte]
Ciudaes por países | Nome del Aeropuertu | Aereollinies | |||
---|---|---|---|---|---|
Norteamérica | |||||
![]() | |||||
Toronto | Aeropuertu Internacional Toronto Pearson | ![]() ![]() | |||
Vancouver | Aeropuertu Internacional de Vancouver | ![]() | |||
![]() | |||||
Chicago | Aeropuertu Internacional O'Hare | ![]() | |||
Newark | Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark | ![]() | |||
Nueva York | Aeropuertu Internacional John F. Kennedy | ![]() | |||
San Francisco | Aeropuertu Internacional de San Francisco | ![]() | |||
Washington | Aeropuertu Internacional Washington Dulles | ![]() | |||
Europa | |||||
![]() | |||||
Frankfurt del Main | Aeropuertu de Frankfurt del Main | ![]() ![]() | |||
Munich | Aeropuertu Internacional de Múnich | ![]() | |||
![]() | |||||
Viena | Aeropuertu de Viena | ![]() | |||
![]() | |||||
Ḥelsinki | Aeropuertu de Ḥelsinki-Vantaa | ![]() | |||
![]() | |||||
París | Aeropuertu de París-Charles de Gaulle | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Madrid | Aeropuertu de Madrid-Barajas | ![]() | |||
BARCELONA | AEROPUERTO BARCELONA | INDIA AIR | |||
![]() | |||||
Reikiavik | Aeropuertu Internacional de Keflavík | ![]() | |||
![]() | |||||
Milán | Aeropuertu de Milán-Malpensa | ![]() | |||
Roma | Aeropuertu de Roma-Fiumicino | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Ámsterdam | Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Birmingham | Aeropueto Internacional de Birmingham | ![]() | |||
Londres | Aeropuertu de Londres-Heathrow | ![]() ![]() ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Moscú | Aeropuertu Internacional de Moscú-Domodédovo | ![]() | |||
Aeropuertu Internacional de Moscú-Sheremétievo | ![]() | ||||
Aeropuertu Internacional de Moscú-Vnúkovo | ![]() | ||||
![]() | |||||
Zurich | Aeropuertu Internacional de Zurich | ![]() | |||
![]() | |||||
Istambul | Aeropuertu Internacional Atatürk | ![]() | |||
África | |||||
![]() | |||||
Adís Abeba | Aeropuertu Internacional Bole | ![]() | |||
![]() | |||||
Port Louis | Aeropuertu Internacional de Mauriciu | ![]() | |||
Asia | |||||
![]() | |||||
Kabul | Aeropuertu Internacional de Kabul | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |||
Kandahar | Aeropuertu Internacional de Kandahar | ![]() | |||
![]() | |||||
Dammam | Aeropuertu Internacional Rei Fahd | ![]() ![]() ![]() | |||
Medina | Aeropuertu Príncipe Mohammad Bin Abdulaziz | ![]() | |||
Riyad | Aeropuertu Internacional Rei Khalid | ![]() ![]() | |||
Yida | Aeropuertu Internacional Rei Abdulaziz | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Manama | Aeropuertu Internacional de Baḥréin | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Dhaka | Aeropuertu Internacional Zia | ![]() ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Paru | Aeropuertu Internacional de Paru | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Guangzhou | Aeropuertu Internacional de Cantón-Baiyun | ![]() | |||
Beixín | Aeropuertu Internacional de Beixín-Capital | ![]() ![]() | |||
Shanghai | Aeropuertu Internacional Pudong | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Seúl | Aeropuertu Internacional d'Incheon | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Abu Dhabi | Aeropuertu Internacional d'Abu Dhabi | ![]() ![]() ![]() | |||
Dubái | Aeropuertu Internacional de Dubái | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |||
Sharjah | Aeropuertu Internacional de Sharjah | ![]() | |||
![]() | |||||
Ḥong Kong | Aeropuertu Internacional de Hong Kong | ![]() ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Bagdag | Aeropuertu Internacional de Bagdag | ![]() | |||
Basora | Aeropuertu Internacional de Basora | ![]() | |||
![]() | |||||
Teḥrán | Aeropuertu Internacional Imán Jomeini | ![]() | |||
![]() | |||||
Tel Aviv | Aeropuertu Internacional Ben Gurion | ![]() | |||
![]() | |||||
Osaka | Aeropuertu Internacional de Kansai | ![]() | |||
Tokiu | Aeropuertu Internacional de Narita | ![]() ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Almaty | Aeropuertu Internacional d'Almaty | ![]() | |||
![]() | |||||
Biskek | Aeropuertu Internacional d'Esquites | ![]() | |||
![]() | |||||
Ciudá de Kuwait | Aeropuertu Internacional de Kuwait | ![]() | |||
![]() | |||||
Kuala Lumpur | Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Rangún | Aeropuertu Internacional de Rangún | ![]() | |||
![]() | |||||
Katmandú | Aeropuertu Internacional de Katmandú | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Mascate | Aeropuertu Internacional de Seeb | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Karachi | Aeropuertu Internacional Jinnah | ![]() | |||
Lahore | Aeropuertu Internacional Allama Iqbal | ![]() | |||
![]() | |||||
Doḥa | Aeropuertu Internacional Hamad | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Singapur | Aeropuertu Internacional de Singapur | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Colombo | Aeropuertu Internacional Bandaranaike | ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Bangkok | Aeropuertu Internacional Suvarnabhumi | ![]() ![]() ![]() | |||
![]() | |||||
Taipéi | Aeropuertu Internacional de Taiwán Taoyuan | ![]() | |||
![]() | |||||
Duxambé | Aeropuertu Internacional de Duxambé | ![]() | |||
![]() | |||||
Axgabat | Aeropuertu Internacional de Axgabat | ![]() | |||
![]() | |||||
Taxkent | Aeropuertu Internacional de Taxkent | ![]() | |||
Oceanía | |||||
![]() | |||||
Melbourne | Aeropuertu Internacional Tullamarine | ![]() | |||
Sydney | Aeropuertu Internacional Kingsford Smith | ![]() |
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Aviation Safety Network aportáu'l 18 de payares de 2006.
- ↑ Liu, Jim (14 de mayu de 2018) (n'inglés). WOW air plans Delhi launch in Dec 2018. https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/278614/wow-air-plans-delhi-launch-in-dec-2018/. Consultáu 'l 14 de mayu de 2018.